“Cap Vermell” va ser el primer mitjà que aixecà l’alarma, des del punt de vista informatiu, sobre la possibilitat que no se celebràs la Mostra de la Llampuga. I l’avís llançat des de la nostra pàgina i després recollit per altres mitjans, no era gratuït. Els nostres contactes, de primera mà, només convidaven al pessimisme.

No ens desdeim del que hem vengut informant, però a partir, precisament, de la nostra informació, s’han desencadenat els esdeveniments. Començant per la Conselleria de Pesca, passant per l’Ajuntament i acabant a la Confraria de Pescadors, tot han estat corregudes, reunions, telefonades... A tots els nivells hi havia la sensació que la Mostra no es podia deixar morir. No anirem ara a esbrinar qui en té més culpa o qui en té menys, perquè s’hagi arribat a aquest punt, i sí que, en canvi, posarem l’èmfasi en la voluntat de superar desencontres i malentesos. Començant per “Cap Vermell”, des de la seva modesta aportació, que ha fet i farà el que sigui perquè la Mostra tiri endavant.

Ha estat precisament des de la voluntat que finalment s’arribi a bon port, que aquests darrers dies hem deixat fer, mossegant-nos la llengua i renunciant a informar de tot el que sabíem que passava, a fi de no interferir ni malmetre res. El divendres es va reunir la junta de portaveus de l’Ajuntament, com també havíem anticipat, i el que va quedar clar, en aquesta reunió varen ser dues coses: 1) des del punt de vista legal, incloure les partides de la Mostra en els pressuposts presentava entrebancs gairebé insalvables; 2) ningú, ni govern ni oposició volia carregar-se a l’esquena la desaparició de la Mostra.

En quin punt ens trobam, ara mateix? No hi ha res definitivament tancat, però tampoc no hi ha res definitivament perdut. Dilluns s’espera la visita de la Directora General de Pesca, per veure si entre tots treuen el carro del sot on havia anat a parar. Podríem dir que, almanco nosaltres, som moderadament optimistes. Però també ho són, segons ens van manifestar, el Patró Major, Joan Ramon Esteva, i el portaveu de l’Ajuntament en aquest tema, Mateu Garau.

Continuant amb la nostra línia de prudència, no avançarem, tot i tenir coneixement de les línies d’actuació que se segueixen, quina serà la fórmula definitiva per a dotar econòmicament l’organització de la Mostra. Perquè, al capdavall, i com sol passar sempre (això ja ho deveu suposar), l’origen del problema és estrictament pecuniari. Segurament, en temps de bonança econòmica, res d’això no hauria passat, però la crisi no deixa racó per fer, i la Mostra de la Llampuga no en podia ser una excepció.