![](/images/2020/12/unpeu/horabaixa20_2.jpg)
Sota el cel d'horabaixa que l'empara
natura tota se condorm en pau,
només mon cor és dolçament esclau
d'un remoreig que no s'apaga encara;
d'un remoreig que vol tornar cançó
i és prop i és lluny, i és calma i passió.
MARIA ANTÒNIA SALVÀ
Cel d'horabaixa, 1948
Em parlem sempre de les sortides del Sol en el nostre municipi i l'atractiu que té per a la fotografia. Però els horabaixes també mostren un colors especials, especialment quan els núvols s'il·luminen pel sol ponent.
![](/images/2020/12/unpeu/horabaixa20.jpg)
![](/images/2020/12/unpeu/horabaixa20_1.jpg)
![](/images/2020/12/unpeu/calarajada20_nuvols6.jpg)
Però el color no és tot, trobem temes com l'arribada de les barques de bou al port, les nuvolades amenaçant pluges o els vivers (dissortadament alguns desapareguts recentment).
![](/images/2020/12/unpeu/horabaixa20_4.jpg)
![](/images/2020/12/unpeu/horabaixa20_3.jpg)
![](/images/2020/12/unpeu/horabaixa20_6.jpg)
![](/images/2020/12/unpeu/horabaixa20_5.jpg)