Notable millora dels recursos marins de la Reserva Marina del Llevant de Mallorca.
Els primers estudis científics fets per la Direcció General de Pesca i l’Institut Espanyol d’Oceanografia apunten cap a una notable millora dels recursos marins de la Reserva Marina del Llevant de Mallorca. En menys de tres anys l’anomenat “efecte reserva” es comença a notar al Llevant de Mallorca, i tant els censos visuals com les pesques experimentals fetes als anys 2008 i 2009 mostren un increment notable de la biomassa. Això no obstant, es creu que als propers dos anys l’increment del nombre d’individus, d’espècies, així com la talla mínima dels mateixos, serà encara major i els propis pescadors, tant professionals com recreatius, notaran un increment en les seves captures.
Aquestes han estat, entre d’altres, les dades que la consellera d’Agricultura i Pesca, Mercè Amer ha presentat a la II Comissió de Seguiment de la Reserva Marina del Llevant de Mallorca que s’ha celebrat avui horabaixa a l’Ajuntament de Capdepera. Aquesta Comissió és un òrgan col•legiat de caire consultiu creat per a facilitar la participació ciutadana en la gestió de la Reserva. A la Comissió hi estaven convocats els representants socials amb interès a la reserva, tal com ajuntaments, confraries de pescadors, associacions pesqueres, grups ecologistes, entre altres organismes. La reunió fou presidida per Amer, a més d’Alejandro Polanco, Director General de Recursos Pesquers del Govern d’Espanya, i Beatriu Morales, presidenta de la Comissió de Seguiment.
Amer va mostrar-se molt il•lusionada en sobre com han anat les coses en aquesta reserva marina, no tan sols per la notable millora dels recursos marins de la zona des de la creació de la Reserva, sinó per la bona sintonia que hi ha en la seva gestió, entre la pròpia Conselleria d’Agricultura i Pesca (amb competències en aigües interiors) i el Ministeri de Media Ambient i Medi Rural i Marí (amb competències en aigües exteriors). Segons Amer “la bona gestió compartida de la reserva ha permès sumar sinèrgies, una gestió més eficient dels recursos i, en conseqüència, una millora del dia a dia de la Reserva”.
Al començament de l’any 2007, el Govern de les Illes Balears aprovà mitjançant decret la creació de la Reserva Marina del Llevant de Mallorca, situada al nord-est de l’illa (entre cala Mata i el cap des Freu), amb una superfície aproximada de 5.900 hectàrees marines, unes 1.900 de les quals foren declarades àrea de protecció especial o reserva integral. Cal esmentar que el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació també va declarar reserva marina d’interès pesquer les aigües exteriors circumdants d’aquesta zona (BOE núm. 89, de 13 d’abril de 2007).
Aquesta àrea marina presenta una gran diversitat d’hàbitats i de comunitats íctiques i bentòniques. Fins ara s’hi han comptabilitzat trenta-dues comunitats, la majoria en bon estat de conservació, i més de nou-centes espècies, principalment algues, peixos i mol•luscs. S’hi destaquen les praderies de Posidonia oceanica, esteses tant sobre fons de roca com sobre fons d’arena, autèntics punts de concentració de biodiversitat, i també els fons coral•lígens i les comunitats cavernícoles de les coves submarines del cap des Freu, dominades per esponges, briozous i cnidaris, les quals constitueixen un dels sistemes faunístics més interessants i singulars del nostre litoral.
Amb set reserves marines declarades, les Illes Balears són la comunitat autònoma espanyola amb més superfície marina protegida, ja que s’hi arriba a les 49.000 hectàrees (el 18% de les aigües interiors). Dins la Mediterrània són exemple, doncs, que és possible fer compatible l’explotació pesquera amb la conservació del medi marí.
Plànol de situació i zonificació
Dins la Reserva Marina s'han definit tres àrees amb diferent nivell de protecció:
Zona A o de protecció especial, entre el cap de Ferrutx i la penya des Llamp, que comprèn unes 1.900 hectàrees i on es prohibeix tot tipus de pesca.
Zona B o d’ús restringit, que comprèn les aigües circumdants de l’illot del Faralló d’Albarca dins un radi de 0,2 milles marines, que seguirà la regulació definida per a l’àrea C fins que la Conselleria d’Agricultura i Pesca hi estableixi limitacions específiques.
Zona C o resta de la reserva, on es permeten, amb certes restriccions, la pesca professional d’arts menors, la pesca recreativa des de terra i des d’embarcació, la pesca submarina i el busseig esportiu, amb l’autorització expressa de la Direcció General de Pesca.
En tota la reserva estan prohibides la pesca d'arrossegament, la d'encerclament i la de palangre de superfície; la recollida de marisc i la pesca del corall, i també la captura de peixos i d’invertebrats les poblacions dels quals estiguin actualment amenaçades. Entre aquestes espècies cal esmentar els peixos Squatina spp., Scyliorhinus stellaris, Mustelus spp., Dasyatis spp., Hippocampus spp., Nerophis spp., Syngnathus spp., Umbrina cirrosa i Argyrosomus regius, i els invertebrats Maja squinado, Charonia rubicunda, Conus mediterraneus, Astraea rugosa i Octopus macropus.
