Els membres de la Confraria de Pescadors tenen clara una qüestió: la de la menjua. Són màquines. I per demostrar-ho, a mode pròleg de festes, encenen foc i, com qui no ser-ne, cuinen 40 quilos d'arròs. Són així. "Cap Vermell", un any més, hi ha estat present, i avui vos ofereix, passa a passa, com fer una paella descomunal, per si teniu convidats.

Per començar, com dèim, s'ha de fer foc, perquè encara no han trobat cap fogó de gas d'aquestes proporcions. Fer foc i mantenir-lo en les justes proporcions al llarg de tota la cocció. No és bo de fer. Hi ha un fogoner major, en Sebastià Terrassa "Mecu", i un ajudat de primera, en Colau Nadal Forteza. Són aquests dos.



Au, olla a foc!



I què en feim, amb l'olla? Dues olles, en realitat. Idò hi posam ceba, tomàtiga, alls, juevert... i feim un sofregit com aquest que veis. Quasi res.



El sofregit, ja se sap, amorós. I aquí, hem d'insistir: els fogoners han de tenir-hi molt d'esment. Quan el sofregit està en el seu punt, s'hi posa aigua i el peix per fer brou (un poc de tot, amb el congre fent-hi un paper destacat).



Bé, suposem que anam fent el brou. Mentrestant, preparam la paellera. És mala de manejar, no es pot fer a braços.

Suposem que el brou està fet. Aquest s'ha de mantenir a punt d'ebullició, per quan faci falta. Mentrestant, un dels xefs, en Miquel "Sua", en aquest cas, posa oli a la paellera.



I començam a sofregir ingredients, cadascun per separat: pebres, musclos, gamba, altre marisc...

Amb aquest marisc darrer hi sofregim, també, ceba i tomàtica, i quan està a punt hi abocam... 40 quilos d'arròs! Res, per fer una picada.



L'arròs es remolca ben remolcat, fins que la paellera exigeix el brou, si no volem que tot s'aferri. Els ajudants s'han cuidat de colar-lo, perquè no hi hagi espines, i aquí va.



L'equip de cuina ja no ho deixarà de mans. Remanada va i remanada ve, sota l'atenta vigilància del patró major-cuiner, JR.Esteva, l'arròs ha començat a coure. No ens demanau com calculen la quantitat exacta de brou que hi han de posar, perquè no ho hem pogut aclarir. Però a ells sempre els surt clavat.



Tot allò que havien sofregit abans (pebres, musclos, gamba...), ara es reincorpora al foc. I res més, en qüestió de poc més de deu minuts, la cosa està a punt. Llevar la paellera del foc també es fa de manera mecànica, perquè si de buida ja no hi ha qui la manegi, ja ens direu de plena. A més, quan es té enlaire, s'aprofita per a donar-li una bona sacsada.



I ara direm el que podeu suposar: la paella va ser c........ Això!

Passem, tot segui, a la crònica social de l'esdeveniment. Polítics presents: pocs però bons. El batle, Bartomeu Alzina, i els regidors Pep Gallego (futur batle) i Margalida Bover.







L'església també va estar representada molt dignament: Miquel Mulet, el nostre rector; Joan Servera, com si fos nostre; i Antoni Amorós, més que nostre. Compartírem taula amb tots tres, i no acabàrem la xerrera, ni ells ni nosaltres.

 

Aquesta és una foto molt il·lustrativa. Moments de tensa espera, previs a començar les hostilitats culinàries. Instants de màxima concentració, cervesa en mà.



Una altra foto d'aquelles que necessiten poques explicacions. Arriba el patrò major, amb cara de pocs amics, i el subaltern Miquel "Sua" es quadra i passa el "parte".



Un cop incorporat al capdavant de les operacions, JR.Esteva departeix amb dos dels veterans: en Jeroni Garau "Climent" i en Manolo Lareu, pregoner 2009.



Abans de posar-nos en taula, el patró major va lliurar una camiseta a Victòria López Servera, autora del dibuix que il·lustra els programes del Carme 2009. Enhorabona, Victòria, el dibuix és preciós.



Arribam al final d'aquest macroreportatge, però no podíem tancar-lo sense oferir-vos una de les imatges de la jornada: l'ajudant de cuina Kiko Melis, degudament abillat per a l'ocasió. Una autèntica pintura. En Joan Fuster li va demanar d'on havia tret aquest "rebosillo".



I això és tot. Bon profit!