Darrer dia de festes. I per començar, presentació d'un nou llibre, i en aquesta ocasió d'un gènere gens habitual: una obra de teatre. Es tractava de la publicació de Llata (història d'un retorn), l'obra del dramaturg Jaume Miró, escrita i estrenada precisament amb motiu de l'Any de la Llata. Els qui assistírem a les representacions d'aquesta peça, a càrrec d'Es Mussol, en guardàvem el millor record, especialment per l'habilitat que havia demostrat l'autor a l'hora de conjugar un tema tan local com és el de l'obra de pauma, amb un de tan universal com és el de l'Odissea.

A banda d'unes paraules del batle, Bartomeu Alzina, en aquest acte hi varen intervenir Toti Fuster, actriu que va participar en l'estrena esmentada, el mateix autor, Jaume Miró, qui es va referir a la complcada gènesi d'aquest text, i Suso Rexach, autor i intèrpret de la música, i narrador. Tot en un to molt distès, ple d'anècdotes i de bon humor.

Entre el nombrós públic assistent hi poguérem trobar el també autor Pere Orpí, i el batle de Son Servera, Antoni Servera.

Jaume Miró, signant un exemplar de Llata al col·laborador de "Cap Vermell, Miquel Llull.

I com a darrer capítol musical de les festes, com sempre, la Banda de Música de Capdepera. Memorable.
Miquel Gayà ha sabut dotar aquesta formació d'una personalitat pròpia, d'un estil molt engrescador. Quan compareixen en qualitat de big band de ball, sonen com una big band, i quan compareixen en concert, ens regalen audicions francament inusitades per allò a què estàvem acostumats: música de banda molt actual, molt pensada per a aquest tipus de formacions, arranjaments brillants, i interpretacions cada vegada millors.

El concert de dia 25 és d'aquells que queden, i posats a destacar-ne res, cosa ben complicada, ho faríem de l'Overture Jubiloso, de Frank Erikson (aquí la banda va sonar com una maquinària de precisió,  ben engreixada, sense vacil·lacions), i amb el medley d'obres d'A.C.Jobim, amb especial esment a Meditaçao, una interpretació plena de ritme, precisa, engrescadora, de les que valen per tota una vetllada. Així ho va reconèixer el públic que omplia la plaça des Sitjar, premiant amb una gran ovació final el que havia estat una gran actuació. Amparito Roca, com no podia ser d'altra manera, va posar-hi el tancador imprescindible.

La Banda de Música va ser el colofó musical a unes festes que han destacat, precisament, per la presència de músics locals, de tots els estils i per a tots els gusts.









Els focs artificials, color en la nit gabellina, varen encendre el cel i, en acabar, amb ells s'apagaren els darrers llums d'unes festes que han transcorregut per camins  previsibles, i que precisament per això han funcionat prou bé. Amb el Castell com marc inigualable, la revetlla va acomiadar unes festes massivament participades i que s'han tancat sense cap incident destacable. 



























Adéu a Sant Bartomeu 2009.
Visca Sant Bartomeu 2010!