El del dissabte 22, en el Teatre, va ser un d'aquests concerts que deixen amb gust de poc. Això d'una banda. De l'altra, una vegada més, també va ser un concert per a confirmar la línia ascendent de la música local, que comença a transformar el treball d'anys en alguna cosa més que promeses.

A Valentín Moldován, el pianista mallorquí d'orgen rumanès, l'havíem escoltat en alguna ocasió, de més jovenet, en el nostre Festival Internacional de Piano. Ara, aquest ìnstrumentista marxa amb penjada ferma cap a la consolidació d'una carrera prometedora. En el concert del Teatre, al costat de Marina Moyà, va fer alguna cosa més que acompanyar la saxofonista local, això és, ens va lliurar passatges de gran virtuosisme i, quan així ho exigia la partitura, va recolzar amb delicadesa i gran seguretat les intervencions de la seva companya d'escenari.

Quant a Marina, l'havíem escoltada com a solista amb la Banda, amb la qual ja  s'intuïen unes maneres realment brillants i que feien preveure el que ara està passant. I el que està passant és que, efectivament, Marina Moyà, en el Conservatori Musikene, de San Sebastià, està fet una progressió espectacular. No som especialistes, però ens atrevim a vaticinar que aquesta jove solista té un sostre musical tan alt que, pràcticament pot arribar on es proposi. La seva digitació no sembla a l'abast de qualsvol, però tampoc el lirisme que va ser capaç d'imprimir a molts de passatges del concert. Ara mateix ja és una saxofonista de gran nivell, i encara creix.

Per acabar, sols ens resta agrair que la comissió de festes programi actuacions dels joves músics locals. De fet, podem dir, sense por d'equivocar-nos, que el pes de les festes, en l'aspecte musical, aquest any l'han duit bàsicament els intèrprets del poble. I això és preciós.