Quan

els vius

recorden

els

morts...

Arribar fins al cementeri, el dia de Tots Sants, forma part del nostre imaginari, de la nostra manera de fer i de ser. És el deute que tenim amb els que ens precediren, el nostre modest homenatge als morts.

Tot i el vent de llebeig que no vol mancar, aquest dia de Tots Sants s'ha alçat assolellat. Des de les primeres hores del matí, el cementeri s'ha convertit en la plaça del poble. Per més que hi anam a recordar els nostres morts, el cementeri esdevé, per un dia, centre de vida.

I la veritat és que el nostre cementeri és d'aquells que conviden a fer-hi una passejada. Espaiós, ben cuidat, obert sobre el coster de Son Bessó i el mar..., podríem dir que és l'antítesi del cementeri tètric de la literatura romàntica.

El dia de Tots Sants no és només una visita per retre homenatge als nostres avantpassants. És també una ocasió de trobada amb els vius, de relació social, de vida comunitària.