Catalina Flaquer Pascual i les seves filles Antònia i Maria Pasqual, de Capdepera, i Belarmina González Rodríguez.

Amb quines bales matareu les idees?
Darreres paraules d’Aurora Picornell

 

Els treballs d’exhumació en la fossa del cementiri de Son Coletes de Manacor han identificat les restes d’Aurora Picornell, segons ha anunciat aquest dijous el vicepresident del Govern i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes. «Aurora torna a casa», ha anunciat el vicepresident.

Les proves d’ADN han confirmat que Aurora Picornell és una de les cinc dones els cossos de les quals foren trobats a la fossa número 3 del cementeri de Son Coletes entre novembre i desembre de 2021, durant la segona fase d’excavacions i exhumacions del cementeri de Manacor, que va dur a terme la Sociedad de Ciencias Aranzadi, en col·laboració amb ATICS, dins del Tercer Pla de Fosses (2020-2021) del Govern Balear.

Encara no s’han pogut identificar les restes de les altres quatre dones, els cossos de les quals varen aparèixer en aquesta mateixa fossa, però tot apunta al fet que es tracta de les seves companyes Belarmina González Rodríguez, Catalina Flaquer Pascual i les seves filles Antònia i Maria Pasqual, totes elles lluitadores antifeixistes, conegudes com les Roges del Molinar. Les tres darreres naturals de Capdepera.

«Avui és un dia històric per a les Illes Balears», ha dit el vicepresident Yllanes, que ha qualificat la identificació d’Aurora Picornell com «un èxit de tota la societat balear, dels i les demòcrates i del moviment memorialista, sense excepció». «Estam molt orgullosos d’haver-la trobat perquè els seus botxins la volien fer desaparèixer i esborrar-la de la història; però no s’han sortit amb la seva», ha afegit.

A més, al costat de les restes de la figura més emblemàtica del panorama polític republicà a les Illes Balears, varen aparèixer diversos objectes, en la seva majoria elements de vestimenta, i també una ploma estilogràfica jaspiada que està sent restaurada en els laboratoris de ATICS, a Mataró.

Que les restes d’Aurora Picornell i de les Roges del Molinar hagin aparegut al cementeri de Manacor i no en el de Porreres obliga a descartar la hipòtesi que varen ser assassinades a la Creu de Porreres, tal com ha plantejat tradicionalment la historiografia.

«L’excavació de Son Coletes ha revolucionat l’estudi de la repressió franquista, amb sorpreses com la de la recuperació de les restes de Pere Llull Fullana, alcalde d’Algaida, a qui sempre s’havia situat com a assassinat a Son Mas, i ara aquesta», ha assenyalat Jesús Jurado, secretari autonòmic de Memòria Democràtica del Govern, qui ha volgut agrair especialment a la Comissió de Fosses i Desapareguts de les Illes Balears per la seva ferma decisió d’obrir la fossa de Son Coletes malgrat tots els informes que qüestionaven la seva viabilitat.

L’exhumació del cementeri de Son Coletes

Entre novembre i desembre de 2021, la Sociedad de Ciencias Aranzadi, en col·laboració amb ATICS, va dur a terme els treballs de la segona fase d’excavacions i exhumacions del cementeri de Son Coletes, dins del Tercer Pla de Fosses del Govern (2020-2021).

Es varen localitzar set fosses comunes amb víctimes de la repressió franquista, en les quals varen ser recuperats un total de 38 esquelets en posició primària, a més de fragments ossis amb trauma perimortem corresponents a altres 22 persones. En la fossa número 3 varen ser identificats tres grups que correspondrien a moments diferents d’enterrament. El grup 3 de la fossa 3 estava format per cinc esquelets, tres d’ells recuperats complets i dos representats només per les seves extremitats inferiors, ja que la fossa es va veure afectada per la construcció de criptes en els anys cinquanta. Un dels esquelets complets correspon a Aurora Picornell.

Així ho ha explicat Almudena García-Rubio, arqueòloga forense de la Sociedad de Ciencias Aranzadi i coordinadora dels treballs d’exhumació.

«Es trobava en bon estat de conservació, se li va estimar sexe femení, una edat d’entre 23 i 35 anys, i una alçada aproximada de 151 cm. Presentava bona salut oral, sense casi desgast, i cap càries ni pèrdua en vida. Respecte al trauma perimortem, varen ser identificats tres trets en el crani; un va entrar per l’occipital, un altre per la templa dreta i un altre per la zona facial esquerra. En el post crani també es varen identificar lesions perimortales pel pas de projectil d’arma de foc en la quarta costella dreta i en el cúbit i radi esquerres, a l’altura del canell. També presenta una fractura de possible origen contús en el peroné dret», ha detallat.

L’informe d’identificació biològica d’Aurora Picornell s’ha realitzat en el laboratori BIOMICs de la Universitat del País Basc (Vitòria-Gasteiz).

Segons ha explicat García-Rubio, la identificació de les restes d’Aurora Picornell ha estat possible gràcies a la comparació amb el perfil genètic del seu germà Ignasi Picornell, identificat a les fosses de Porreres l’any 2016. Ha estat, a més, una doble identificació, ja que la comparativa ha servit per identificar també a Gabriel Picornell Serra, pare d’Aurora i Ignasi.

Tal com afirma la nota de premsa del Govern Balear: «els altres quatre esquelets recuperats al costat del d’Aurora Picornell a la mateixa fossa número 3 del cementeri de Son Coletes no han pogut ser identificats biològicament però corresponen a altres quatre dones. Per tant, es pot afirmar amb gairebé total seguretat que es tractaria dels cossos de les seves companyes Belarmina González Rodríguez, Catalina Flaquer Pascual i les seves filles Antònia i Maria Pasqual, conegudes com Les Roges del Molinar». Totes elles van desaparèixer la nit del 5 de gener de 1937.

Al costat del cos d’Aurora Picornell varen ser recuperats també una sèrie d’objectes, en la seva majoria elements de vestimenta: un botó blanc de nacre, una sivella metàl·lica, un imperdible, un botó de pressió metàl·lic i dos pesos circulars de plom amb orifici central. A més, en el tòrax dret va ser trobada una ploma estilogràfica jaspiada.

Tant la ploma com la resta dels objectes estan sent restaurats en els laboratoris de ATICS a Mataró (Barcelona). La restauració i consolidació de manera integral dels objectes associats als cossos trobats en les fosses és una iniciativa pionera del Govern de les Illes Balears, que es va incloure per primera vegada en el Tercer Pla de Fosses.

“Avui Balears és una democràcia i una societat millor” ha dit al respecte Francina Armengol.
Esperem que en breu també elles puguin ser identificades.

Catalina Flaquer Pascual (Capdepera, 1876 - Manacor, gener de 1937) Tenia uns seixanta anys i es guanyava la vida fent senalles, en Es Molinar. Feia temps que havia abandonat el seu poble; pertanyia al Partit Comunista i estava separada del seu espòs. Ambdós factors marcaven una família a la Mallorca de la pre-guerra. Tenia tres filles i un fill, na Catalina Torreta. Dues moriren juntament amb ella, És una història certament obscura, la de la seva mort. Sembla que la detingueren els primers dies de la rebel·lió militar i que la tancaren a la presó provincial. Volien que confessàs el lloc on estaven amagades les seves filles Antònia i Maria i, per torturar-la, la tenien tancada dins una estança on no gaudia de claror. Quan cansats de torturar-la sense resultats pràctics, la retornaren a les estances de les altres presoneres, era una dona terriblement envellida, que portava unes ungles llarguíssimes i una roba que es rompia sense cap esforç, podrida com estava per la humitat. Traslladada a la presó de dones situada en el carrer d'en Sales de la Ciutat de Mallorca, va reunir-se amb les seves filles, finalment localitzades i detingudes. A entrada de fosca del cinc de gener del trenta-set, la zeladora va cridar quatre noms: El seu, els de les seves filles i el d'Aurora Picornell. I afegí; salgan, que las "piden", Tot d'una imaginaren de què es tractava, però Na Catalina Torreta no perdé en cap moment la serenitat. Hores més tard, totes quatre eren assassinades.(*)

Antonia Pascual Flaquer

Vint-i-vuit anys. Fadrina, tot i que tenia un company: Lluís Montero, militant del Partit Comunista, afusellat. Ella també ho era del Partit Comunista i per guanyar-se el jornal, brodava a la Casa Singer, a la Plaça de Cort de la Ciutat de Mallorca. Era una persona de molta empenta. L'any trenta-quatre, a rel de l'anomenada Revolució d'Octubre, fou empresonada i no li degué agradar l'experiència, perquè els primers dies de la rebel·lió militar va desaparèixer i no he pogut esbrinar el seu amagatall. Detinguda al cap d'uns mesos, fou conduïda a la presó de dones del carrer d'En Sales de la mateixa ciutat, a on es reuní amb la seva mare i la seva germana.(*)

Maria Pascual Flaquer

Vint-i-tres anys. Casada amb Josep Julià, també assassinat. Pertanyia al Partit Comunista i treballava en una tenda de confecció anomenada San Antonio, situada a la Plaça d'En Coll de la Ciutat de Mallorca. Com tota la seva família era nascuda a Capdepera, però s'havia criat en Es Molinar. Quan esclatà la revolta militar, s'amagà a la casa dels conserges d'una fàbrica de curtits que hi havia en el mateix barri. Trigaren a trobar-la, tot i que els falangistes sospitaven que era allí. Quan anaven a registrar, ella s'amagava dins una alfàbia. Poca gent coneixia l'amagatall. La indispensable. Un  dia, un home va apropar-se a la seva filla Natàlia, de tres anys, que jugava al carrer. Ambdós representaren la comèdia de Na Caputxeta Vermella. Nineta, què noms guapa? Vols un caramel·lo. Parlaren. Potser jugassin. I després: Vols molts de caramel·los, petita? Idò m'has de dir on està amagada la teva mare i també n'hi durem. D'aquesta manera detingueren Maria Pascual i la tancaren a la presó de dones del carrer d'En Sales de Ciutat. No l'afectà gaire la detenció. El deu de desembre del trenta-sis va escriure la darrera carta a la família:  ... pronto os mandaré el nuevo jersey. Resultará muy bonito, es una lana estupenda ... Hoy he tenido la nena, se pone muy gorda. Al cap de tres setmanes, dia cinc de gener del trenta-set, l'assassinaren.(*)

(*)Llorenç Capellà (1990), Diccionari Vermell. Edit. Moll. pàg. 70. 122 i 123.