Escolar 2 – Atlètic Sencelles 0

Crònica CLVI

Benvinguts siau, estimades futboleres i futbolers, tots quan sou!

Esplèndid dissabte i caldós horabaixa d’octubre. Dia que pertany a un alegre i rialler estiuet de Sant Miquel. Aquestes últimes raneres es resisteixen, enrocades, a deixar pas a la desitjada frescor d’una tardor així com cal.

 Partit força interessant que ha coincidit amb un engrescador cap de setmana del peix fresc i d’una fira de la llampuga prou enllepolidora. Encontre que correspon a la cinquena jornada de lliga, encara,  d’una empetitida i empobrida primera regional del grup A. Temps al temps... la regional preferent, partit a partit —com diu el Cholo  Simeone—  està més a prop que mai.



La veritat i la realitat és que l’equip ha notat la bona mà, la sapiència i l’experiència futbolística del millor míster Moll. És evident que jornada rere jornada aquest equip millora, s’enforteix, pren seny i torna gran. I això que encara falten incorporar-se jugadors prou talentosos com poden ser en: Javi Maya (lesionat); Lluís Maya (treballant) i Ivan Campos (treballant). L’Escolar, ara mateix ha entroncat dos-cents setanta  minuts —es diu aviat—  fora encaixar un sol gol. Suara, estem  igualats amb La Unió, com equips menys golejats. I, aquest dissabte, dormirem com a segons a la taula classificatòria. Que continuï la ratxa per molt de temps!

 Després de moltes temporades sembla que tenim un equip fora titulars i fora reserves. També — i gràcies a Déu— tenim un gran director d’orquestra. Jugui qui jugui, i es digui com es digui, mantenim el llistó de la qualitat, de l’equilibri i de l’aptitud  ben amunt. Des d’aquesta estrambòtica crònica vull fer, altaveu amb mà, una avesada cridada a tots aquests aficionats de l’Escolar que, pel motiu que sigui, han deixat de venir al Figueral a veure i animar als nostrus jugadors. Veniu estimats... no us en penedireu!

Com ja vaig assenyalar  la crònica passada, aquest horabaixa s’ha guardat un respectuós i merescut minut de silenci a la memòria i trajectòria com a jugador de l’Escolar d’en Joan Sancho Jusan. «La paciència és una pasta que, com més se’n té, més se’n gasta»  Amén!

Jusan, a la dreta. Al final de la crònica vos oferim una breu biografia de Juan Sancho Calafat.

Pel partit d’avui han estat de la partida i titulars: Toni López (2) a sota els tres pals. A una granítica defensa  de quatre: Juanma Crespo (3) com a lateral dret; Lucas (2) com a lateral esquer. Xavi Granados (3) i en Torres Torres (3) com a centrals. A la banda dreta Javi Barrantes (2); Garcia (1) per  banda esquerra. Al centre del camp en Joan Sard (2) i en Jaume Faba (1). A la mitja punta Edu Flaquer (2). A la punta de l’atac en Ruedas (1).  Com a suplents:  Colombo (1), Abdou (1), Alejandro Molina Xuqui (1), Sergi Vanrell (1), Dani Vidal (-) i Josep Herrada (-).

Cal mencionar, després de jugar amb l’Artà i de patir una greu lesió de genoll, el debut o el retorn a la cleda de n’Alejandro Molina més conegut dins l’argot futbolístic per Xuqui. També m’ha sorprès, molt gratament, veure a la banqueta i a l’acta del partit a Xisco Garau Vinagre com a segon entrenador. Enhorabona, sort i molts d’encerts Xisco!

Em sap greu dir-ho, però la primera part no ha estat tot el bo que desitjàvem. Però, malgrat l’infortuni, hem guanyat el partit. No sempre la cosa acaba així! Malgrat el bon resultat final i els tres punts aconseguits no cal enganar a ningú. No hem jugat bé... No sempre, malgrat intentar-ho, un juga  així com ell voldria.

L’Escolar no ha sabut ni ha pogut rompre el dibuix tàctic plantejat per l’entrenador dels sencellers que, molt probablement, han vingut a tancar-se cercant un esquifit empat o una jugada miraculosa que els donàs, de carambola, uns tres punts del tot immerescuts. Ja ho crec jo!

 Un equip molt ben plantat. Amb una corpulència física robusta i envejosa. Aquest equip del Pla de Mallorca té l’automatisme de la transició atac/defensa i del replegament molt ben entrenat, però  quan l’Escolar li ha pressionat la possessió de la pilota portada als peus —massa poques vegades—, han perdut la pilota i la possessió. Els blancs-i-blaus s’han dedicat a esperar ben aplomats, prop de la garita enxarxada, amb una defensa endiumenjada de fins a set jugadors, les minses i fràgils escomeses dels gabellins. Tots ells ben col·locats i fora la necessitat d’una despesa física important que minuts més tard els haguera pogut passar la corresponent factura.

Pens que l’alineació  d’en Barrantes a banda dreta ha sigut una provatura que ens ha perjudicat de manera innecessària. Aquesta temptativa, de què no sabem molt bé el què, ha minvat considerablement i perillosament el rendiment del conjunt gabellí durant els primers quaranta-cinc primers minuts. Hem tingut a aquest valuós jugador, infravalorat, excomunicat, desterrat i avorrit a un racó del camp que no és el seu. Crec, que l’equip no es pot permetre un luxe tan car. L’Escolar, fora l’aportació d’aquest jugador, ha estat molt lent i moll a l’hora de moure la bolla.

Els jugadors verds-i-blancs han estat força estàtics i els desmarques per crear espais han brillat per la seva absència. No hem sabut imprimir velocitat i dinamisme al joc. En cap moment hi ha hagut contraatac o ruptura i, hem abusat fins  a l’avorriment, d’endarrerir contínuament la pilota quan la seva sòlida estructura defensiva ens ha barrat la progressió. Que és de trist i quina pèrdua de temps és no tenir altra alternativa que sempre endarrerir la pilota i arriscar en centrades amb horitzontal.

Així mateix, i per dir qualque cosa de mèrit, amb gaudit i hem fabricat entre cinc o sis jugades de cert perill. De  perill només! No hi ha hagut la intensitat suficient per passar de perill a gol. Al Sencelles, sent molt generós, li podem anotar una jugada amb arribada a la porteria d’un López que avui no ha pogut blocar unes quantes pilotades del contrari. Entre la defensa —el millor de l’Escolar— i en Joan Sard s’ha desballestat el flac joc dels visitants. Ha sigut al minut quaranta i després d’una jugada aïllada per la nostra banda esquerra que Ruedas, a porteria buida, ha marcat un engrescador i motivador u a zero.

Al descans, segurament el millor míster Moll, ha donat consignes per canviar la dinàmica del joc. Però han estat els sencellers els qui, en un primer moment han posat en «controlades» dificultats a l’Escolar. Els verds-i-blancs s’han vist sorpresos per aquestes andanades malintencionades, però molt prest hi ha hagut un capgirell. A força de remar els nostrus s’han fet amb el domini del joc, de l’espai i de la pilota. Hi ha hagut moments on els gabellins han fet un joc de cine cinc estrelles. Hem pogut veure uns quants detalls tècnics exquisits —centre de rabona inclòs— d’un brillant Barrantes que, aquesta segona part, si ha jugat al seu lloc.

Fruit del domini i del bon joc de tot el conjunt, al minut seixanta-u en Ruedas ha marcat el tranquil·litzador dos a zero.  Al minut seixanta-cinc el Sencelles estavella una pilotada al travesser de la nostra porteria. El rebuig del travesser ha anat a rebotar a sobre la retxa de gol de la porteria defensada per un López que se’n feia creus. Un bon ensurt!

Al minut seixanta-set en Joan Sard, per culpa d’unes molèsties musculars ha de ser substituït per en Colombo. També, inexplicablement  -no ho puc acabar d’entendre, però on hi ha capità...-, ha estat substituït n’Edu Flaquer.  Un fet clau ha estat al minut setanta-dos quan en Barrantes, ha vist la targeta groga. Cinc minuts més tard el millor míster Moll, en bon criteri, l’ha substituït per en Sergi Vanrell. Diumenge hi ha un altre partit força important que jugar. No cal anar de bromes amb les coses de menjar!

Sols en cinc minutets d’evasió afrodisíaca, l’Escolar ha quedat, entre una cosa i l’altra, orfe d’un centre del camp encarregat de fabricar el perill i d’imprimir la velocitat al joc que tant en trobat a faltar la primera part. Al mateix minut el debutant Xuqui ha substituït a un Ruedas, que malgrat marcar dos gols no se l’ha vist tan incisiu i falaguer com a altres partits. No passa res, hi ha més partits que llonganisses i mentre marqui dos gols cada partit: Qui dia passa any empeny!

A partir de quedar mancats de la importantíssima aportació d’en Sard, de n’Edu i d’en Barrantes —el nostru centre del camp, la joia de la corona— l’Escolar ha baixat molt perillosament  el seu rendiment. La creació ha desaparegut! Els quinze últims minuts, més el temps de descompte, han sigut dominats per l’Atlètic  Sencelles que en més cor que sabré no ha pogut atracar-se al marcador. Tanta de sort que no el trobaren mort!

En resum: una primera part molt millorable per part de l’Escolar. Una segona part on hi ha hagut bons moments de joc, però quan s’ha desfet el centre del camp, ha sigut quan la nostra defensa s’ha hagut d’emprar a fons. Tanta sort de la línia defensiva que, una vegada més —i no serà la darrera—, ha tret les castanyes del foc d’un Escolar que a les darreries del partit s’ha vist força atabalat i superat per un rival del caramull.

Bé està el que bé acaba: tres punts més  força importants  dins la butxaca. I un partit més la nostra porteria a zero.  Un encontre on s’ha gaudit i s’ha patit a la vegada. Però és així com es forja un bon equip: jugar quan és hora de jugar i sabré patir i picar pedra quan no hi ha més remei  que patir i picar pedra.

fotos: BEST


La pròxima setmana l’Escolar torna a tenir un compromís prou «assequible». Mesurarem les nostres forces i les nostres expectatives d’assolir objectius amb un dubitatiu i incert Atlètic Huialfàs. Els arrossers bombes de Sa Pobla  ocupen el lloc tretzè de la classificació amb sols un partit guanyat. Ja sabem que cada partit és una història diferent, però el nostru equip ha demostrat que té qualitat  i arrestos suficients  per a guanyar a qualsevol equip i dins qualsevol camp. Tal volta és massa prest  per assolir el lideratge de la classificació, tal volta sí... però també és veritat que: el qui pega primer ben fort, pega dues vegades.

Això, encara convida! Si Déu vol i Maria en parlarem de tot això!!

Visca l’Escolar victoriós!

 Biel Torres

JUAN SANCHO CALAFAT

JUSAN fent una entrevista a Miquel Bestard per al diari Última Hora.