Catalina Moyà, filla d’un membre del Partit Socialista de Capdepera desaparegut el 1937, i Francisca Mas, la filla del darrer batle republicà de Montuïri, han pogut explicar el testimoni davant un jutge. “He contat tot el que sé de la desaparició i l’assassinat de mon pare i sent que he fet el que hauria volgut fer ma mare”, explicà Moyà just en sortir dels jutjats. Tot i que les dues declaracions d’ahir varen tenir lloc a Manacor, s’emmarquen en la causa que la justícia argentina manté oberta per investigar els crims del franquisme.

“És la primera vegada que en tot l’estat espanyol s’escolta una víctima del franquisme en el jutjat que li és més proper; és una passa endavant importantíssima, perquè l’Estat fins ara havia posat traves i no col·laborava gens”, destacà la presidenta de l’associació Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver.

De fet, Memòria de Mallorca “i unes quaranta persones de Balears individualment” s’han personat en la querella argentina contra els crims del franquisme que instrueix des de Buenos Aires la jutgessa María Servini de Cobria. Per això la justícia espanyola va prendre les declaracions d’ahir en tasques d’ajuda judicial internacional i a petició de la justícia argentina.

La primera que entrà als jutjats fou Catalina Moyà. “He demanat que em deixin recuperar les restes de mon pare, que són a la fossa comuna de Porreres”, explicà Moyà amb la sensació d’haver complit un desig de fa molts anys. “He explicat que el 1937 quatre feixistes de Capdepera varen venir a cercar mon pare i abans d’executar-lo a Porreres l’empresonaren dins un vaixell i també a la presó de Palma”, confessà en sortir dels jutjats. “Des de llavors ma mare va plorar molt i va haver de fer molta feina; jo vaig tenir una infància molt dura; érem rojos i cada dia ens trobàvem pel poble els que s’endugueren mon pare a matar”, afegí.