La nit de dissabte a diumenge toca canviar l'hora.

A les 2 de la matinada haurem d'avançar els rellotges fins a les 3

Per tant, aquest cap de setmana tindrem una hora menys. I així quedarà inaugurat l'horari d'estiu. A partir de diumenge, es farà de dia més tard, i a la tarda, serà de dia més estona.

Aquest moviment de les agulles del rellotge s'aplica a tots els països de la Unió Europea i es fa per aprofitar millor la llum del dia i estalviar energia.

Els horaris

Durant l'any, hi ha dos horaris: el d'estiu i el d'hivern, que és el que ara estrenarem.

El canvi horari l'apliquen tots els països de la Unió Europea dos cops l'any: l'últim diumenge de març s'avança l'hora: de les dues de la matinada a les tres. I, a l'hivern, l'últim diumenge d'octubre es fa al revés: s'endarrereix l'hora de les tres a les dues.

De fet, ara recuperarem l'horari normal, perquè a l'estiu s'avança l'horari, per fer coincidir les nostres activitats amb la llum del dia. A més, d'aquesta manera, a l'estiu, s'estalvien diners, perquè s'utilitza menys la llum artificial.

Una mica d'història

A gairebé tot Europa es mouen els rellotges al mateix temps. Això es va començar a fer a partir de la crisi del petroli de 1974, quan alguns països van decidir canviar l'hora per aprofitar millor la llum solar i consumir així menys electriciat. I des de l'any 1981, el canvi horari ha passat a ser una normativa de la Unió Europea.

D'aquesta manera, com que tot el territori va a la mateixa hora, les relacions entre els països europeus és més fàcil. Això abans no passava.

Fa moltíssims anys no hi havia ni rellotges. Es mirava la posició del sol al cel per saber en quin moment del dia s'estava. Després, cada poble fixava l'hora com podia amb l'ajuda de rellotges de sol, que, és clar, només funcionaven de dia. I, en aquella època, que dues zones tinguessin hores diferents no era cap problema, perquè pràcticament no es comunicaven. La gent no anava com ara d'un lloc a un altre. Fins i tot, en ciutats grans com Barcelona hi havia rellotges que marcaven diferents hores. I cadascú seguia el rellotge que tenia més a prop: uns el de la catedral, els altres el de la seva fàbrica, altres el de Plaça Catalunya...

Posteriorment, es van començar a fer servir els cotxes, les persones feien vacances en altres llocs, es va començar a viatjar molt més..., i que cadascú anés a una hora diferent era un embolic. Així que es va decidir posar tots els rellotges a la mateixa hora.