Carlos Delgado i Joan Ferrer,
de bracet
Carlos Delgado, batle de Calvià, va comparèixer en roda de premsa, el passat dimarts dia 6, anunciant que, cas de ser elegit president del PP balear, convocaria un referèndum vinculant per a canviar l’Estatut i substituir el nom de llengua catalana pel de llengua balear. O això recollia la premsa del dijous (El Mundo, Diari de Balears, Diario de Mallorca...) Suposam que el que volien dir, és que el Sr. Delgado proposaria la convocatòria d’un referèndum, perquè, clar, el càrrec de president d’un partit, ni tan sols del Govern, no atorga autoritat per a tal convocatòria. Bé, és igual, sigui el que sigui, el Sr. Delgado i la seva candidatura friki –com ha estat qualificada per algun mitjà– s’està cobrint de glòria.
Però, pel que a nosaltres ens afecta d’una manera més o menys directa, la sorpresa ens arriba amb la presència de Joan Ferrer, exbatle de Capdepera i president de la junta local del PP, fent costat a Carlos Delgado. I això sí que mereix algunes reflexions.
Primera: En Joan Ferrer es vol retirar de la política i, per tant, aposta a cavall perdedor, ja que és més que probable que Delgado no aconseguesqui els avals suficients per a optar a l’elecció; o, en el millor dels casos, és pràcticament impossible que surti elegit. Per tant, en Joan Ferrer s’autoexclou del futur immediat del partit.
Segona: En Joan Ferrer, tot i saber que Delgado no va enlloc, li fa costat i això, s’ha de suposar, per convicció ideològica. És a dir, hem d’inferir que creu en Delgado i en el secessionisme lingüístic que proposa el batle de Calvià. En Joan Ferrer, en fi, de la ignorància en fa bandera.
Tercera: En Joan Ferrer hauria d'explicar el seu viratge ideològic. Què en queda d'aquell president de l'APA de Cala Rajada que propugnà la immersió lingüística? O potser val més amagar aquest episodi (de joventut) perquè en Delgado no ho sàpiga?
Quarta: En Joan Ferrer, a més de desprestigiar-se políticament –i culturalment– de manera irreversible, desprestigia una agrupació local que haurà de fer mans i mànigues per a recuperar la credibilitat que ara, tan alegrement, tira als fems.
