Si de cas
me morís
sepultau-me
en el mar,
i perquè
no en sortís,
amollau-m’hi
de cap.
I deixau-m’hi
una boia
amb un drap
roig i groc,
la senyera
estimada
voleiant
al xaloc.
Quan les naus
la veurien
em farien un crit:
“A la mar
ja reposa
i era un bon
mallorquí”.
No desig
altre títol
ni cap altre
llorer
que ser terra
en la terra,
i ser aigua,
i ser vent.
Si la voleu guardar per sempre, baixau-vos-la:
http://www.capvermell.org/images/sons/sidecasmemoris.mp3
Estiu de 2007, programa de ràdio El cafè dels dissabtes, presentada per sorpresa es va convertir en una cançó de referència i en l'inici d'un projecte molt engrescador que acabà en un gran disc.
Manolo, membre del consell de redacció del Cap Vermell, sempre estaràs present en els nostres records.
