Som assidu lector de “Cap Vermell” i vull donar els “molts d’anys” a tothom escrivint  la següent reflexió, que vull compartir amb els lectors:

  ”La vida és com un viatge en  tren, amb les seves estacions, els seus canvis de vies, els seus accidents.  Quan  naixem, pujam a aquest tren i ens trobam amb els nostres pares, i ens creim que sempre viatjaran al nostre costat, però en qualque estació ells baixaran deixant-nos tot sols en el viatge. De la mateixa forma, pujaran altres persones, seran significatives: els nostres germans, amics, fills i, fins i tot, el gran amor de la nostra vida. Molts baixaran i deixaran un buit permanent… Altres passen tan desapercebuts que ni tan sols ens adonam que desocuparen els seus seients! Aquest viatge està ple d’alegries, tristeses, fantasies, esperes i acomiadaments. L’èxit consisteix a tenir una bona relació amb tots els passatgers, donar el  millor de nosaltres. El gran misteri per a tots és que ignoram a quina estació ens tocarà baixar. Per això, hem de viure de la millor manera: estimar, perdonar, oferir el millor de nosaltres… Així, quan arribi el moment de desembarcar i resti el nostre seient buit, deixarem bonics records als que continuïn viatjant en aquest tren de la vida.”

Desitjo a tothom, a tots vosaltres, que el vostre viatge en tren, en aquest any que comença, sigui millor cada dia, recol·lectant una bona anyada plena d’èxits i donant molt d’amor.

Ah! i et vull donar les gràcies, estimat lector, per ser un dels passatgers del meu tren. També a “Cap Vermell”. Per molts d’anys!!

Llorenç Alzina, de Ca’s Conill