foto arxiu 2018
I a qui no li agradi "porta o guillotina". Quan ens comentaven que aquesta frase va ser repetida diverses vegades a una de les reunions de l’Ajuntament, que parlava del futur de treballadors municipals, pensàvem que era una errada o una exageració. Si fos certa ( i a priori, no tenim perquè dubtar de qui ens ho contà) suposaria tota una declaració de principis, una mostra del talant de qui dirigeix la casa de la vila. Una determinació rígida. Per alguns aquesta forma d’actuar no suposa res de nou.
Així sembla que la brigada municipal d’obres, així com la coneixem ara, té els dies comptats. Segons ens expliquen alguns afectats, la decisió esta presa i respon “a una jugada del batle tan senzilla com cínica: no es substitueix el personal que es jubila i per poder complir horaris i tasques s’han de fer hores extres, massa hores extres, i així resulta més convenient treure a concurs cada un dels serveis i oblidar-nos dels treballadors”.
En el cas dels membres de la brigada municipal, es tracta de treballadors que des de fa molts d’anys són exemple de professionalitat i dedicació al poble, amb una llista de tasques que mai s’acaben (Ai aquest maleït manteniment!, afegim nosaltres), sempre a punt quan se’l demana. Però tot apunta a que la ”brigada d’obres” ja no es considera necessària i els responsables polítics han trobat oportú que els pocs membres que quedaran a final d’any, ens comenten que sols quedaran vuit efectius comptant el cap, seran reubicats. Ens comenten que “uns seran reubicats a dependències municipals i d’altres seran absorbits per les empreses adjudicatàries”.
Diuen que cosa semblant passarà amb el servei de neteja, que ha sofert la mateixa dinàmica: no es contracta la gent que es jubila, no hi ha personal suficient per atendre les necessitats municipals i per tant s’ha de contractar una empresa,... que tampoc ho fa de franc.
La pretensió és privatitzar els serveis públics amb l’excusa que sortiran més barat al ciutadà. I no sempre és així, ens comentaven alguns exemples com que tallar un pi pot arribar a facturar 1200 euros o encendre la font, el castell i l’ajuntament d’un color el dia D pot arribar a costar 2000 euros. Un xollo d’estalvi segons ells. Talant socialista?
El problema serà que quan se n'adonin de totes aquelles petites coses que solventava la brigada, i els contratistes no no faran perquè no està en el plec de condicions, el mal estarà fet.
