Escolar 1 - Port de Sóller 2
.

Benvolguts siau, estimats amics futbolers, tots quan sou!

Jornada 30, la darrera. A la fi! A la fi s'ha acabat una temporada que per l'Escolar i tots els que hi anem a darrere, ha sigut força costerosa, llarga, insuportable, infumable, dramàtica, horrible i que en tot moment ens ha vingut massa gran. Una lliga patètica, vergonyosa, indigna, esquizofrènica i sols apte pels masoquistes que porten el cul pelat per les singlades del fuet de set cues.
Ara mateix l'Escolar, i em dol el dir-ho, és talment una pura entelèquia. Per si qualque persona no sap el que significa aquest vocable, no us preocupeu que jo us ho puc dir ben aviat: cosa que només existeix dins la ment, sense realitat objectiva.

Aleshores l'Escolar és el més paregut a un fantasma o un mort vivent (zombi) que ha perdut el nord. Vergonyós, senyores i senyors, ara mateix a l'Escolar, no el coneix ni la mare que el va parir. Més d'un hauria de fer un acte de contrició i aturar-se a pensar una mica amb el mal que s'ha fet a l'entitat. Quin rot més agre que heu fet! Haureu quedat ben descansats, fotre!



Durant les trenta jornades que ha durat aquesta lliga, l'Escolar, partit a partit, ha anat perdent per aquests camps de Déu, els seus valors, la imatge, el tarannà, els principis, els ideals, la personalitat i la idiosincràsia que sempre l'havien distingit i honorat. Tots aquests mèrits i atributs que s'han mantingut i han perdurat durant setanta-cinc anys, amb una sola temporada, s'ha anat a cal Déu. Per fer aquest pet que heu fet us haguéreu pogut eixugar el cul amb gatoves, ortigues i argelagues.



La lliga ha acabat talment així com va començar. Perdérem amb decència el primer partit contra el Santa Mónica i hem perdut, indecentment, el darrer contra un Port de Sóller que es jugava entrar a play-off de descens o mantenir-se a la zona tranquil·la de la classificació. Aquests dos partits a casa nostra. Nosaltres, com no ens jugaven res, hem fet un altre paperot i un ridícul tan gran com la Seu. Un més! Que té més! Si tots els actors que han intervingut se'n foten del ball i del sonador! Tan n'hi fan sis com mitja dotzena!! No vulgueu fer paradisos allà on només hi ha sorra!!!

I el més fotut de tot és que si haguérem guanyat aquest encontre, que era el més normal del món i la nostra obligació, haguérem passat al Montuïri quedant tercers i no quarts a la classificació. Idò, que us pensàveu! Això és d'anar a pixar i no fer-ne ni gota!! Per cert, ja que piulo del Montuïri: l'alineació indeguda en què va incorre en el partit que ens va enfrontar i que l'Escolar, a l'hora, correctament va impugnar i que tan feliç se les prometia, la inútil i insigne Federació Balear de Futbol se l'ha passat pel forro dels collons i ha deixat fora càstig, com jo ja molt bé sabia, a l'equip del Pla de Mallorca.
Avui, un altre partit d'aquests que posen els pèls de punta a un calb. Horripilant a més no poder! Un verdader insult al futbol. M'agradaria que qualcú en dos dits de seny fos capaç de dir-me com es pot jugar tan malament. Un compendi d'incongruències i d'incompetències. Talment, una llesca de madrastra. Tal·là-tal·lera...



Avui, del magre repertori exhibit durant tota la temporada, ha tocat: l'u, quatre, u, quatre, u. Han sortit de titulars: en López ha fet de porter. Crespo, Colau (a la fi ha jugat), Campos i Niño a una defensa que no té defensa. Un Lluis Maya que ha pivotat amb els llums tancats. Ruedas i Garcia a la barra del bar. Al centre del camp en Juanlu que anava una hora endarrerida i sempre ha fet tard; Edu Flaquer honest i amb amor propi. A la punta de l'atac n'Abdou que ho ha provat. La Quina ho va provar, la cosa li sortí malament i quedà embarassada. A la banqueta, talment el mur de les lamentacions, en Jaume Faba, Granados (lesionat), Javi Maya (lesionat), Nico Salazar, Sergio Contreras (a la fi un juvenil!) i Miquel Pons (també juvenil) com a porter suplent. A la grada: Herrada lesionat, Jaume Torres lesionat, Manu Morales lesionat. En Joan Sard de viatge i Miquel Ginard, que segons comentaris escoltats, sembla que ha fixat pel Cardassar. Aquest somni era massa bell per se veritat!

La tribuna que mai falla

El millor de tot el partit ha estat la gran jugada del gol de l'Escolar: pilota de banda esquerra és passada a banda dreta, de banda dreta centrada a banda esquerra, allà la rep en Javi Garcia que així com ve l'engalta formidablement, marcant tal volta, el millor gol de tota la temporada. La resta del partit ha sigut el complet 'naufragi del Titànic'. Aigua salada per tot! El Port de Sóller, el dotze classificat, ens ha banyat l'orella i ens ha ridiculitzat durant tot el partit. Una altra recalcitrant entrega de la factoria Figues i Sal S.A. Fi de la pel·lícula de por i fi de la temporada.

A aquestes hores no en sabem res d'una possible lligueta o play-off d'ascens. Malgrat ser l'única, molt remota possibilitat, per assolir un quimèric ascens, així com està i entrena l'equip, valdria més deixar-ho córrer per un millor moment. El pitjor que ens podria passar seria pujar a preferent. Si a primera regional, farcida d'equips de tercera regional, en fet el més complet dels ridículs, fitxat tu, el que feríem a preferent. Talment l'Artà! Val més no pensar-hi!



Si el qui comanda tingués dos dits de front i criteri enviaria a tots els jugadors i al cos tècnic, ipso facto de vacances. Així i amb un poc de sort, estarien recuperats per la pròxima temporada. Una temporada que amb el permís i vist i plau de la Gestapo (Federació Balear), podríem tornar a gaudir del derbi comarcal Escolar/Artà. Segurament, aquests negats i capitost federatius, posen a l'Artà al grup contrari al de l'Escolar. Quin despropòsit més esbojarrat!

Dit tot allò que he dit i contat tot allò que he contat, com cada final de temporada, aquest magre corresponsal s'acomiada de tot vostès, estimats lectors tots quan sou. Mai se sap quina serà la darrera crònica escrita. Si per sort fos aquesta, abans de tancar la plagueta i amagar el bolígraf, us vull agrair la vostra fidelitat i la paciència tinguda després d'haver-me aguantat aquestes trenta setmanes. Esper no haver-vos cansat massa amb la meva barrila futbolera i, si en qualque cosa l'he esgarrada o tal volta he ofès a qualcú, us vull demanar per endavant, les meves més sinceres disculpes, doncs, us puc ben assegurar que no ha sigut la meva intenció faltar o fer befa de persona, poble o entitat. Que Déu me n'alliberi d'aquesta gosadia!



També, i com no, agrair a la redacció de Cap Vermell, haver-me deixat aquest mitjà per contar aquestes batalletes d'anar per casa. Esper no haver creat molts de maldecaps i no haver sigut un ull de poll al cervell amb els meus continus exabruptes o pixades a fora del test. L'experiència ha estat bona i la soldada encara millor. Si per divergències contractuals no tornem a repetir: una besada a cada galta i tal dia farà un any.

Benvolguts amics estimats futbolers tots quan sou: ha sigut un vertader plaer i un gran honor compartir aquesta festa en tots vosaltres.

Visca l’Escolar victoriós!













Biel Torres