Per mostrar i gauidir, una imatge que vaig fer a la lluna d'ahir (per dia 18 de març de 2011)
L'inici de la primavera astronòmica 2011 ha estat una mica especial. La lluna plena ha estat la més propera i gran des de fa 18 anys. A més sembla que no tornarà a ser d'aquesta mida d'aquí a 20 anys.
Realment va ser un espectacle, vista des del passeig de Cala Rajada. Si algú vol compartir més fotografies com les fetes per Toni Mora,Cap vermell les publicarà amb molt de gust.
Ara per ara ens quedam amb aqeustes tres magnífiques imatges.
--------------------------------------
Travelant per una musa
És bo retrobar i revalorar la lluna. La seva llum nocturna, actínia, és molt potent i fresca. Sobretot a partir de la primavera i les calors del dia, és útil per a cicles naturals. Com ara macar la nit, o la reproducció i el festeig. Els cal al plàncton,als coralls, a les plantes i a molts d’animalons. Sobretot als de tentacles, com les tomàtigues de mar, les anemones i els fideus o ortigues, els pòlips, els pops, els calamars i les sípies. O fa de musa de la gent amb ganes d’expressar-se, artistes i cupidos!
Abans que surti la lluna, va bé tenir sa foto un poc decidida, perquè es mou ben ràpidament, quan surt, sense gaire minuts per corregir la perspectiva. I sobretot enxampar-la amb el màxim de claror que quedava de la posta de sol. Amb un entorn ben il·luminat, es poden fer fotos ràpides i la lluna no surt cremada.
Per a aquesta llunota tan especial d’enguany, cercava un mirador amb motius que l’acompanyassin. Amb rellotge, brúixola, càmera i trípode, intentava enfilar enquadraments fotogènics. Tot vorejant Cala Rajada i Son Moll, on la gent fa l’esport de mirar d’asseguda a qui passa per davant les terrasses. Hi passegen turistes, famílies, jovenets, fadrins, mariners de cap de setmana i els serveis de cambrers, municipals i parelles de guàrdies civils. Si alguns em veren, es devien quedar somrients o estranyats. Potser pensant veure en mi un turista molt snob o un il·luminat que havia perdut el nord.
A la fi aparegué, de cop, imponent i desvergonyida, com plena de ganes de mostrar l’anunci de la primavera, abans que El Corte Inglés. No m’agafà gaire malament, i vaig intentar corregir, ràpidament, la posició uns metres per millorar l’enquadrament. Va ser tot un poc còmic: amb les presses, mig atropellava el trípode i els trastos pel passadís estret del trencaones. I a sobre, pel racons hi havia amb parelles de molts de gèneres. Entre travelades i excuses anava pujant el tema. En uns minuts curts, fugí i se separà de l’horitzó del paisatge, i ja se’m va tornar petita.
Jo l’envio ben gran, per crear inspiració!
Toni Mora Plantalamor
