Què passa a Capdepera que sempre sortiu als diaris pel mateix?

Darrerament, quan coincideixes amb amics o coneguts de fora poble el primer que fan, i per fer més, és plantejar-te la pregunta inicial. És una bona manera d’iniciar una conversa i alhora demostrar que estan al dia de l’actualitat gabellina.

Aquesta pregunta la fa tothom de fora poble excepte els artanencs que t’envesten amb una mica d’ironia no carregada de raó: Ja hi tornam a ser a Capdepera? Es que no en sortiu d’una quan ja teniu l’altra, eh?

El ciutadà de Capdepera, discret i renegat, fent la mitja sol contestar allò de que “és molt llarg d’explicar i, tanmateix, això ve de lluny”...

Però en arribar a casa, en estar tot sol ens demanam o, millor dit, ens hauríem de demanar: què hem fet per merèixer tanta desgràcia? Perquè hi ha tants d’afaires que sols passen a Capdepera? Quin vici ocult i incontestable tenim que faci que voltem l’era sense sortir d’aquest cercle viciós?

Vull plantejar a aquesta revista que iniciï una anàlisi acurada i desapassionada del tema, donant veu a molta gent i a tots els sectors per tal de poder donar algun senyal d’esperança als conciutadans, ja que sembla que sols som capaços d’assistir al macabre espectacle d’engendrar monstres i engreixar-los per després devorar-los amb força i voracitat.

Mentrestant, sembla que no ens adonam que  anam creant  la “marca Capdepera”,  la identitat gabellina de la que fa befa tothom.