No hi ha com començar bé les festes
Els de la Confraria de Pescadors, gent intel·ligent i pràctica –qualitats no incompatibles– solen començar les celebracions d'El Carme de bona manera: amb una arrossada d'aquelles que treuen de penes. I això és el que varen fer diumenge, dia 29, en el parc d'es Clot de sa Grava.
El Patrò Major, J.R.Esteva, encapçalà l'equip de cuiners. Aquí els teniu, escalfant motors i dissenyant l'estratègia a seguir.
Mentrestant, en Jeroni Garau "Climent", un veterà en plena forma, ho supervisava tot, des d'una distància prudent.
En Colau Nadal, fogoner segon (el primer és en Sebastià "Mecu"), no va deixar en cap moment que el foc decaigués. En aquests casos, el personal de suport juga un paper decisiu.
La paellera exigeix una anivellació mil·limètrica. Altrament, l'arròs podria no ser menjador. Per això en Joan Genovart hi posà tant d'esment.
Però en Miquel "Sua", que no se'n fiava, va anar més enllà, i en el súmmum de la sofisticació, hi posà el nivell làsser. La perfecció, aquí, assolí nivells –mai millor dit– impressionants.
I res, una vegada superats tots els entrebancs, l'equip de cuina podia començar, per fi, la delicadíssima tasca de fer un dels millors arrossos que persona humana es pot dur a la boca.
L'equip de "Cap Vermell" en dóna fe. I podem assegurar que, efectivament, no hi ha com començar bé les festes. Després surten molt millor.
El Patrò Major, J.R.Esteva, encapçalà l'equip de cuiners. Aquí els teniu, escalfant motors i dissenyant l'estratègia a seguir.
Mentrestant, en Jeroni Garau "Climent", un veterà en plena forma, ho supervisava tot, des d'una distància prudent.
En Colau Nadal, fogoner segon (el primer és en Sebastià "Mecu"), no va deixar en cap moment que el foc decaigués. En aquests casos, el personal de suport juga un paper decisiu.
La paellera exigeix una anivellació mil·limètrica. Altrament, l'arròs podria no ser menjador. Per això en Joan Genovart hi posà tant d'esment.
Però en Miquel "Sua", que no se'n fiava, va anar més enllà, i en el súmmum de la sofisticació, hi posà el nivell làsser. La perfecció, aquí, assolí nivells –mai millor dit– impressionants.
I res, una vegada superats tots els entrebancs, l'equip de cuina podia començar, per fi, la delicadíssima tasca de fer un dels millors arrossos que persona humana es pot dur a la boca.
L'equip de "Cap Vermell" en dóna fe. I podem assegurar que, efectivament, no hi ha com començar bé les festes. Després surten molt millor.
