L'encesa de torres, talaies i talaiots de Mallorca va tenir lloc dissabte 13 de gener: A partir de l'encesa de la torre de Sa Dragonera es van encendre les distintes torres que permetran la costa de Mallorca en els dos sentits, en direcció sud i nord.
Es fan dues enceses, una diürna a les 13 hores i una altra nocturna a les 18:30 hores. A Capdepera hi participen la torre de sa Talaia de son Jaumell, la Torre Esbucada, el Castell de Capdepera i la torre de la Talaia Nova del Cap Vermell.
La convocatòria és oberta, però des de fa anys a les talaies n'hi ha que s'encarreguen de dur els pots de fum i bengales, de fet se sol pujar en grup.
Un total de 84 punts de Mallorca s'han encès aquest dissabte en defensa dels drets humans, per recordar els migrants que perden la vida cada any cercant una vida millor i per reivindicar el patrimoni històric.
A més, també hi va haver torres enceses a la resta de les Illes Balears, a altres llocs d'Espanya, i a altres països de la riba mediterrània, com el Marroc, el Líban, Tunísia, Itàlia i França. Aquest any l'autor del manifest va ser l‟escriptor català Josep Vallverdú i Aixalà.
La iniciativa va sorgir a Mallorca el 2016 com a iniciativa de docents de l'Institut d'Educació Secundària Marratxí i la Societat Balear de Matemàtiques SBM-XEIX que van realitzar una acció per reviure la connexió visual entre les torres per la commemoració del IV centenari de la mort de Joan Baptista Binimelis, matemàtic i autor del sistema de senyals de foc i fum. Enguany la volta sencera a l'illa, encesa torre a torre, ha durat 19 minuts.
En la primera encesa suposem que aprofitant el canvi de temps atmosfèric (va fer un dia excel·lent, amb una molt bona visibilitat) a les atalaies van pujar més caminaires, mentre que al castell i a la Torre Esbucada va haver manco presència. En canvi, a la nit la Torre Esbucada va reunir més gent. El cert és que cada any compareix més gent, enguany cal destacar un grup d'alumnes de l'IES que pujaren a l'encesa del capvespre a la Talaia de Son Jaumell.
A les enceses es llegeix el manifest que es prepara cada any. Manifest que us adjuntem per si el voleu llegir (o escoltar). Cap Vermell és un de les entitats que signà el manifest, donant suport a la iniciativa. Us deixem un ampli reportatge fotogràfic, remès pels participants a les enceses. Gràcies a tots i totes les que heu participat, especialment als qui cada any tenen cura de dur el necessari per poder dur a terme l’activitat.
Lectures del manifest a les torres de Capdepera:
MANIFEST 2024
LA MEDITERRÀNIA, EUROPA I ELS DRETS CIVILS
Les civilitzacions grega i llatina van veure completat el quadre de principis ètics amb l’aportació dels dogmes i la doctrina cristiana d’una banda —suma dels dos Testaments de la Bíblia—, i de la doctrina islàmica de l’altra banda. Segles després, totes aquestes doctrines convergiren, en més o menys mesura, en les constitucions o les lleis fonamentals de les comunitats que constituïen l’Europa sortida de l’edat mitjana.
En l’època actual, la constant emigració de masses africanes cap a Europa ha distorsionat les previsions morals que portàvem heretades i les han deixat laxes, fins a extrems perillosos. Perquè aquelles colles arribades a les costes nord del nostre mar a primeries del segle XXI, i que semblaven assumibles, han crescut com un tsunami. A la mar Mediterrània, hom calcula que hi ha més de dues mil naus enfonsades, de les quals ens demanem quina proporció creixent, dia a dia, ho és de les precàries embarcacions que queden a la deriva i que, molts de cops, sotsobren, dels gussis apedaçats i les llanxes inservibles carregades en excés, que salpen de les costes de Líbia i altres indrets.
Les persones que se salven, rescatades o desembarcades per sort, tenen en principi tots els drets humans a respectar. Però ja han estat ferits al lloc d’origen perquè, enfront de llur desesperat estat de fam i impotència, els oligarques i cacics els empenyen a emigrar, fent-los encara pagar i havent de fer milers de quilòmetres a peu fins arribar a territoris costaners. Ara, suposem que han arribat aquí: fins a quin punt ens proposem de respectar-los com a persones? Per començar, els acollim els estats de la costa mediterrània nord i, si bé els garantim menjar i allotjament provisional, aquest sol ser precari i de llarga durada. Cada país té una política de matisos diferents per amorosir i agençar la vida d’aquests germans. Caldria un esforç pressupostari immens i repartit assenyadament entre tots els països europeus per respectar degudament els drets humans dels migrants.
Si bé els països mediterranis han heretat d’antic un esquema de drets humans, que després va escampar-se per Europa, és hora que els estats reunits al Parlament Europeu no deixin els de la Mediterrània en situació lamentable, obligats a no poder garantir, per impossibilitat física i dèficit pressupostari, els drets humans als migrants. La Mediterrània ja fa el primer esforç; que tots ajudin en un segon pas a desafeixugar-la.
Josep Vallverdú
Imatges de l'encesa diurna:
Talaia de Son Jaumell
Torre Esbucada
Castell de Capdepera
Sa Torre Nova des Cap Vermell
Imatges de l'encesa nocturna:
Talaia de Son Jaumell
Torre Esbucada
Castell de Capdepera
Talaia Nova des Cap Vermell
