La peculiaritat de la floració de l'ametller per a florir durant el cru hivern i la delicada bellesa de flor, fa que sigui admirada i lloada.
A Mallorca i Capdepera, els camps d'ametller s'omplen de blanc durant els mesos de gener i febrer. Enguany la floració ha estat estranya, de fet s'ha produït de forma intermitent. De fet no hem vist aquell esplet a què ens te acostumat.
Aprofitant la floració, us oferim aquestes imatges del camp gabellí i unes poesies dedicades a l'ametller i la seva flor.
L'ametller – Joan Maragall
A mig aire de la serra
veig un ametller florit.
Déu te guard, bandera blanca,
dies ha que t'he delit!
Ets la pau que s'anuncia
entre el sol, núvols i vents...
No ets encara el millor temps
pro en tens tota l'alegria.
Glosses d’Enric Casasses a l’Ametller de Maragall
1
Fràgil i dura, la gerra,
i àgil i ferm el trepig
que troba de cel i terra
el punt dolç de l’entremig
a mig aire de la serra.
2
I a mig aire de l’escrit
sento el parlar com encerta
la música del sentit
i per la parla així oberta
veig un ametller florit.
3
Ametller, fas branca a branca
manifestos de bondat,
com aquella rosa franca
ets un crit de llibertat,
déu te guard, bandera blanca.
4
No hi ha manera d’oblit,
l’hivern du la primavera,
el dia ve de la nit,
i a tu flor que véns primera
dies ha que t’he delit!
5
Fas brillar la germania
d’esperit, atzar i amor
i el mal temps no t’angunia
perquè enmig del seu rigor
ets la pau que s’anuncia.
6
I amb els homes, tan ardents,
i amb el fred i amb els cels núvols
tu no hi lluites, tu t’encens
entre fums, sorolls i núvols,
entre el sol, núvols i vents.
7
El poema tot ensems
és en present, present ara,
i al futur, que ve a destemps,
l’espera amb el mot encara:
no ets encara el millor temps.
8
Tu ens ets, arbre, florint, guia
i ens ets far i ens fas a més
pensar, creure i dir així sia,
que el bon temps no saps com és
pro en tens tota l’alegria.
Els ametllers de Sarrià – Josep Carner
Ja que el gener és tan clar,
deixeu-me ara cantar,
amb veu molt pia,
dels ametllers que hi ha
perduts per Sarrià
la lletania.
Un ametller, l’hereu,
flors davant mar ja treu
a la carena:
primera flor que hom veu!
Voldria anar a ton peu
una sirena.
Oh presoner diví!
ametller d’un jardí
de faç malalta!
Llences flors a desdir,
només que de sentir
un nen que salta.
Tu ets l’ametller més franc:
on t’improvises, blanc,
ningú et cobeja;
ets al pendís de fang
penjat sobre un barranc
que el tren sacseja.
Tu, el més dolç arbrissó,
t’enroses, bon minyó,
com de carícies,
sens esma, sens corcó,
ametller del racó
d’unes novícies.
Ametller temorenc!
Rerassagat d’un reng,
ton cor esvara
l’argila, que es fa un trenc,
i el garrofer negrenc
i l’atzavara.
Tu ets el més humanal:
vora un porxo lleial
hom et destria;
davant el dolç brancal,
fas un vel nupcial
per la masia.
Ametller d’un gran hort:
la col, d’un aire absort,
les bledes, manses,
el gos i sa consort,
el vell penell retort,
miren com danses.
