Pere, enhorabona i salut per continuar fent camí, com a capellà, com a artista i com a home de poble

A l'any 1966, un jove capellà gabellí cantava Missa Nova, a l'església parroquial de Sant Bartomeu. Ara, 50 anys després, aquell mateix capellà, amb mig segle de ministeri a l'esquena, ha tornat a celebrar la missa en el mateix temple. Ell és, ja ho deveu saber, mossèn Pere Orpí. I, entre i entre, una trajectòria sacerdotal per distintes parròquies de Mallorca, per on escampà, a més de la paraula de l'Evangeli, llavors d'amor a la terra i a la cultura, i un rosari d'amics.

Des del 2014 ençà, en què, ja jubilat, deixà la seva darrera responsabilitat al capdavant d'una parròquia, concretament a s'Alqueria Blanca, en Pere Orpí passà a viure a Cala Rajada. Des d'aleshores, tot i la seva jubilació, no ha deixar d'exercir tasques sacerdotals, donant una mà, o totes dues, al rector Antoni Amorós, que bona falta que fa.

Amb motiu d'aquesta efemèride del cinquantenari de la seva Missa Nova, les parròquies de Capdepera i Cala Rajada feren festa grossa. Va ser aquest passat diumenge dia 11, a l'església de Sant Bartomeu, on, com hem dit, mossèn Pere Orpí celebrà missa solemne. I no, no va trobar-se sol. Amb ell concelebraren el canonge Joan Darder, Rafel Umbert, Joan Servera, Joan Font, Bartomeu Fons, el pare Antoni Pou (de Montserrat), l'ecònom Antoni Amorós, i el provicari general (en representació del Bisbat), el cala-rajader Nadal Bernat. I, a més, l'acompanyà una nodrida representació de feligresos de les nostres parròquies i d'arribats d'altres indrets on Pere Orpí ha exercit el seu clergat, que ompliren completament el temple de Capdepera. La celebració comptà amb la presència de la Coral Gabellina, de la qual el mateix Pere Orpí és membre, i en tot moment es cantaren cançons la lletra de les quals és obra seva. Cançons, lletres, que omplen una pàgina importantíssima de la litúrgia de l'Església de Mallorca, des de molts d'anys ençà. Al final, unes estrofes de l'”Himne a Capdepera”, del mateix Orpí, provocà l'ovació unànime de tots els assistents.

En el moment de les ofrenes, es posaren en relleu els distints vessants d'aquesta personalitat polièdrica que és Pere Orpí: l'excursionista, el pintor, el poeta, l'investigador... i, clar, el capellà. Així ho va expressar Nadal Bernat, en la semblança que en va fer al final de la celebració, dient que en Pere havia mantingut tres passions, al llarg de la seva vida: passió per la seva vocació religiosa, passió per Capdepera i Mallorca, i passió per la bellesa, és a dir, per l'art.

Pere Orpí va rebre distints regals commemoratius i, després de la missa, a l'esplanada de l'església es va servir un abundós aperitiu a tots els assistents a l'acte. Fou el moment, també, de les enhorabones i les abraçades a un home i capellà que, cinquanta anys després, continua sent aquella persona senzilla, propera i entranyable que ha estat sempre. Nosaltres així ho vàrem entendre en el seu moment i, recordem-ho, li concedírem el Premi Cap Vermell 2011.