Aprovats els pressuposts

municipals 2008

 Aquesta, com totes les que feim dels plenaris de l’Ajuntament, és una crònica informal, i per tant en recollim les grans línies d’intervenció dels distints regidors que hi prenen part, obviant molts de detalls i passant per alt qüestions menys importants. Fins i tot, fent un seguiment en directe del ple, hi ha coses que ens passen simplement per alt. Si, a més, es tracta d’un ple extraordinari en què el tema estrella és el dels pressuposts municipals, en què es manegen xifres i percentatges a voler, resulta molt complicat arribar a prendre nota de tot.

Fets aquests aclariments, i demanant disculpes per avançat sobre el resum d’aquesta important convocatòria, ja sabeu que, cada any, “Cap Vermell” té el costum de fer una valoració de les grans xifres d’ingressos i despeses de la casa de tots, amb més tranquil·litat, quan podem accedir a una còpia dels pressuposts.

Com podeu suposar, la veu cantant d’aquest ple extraordinari la va dur el regidor d’Hisenda, Sebastià Sureda, que va ser l’encarregat de defensar uns pressuposts que, com va dir, han suposat un esforç previ molt considerable per part de tots els membres de l’equip de govern, per quant s’han hagut de conciliar postures no sempre coincidents, en un exercici de generositat política general. Va reconèixer que aquests pressuposts suposaven un pas agosarat cap a una política de dinamització econòmica del municipi, amb un augment important de l’endeutament que comprometrà tota la legislatura actual i legislatures futures, però que aquesta era una aposta de tots els partits de la coalició, convençuts que el poble necessita urgentment d’actuacions decidides. Mentre altres administracions es decideixen o no a fer una aportació addicional, Capdepera no pot esperar indefinidament, si no es vol quedar en el furgó de coa. Va reconèixer que, tot plegat, aquest pla d’actuació suposava un augment de la pressió fiscal municipal, però que aquesta major contribució dels ciutadans es veurà en el carrer i en els serveis que es rebran a canvi.

Parlant de doblers, i perquè s’entengui que ens referim a quantitats molt importants, el pressupost del 2008 s’enfila fins als 37’5 milions d’euros, quan els del 2007 varen ser de 14’6 milions. D’aquesta quantitat, més de 21 milions anirien a inversions. Per a fer-hi front, l’Ajuntament haurà d’assumir un endeutament de 9.171.000 euros, després que des de l’organisme competent del Govern de les Illes Balears se li aprovi un Pla de Sanejament Econòmic. Aquest Pla fixa el límit d’endeutament màxim en poc més dels 11 milions d’euros, per la qual cosa encara hi ha uns 2 milions de marge de maniobra.

Aquest endeutament, de més de 9 milions, serà cobert en un 40%, aproximadament, per l’ICO, a un preu simbòlic del 0’5% d’interès, mentre que el 60% restant s’haurà de negociar a preu de mercat amb les entitats financeres privades.

A banda d’aquest faixa d’endeutament, es confia recaptar la resta de doblers segons els sistemes habituals: impostos directes i indirectes, taxes, transferències corrents, subvencions... En aquest apartat dels ingressos, i pel que fa a les taxes, ja informàrem oportunament de l’augment d’aquest apartat, és a dir, que ens sortiran més cares. D’altra banda, en aquest mateix plenari, i com veurem més endavant, s’ha augmentat el tipus d’alguns imposts, com ara el que grava obres i construccions.

Pel que fa a les despeses, tota aquesta doblerada es gastarà, entre d’altres coses, en:
- Augment de la plantilla de treballadors (policia local)
- Increment de la despesa de recollida de fems i neteja
- Infraestructures: nucli antic de Capdepera, pluvials i clavegueram d’alguns sectors de Cala Rajada, informació i senyalització pública de Cala Rajada, fases 1 i 2 de la zona del carrer Port i adjacents, compra de solars, projecte del nou edifici de l’Ajuntament, projecte de bus interurbà, escoleta municipal, adequació de parcs infantils, nova gespa del camp de futbol, millores a can Creu d’Inca, casal de joves de Cala Rajada, accessibilitat a les platges...
El projecte del passeig marítim de Cala Rajada, del qual tant s’havia parlat, queda exclòs del pla d’inversions.

Si vos deim que aquests pressuposts no agradaren ni poc ni molt al representant del PP, Joan Ferrer, ens podeu ben creure. “No m’has convençut”, li va dir al regidor d’Hisenda. Ferrer es va referir al Pla de Sanejament com a tècnicament correcte, però que de cap de les maneres es podia acceptar el nivell d’endeutament que l’Ajuntament es proposa assumir. Va retreure a l’equip de govern allò mateix de que se l’acusà a ell en la passada legislatura: de presentar un projecte de pressuposts pràcticament tancats i sense la més mínima voluntat de consens amb l’oposició. Va retreure que aquests pressuposts, mal fets, segons va dir, eren la conseqüència de la mala gestió econòmica de l’exercici de l’any passat. Joan Ferrer va afirmar que l’equip de govern no estava capacitat per a gestionar totes les contribucions especials que es desprenen dels comptes presentats, i que era molt lamentable que s’haguessin de vendre solars municipals per a arrodonir els pressuposts. En to irònic va emfasitzar que segons el projecte econòmic que es volia aprovar, l’Ajuntament venia solars per un costat i en comprava per un altre, com si fos una immobiliària. El més greu de tot, va manifestar Ferrer, és que aquests pressuposts condicionen el futur de quatre o cinc legislatures, cosa que, va insistir, hauria d’haver passat per una negociació amb l’oposició. A més, va retreure que el 2009 i el 2010 hi haurà una davallada brutal de les inversions, i que a partir de 2011 ni se sap què passarà. Segons el portaveu del PP, en els pressuposts hi figuren partides d’ingressos que no es podran dur a terme, cosa que originarà problemes de caixa. Va posar com exemple la venda de solars a Canyamel, cosa que passa per fer front a dotacions de serveis prèvies i, per tant, materialitzable només a mitjan om llarg termini.

Quant a les despeses, Joan Ferrer va ser crític amb algunes de les partides, per quant donen una mala imatge de gestió, i va posar les festes populars com a exemple. Aquest apartat arriba als 412.000 euros, en moments difícils, va dir. “Viva la Pepa”, va ser la seva jocosa expressió. Va anar esgranant distintes partides que, segons ell, demostren que els pressuposts estan mal treballats, quan no desquadrats. Va ser especialment dur quan va començar a enumerar les partides d’inversions a les quals s’haurà de fer front amb doblers provinents de préstecs, fins al punt que només una partida de 37.000 euros correspon al pressupost ordinari, mentre  la resta sortirà dels préstecs esmentats, de contribucions especials o de subvencions. Davant aquesta política de l’equip de govern, va recordar que en la passada legislatura s’havien posat en marxa distints projectes que no costaven res al nostre poble, com ara la residència de sa Font de sa Cala, o el passeig de les Atzavares.

Com que no estava d’acord especialment amb l’endeutament que es pretenia assolir, va dir que si no es deixaven els pressuposts sobre la taula, per a parlar-ne més detingudament, que hi hauria de votar en contra.

En representació d’Es Grup, Mateu Melis es va moure en un línia d’intervenció molt semblant. És el problema dels partits de l’oposició, en què, normalment, el que parla primer sol trepitjar molts dels arguments dels que vénen després. Es va queixar, en Mateu Melis, del poc temps que havia tengut per a estudiar els pressuposts i que, això no obstant, havia fet propostes que no s’havien tengut en compte. Va quantificar l’augment d’imposts i de taxes en 1.860.000 euros més que el 2007, i va acusar els gestors municipals que tot aquest excés de recaptació se n’anava a despesa corrent. Com Ferrer, va dir que la venda de solars de Canyamel era vendre la pell del llop abans de caçar-lo. “I si no es venen?”, va preguntar, en recordar que el pressupost recull 2’5 milions d’euros per aquest concepte. També en la línia del PP, es va queixar que la despesa corrent augmenti un 23%, quan en la legislatura passada varen haver de patir les acusacions de l’oposició perquè aquesta havia augmentat un 17% en un dels exercicis. Va insistir, igualment, en la davallada dràstica d’inversions en el 2009 i el 2010 i va recordar les crítiques duríssimes dels partits representats en l’equip de govern davant el nivell d’endeutament de la Comunitat Autònoma, durant el govern de Jaume Matas, però que a Capdepera ara es fa una cosa semblant. El representat d’Es Grup va introduir un element punyent en el debat, en quantificar les inversions previstes a Capdepera en un 80% del total, mentre que a Cala Rajada només hi arribarà un 20%, i que aquest era un desequilibri no només per un any, sinó que, com la resta del pressupost, condiciona legislatures futures. Va dir que l’equip de govern havia oblidat on es troba el motor econòmic del municipi. Va recolzar el projecte de rehabilitació del barri antic de Capdepera, però que això no havia de suposar l’estrangulament econòmic de Cala Rajada, on es troba el gruix de la població i on es genera la major part de l’activitat econòmica.

Va titllar els pressuposts d’”una mica suïcides”, i que si es duien a votació s’hi oposaria.

En el torn de rèplica, Sebastià Sureda va lamentar que Mateu Melis hagués duit al debat una qüestió tan delicada com la comparació d’inversions entre nuclis urbans. Va recordar que, en qüestió d’inversions, Cala Rajada no estarà desatesa i que just la sala multiusos, ja en marxa, se’n duu més de 7 milions d’euros, a més de distints projectes de sanejament i de serveis que també figuren en els pressuposts. Va contestar als grups de l’oposició, en referència a l’augment d’imposts, que volem serveis de primera però que posam el crit en el cel quan, simplement, intentam equiparar la nostra pressió fiscal a la d’altres municipis semblants. Va insistir que considerava que, en la confecció dels pressuposts, s’havien fet les coses bé, i que per tant no acceptava que s’acusàs l’equip de govern d’haver-los fet de qualsevol manera. Va repetir, també, que no es poden espera indefinidament inversions d’altres administracions i que, per tant, s’ha de començar a fer feina per a dinamitzar l’economia local.

Es va arribar, així, a les intervencions dels altres partits de l’equip de govern. Tots coincidiren a donar el seu suport als pressuposts que es duien a ple. Pep Gallego va parlar de la molta feina que s’havia fet per a ajustar els números de l’Ajuntament; Maria Orts va acusar l’anterior equip de govern de ser un expert a pressupostar per davall de la despesa real i a trobar-se al final de cada legislatura amb deutes sense pagar, va dir que l’Ajuntament no era una immobiliària i que si es venien solars a Canyamel era per a comprar-ne d’altres en llocs més accessibles per als ciutadans; en Mateu Garau, responent a una acusació del PP de rentar la cara del poble amb motiu del Mercat Medieval (cosa de la qual Mateu Garau havia acusat en el seu dia el PP), el regidor del PSM va dir que la diferència amb l’actual equip de govern consisitia en què ara aquesta no era una actitud puntual sinó que es mantindrà tota la legislatura.

I s’arribà a la votació. I, com podeu suposar, no es va produir cap sorpresa: amb 10 vots a favor i 6 en contra, els pressuposts del 2008 quedaren aprovats, a més amb la promesa que els del 2009 s’aprovarien en el mes de desembre... d’enguany!

Com una conseqüència d’aquests pressuposts tan expansius, el govern municipal va dur a plenari una proposta de modificació del tipus impositiu sobre construccions i obres. Sebastià Sureda va exemplificar la necessitat d’actualitzar aquest impost d’acord al tipus que s’aplica a un caramull de municipis, Artà sense anar més lluny, sempre per sobre del 3%, mentre que a Capdepera es mantenia en el 2%. La proposta, en concret, era d’augmentar aquest tipus fins al 3’2%. Va dir, Sureda, que fins ara la construcció a Capdepera era on sortia més econòmica de l'illa i que això restava capacitat econòmica a l’Ajuntament. Joan Ferrer va dir que aquest augment era ni més ni menys que del 60%, en uns moments de crisi en el sector de la construcció i quan el mateix president Antich ha recomanat prudència en aquest sentit. També Mateu Melis va trobar que no era prudent aquest augment i que, en tot cas, s’hauria d’haver esglaonat al llarg d’uns quants anys.

I segona votació de la sessió, i idèntic resultat: 10 vots a favor i 6 en contra.

Es va aprovar la tramitació del préstec FOMIT (el que possibilitarà algunes de les intervencions més importants, com ara la regeneració del nucli antic de Capdepera), amb els 10 vots a favor de l’equip de govern i, en aquest cas, 6 abstencions. El PP va demanar si el termini per a la formalització del préstec no expirava el 12 d’abril, i que si s’havia demanat un apròrroga, com així no figurava en l’expedient. Es Grup va trobar interessants les condicions del préstec, però va discrepar d’algunes de les inversions a què es pensa destinar.

Finalment, es va aprovar el canvi de titularitat de l’empresa “Rebalim”, a favor de “Net i fresc”, per tal que aquesta darrera pugui facturar a l’Ajuntament pels serveis de recollida de fems, en haver-se produït un canvi en la propietat. El batle, Bartomeu Alzina, per raons d'implicació familiar en els negocis afectats, es va mantenir al marge i la proposta es va aprovar per 9 vots a favor i 6 abstencions.

El ple extraordinari havia començat a les 12 i eren les 14’40 quan acabà. Llarga sessió, per tant, d’aquelles de molt de gruix... econòmic.