Escolar 3 – Andratx 3
Benvinguts siau, estimats amics futbolers, tots quan sou!
Partit corresponent a la vint-i-vuitena jornada del campionat de lliga de primera regional. Encara, a les acaballes de la lliga, no sabem molt bé si hi haurà una lligueta, un play-off o un refresc d’ensaïmada i xocolata per jugar-nos els corresponents ascensos. Ja ho diran els qui comanden!
El que si us puc dir, és que degut als últims resultats collits a Can Picafort i el d’avui mateix, tenim al Montuïri i a la Unió només a tres punts d’avantatge. Fora anar més lluny, si aquest dimecres que ve, per mala sort ensopegam amb el Montuïri, perdríem la tercera plaça en detriment dels mateixos blancs-i-vermells. La pròxima jornada ens jugarem el llautó amb el Consell dins el seu propi camp. Equip immers també dins la pomada dels qui optem a premi. Si punxem i la Unió guanya passaríem a la cinquena posició. Acabarem la lliga dins el nostre camp amb un imprevisible i complicat Port de Sóller; de no guanyar acabaríem a la sisena posició i fora l’opció de poder opositar a l’ascens.
Per ara depenen de nosaltres mateixos i estem molt ben classificats. Hem de ser realistes i no ens queda altre remei que guanyar, almanco, dos dels tres partits que ens queden. Ara mateix patim una mala passa de lesionats i l’equip, fora possibilitats de realitzar canvis, plora gotes de sang per acabar el partit amb unes condicions físiques adequades. Avui mateix ha quedat pales: ens han sobrat els últims deu minuts i els sis que un àrbitre horrorós ha tingut a bé afegir.
En Joan Sard per aquest important encontre ha hagut d’abandonar la seva habitual posició de pivot per jugar de central; ho ha fet molt bé, en bona nota i ha marcat el gol de l’empat a u. Javi Maya, Morales, Campos i Torres, els centrals purs de l’equip romanen lesionats. Avui és un d’aquests dies on hem trobat a faltar molt a jugadors com en Franco. Un bon jugador, que fora sabre molt bé el perquè, passà de titular indiscutible al més complet ostracisme i oblit. Aquest exemple demostra que no hi ha cap jugador que sobri i que és necessari més mà esquerra que mai.
De capvespre de presentacions. Avui el Club Esportiu Escolar ha aprofitat l’avinentesa d’aquest partit per fer la presentació de tots els seus equips, del primer fins al darrer. Aquest esdeveniment ha fet que les grades del nostre estimat Figueral hagin estat més concorregudes i animades que no en altres encontres. Ens han entretingut la presentació i els prolegòmens del partit els ‘Fenomenos Band’. En Felip Cardiel en persona ens ha cantat, en directe i a la sortida dels equips. l’himne del club. Tot un honor!
Avui sí! En el dia d’avui hem pogut gaudir d’un esplèndid partit de futbol en majúscules. Pens que l’equip, el cos tècnic i els aficionats ja es mereixia una satisfacció tan gran com la obtinguda avui. Llàstima que després de tan gran espectacle futbolístic no hàgim pogut posar la cirera al cim del pastís amb una victòria.
Han disputat la contesa dos bons equips que semblem, pel seu joc i arguments futbolístics, més de preferent que no de primera regional. Dos planters que els hi agrada tenir la possessió de la pilota, crear i ocupar espais, tocar-la amb passada curta, mitja i llarga. Aprofiten molt bé el joc per les bandes, de profunditat, la ruptura i que cerquen, en tot moment, la porteria contrària. Qualsevol dels dos equips haguera pogut guanyar l’eixida, perquè ambdós, han fet mèrits més que suficients per fer-ho. Mal em pesi, crec que és de justícia dir, que el resultat vist el que s’ha vist dins el terreny de joc, ha estat just. Sols els petits detalls i no disposar d’una banqueta més amplia ens han privat del triomf.
L’equip titular ha sigut el següent: Toni López a la porteria. Avui ens ha fet oblidar en les seves encertades intervencions a tot un Alexis. Herrada, Sard i Granados en defensa. Els tres, excepte qualque petit lapsus, ho han fet molt bé. De pivot en Jaume Faba. Molt bé en tot moment. Cal destacar les seves potents tretes de banda que semblen tretes de cantonada o faltes indirectes dins l’àrea. A una d’aquestes tretes de banda en Juanma Crespo ha marcat el gol que avançava els gabellins en el marcador. Com a carrilers en Juanma Crespo i Miquel Ginard. Excel·lent en Crespo i magistral en Ginard. Fora dubtes, aquest recent fitxatge, ha estat el millor jugador del partit. Ha fet un vertader recital de com ha de jugar un extrem per la banda i de com complicar la vida al contrari. En cap moment els seus marcadors l’han pogut o sabut aturar. Per velocitat ha guanyat tots els llancis a les seves marques. Una qualitat tècnica envejable i una capacitat física del tot impressionant. Ha demostrat, sobradament, d’on ve i el perquè ha jugat amb els equips que ha jugat. Un jugador en molt de futbol a les seves botes i que l’Escolar li ve molt petit. Enhorabona i gràcies, Miquel!
Els dos Flaquers han ocupat el centre del camp. N’Edu enlluernador i un Juanlu molt participatiu que ha marcat el tercer gol de l’Escolar. En punta dues vertaderes màquines de córrer i de portar de capoll a la defensa. Tant n’Abdou, amb el suport del seu incondicional grup de fans, com en Miky han fet un partit espectacular.
A la banqueta: Colau Sureda, Lluís Maya que ha sortit per en Juanlu, Javi Garcia (lesionat) i en Carlos Niño que ha sortit per un Abdou molt aplaudit per la grada. En Daniel Sureda (juvenil) ho ha fet com a porter suplent i per completar la banqueta n’Hugo Sayago (cadet). La convocatòria d’aquest cadet em respon palesament a la pregunta que vaig fer la setmana passada sobre la qualitat dels juvenils.
La primera part ha estat un vertader estira-i-arronsa per part dels dos equips. Ara teva, ara meva. Uns primers quaranta-cinc minuts molt seriosos, en molta de concentració i amb un plantejament tàctic mesurat i ferri per part d’ambdues banquetes. Ha semblat més una partida d’escac que no un partit de futbol. L’Andratx, un equip madur, amb equilibri, molt ben posicionat, que té les coses molt clares, que li agrada tenir la possessió de la pilota i que no és el segon classificat per casualitat. L’Escolar, pràcticament amb les mateixes credencials, però li ha faltat la maduresa suficient per poder controlar, com amfitrió, el partit en tot moment.
L’Escolar ha fet molt de mal per les seves bandes. En Ginard ha semblat un generador de tortura pels andritxols. Una vegada rere l’altre era el botxí que portava de cap a tota la defensa de l’equip del ponent Mallorquí. La ruptura ha sigut el seu millor argument, però li ha faltat una mica de domini i concreció al centre del camp. Exercia una pressió sobre la sortida de pilota del contrari efectiva i que li ha donat bon resultat. En vist una primera part molt bona esquitxada d’unes petites imprecisions a l’hora de passar la pilota al company. Al minut vint de partit i fruit d’una excel·lent passada entre el gran espai que els nostres tres homes de la defensa, per número, no el poden defensar prou, el número quinze de l’Andratx, sols davant en López ha avançat els blaus en el marcador. La cosa es complicava, l’Andratx demostrava una solidesa força intractable, però l’Escolar no s’ha arrufat en cap moment. Ha continuat desenvolupant un joc important de creació fora renunciar en cap moment a l’atac. Corria el minut trenta-set quan, a una treta de cantonada hi ha una pilota que el porter no ha pogut blocar, en Joan Sard molt valent i lluitador, ha posat el cap marcant el gol de l’empat. Aquest gol ha donat molt de coratge a l’Escolar que ha acabat la primera part assetjant a un Andratx incapaç de sortir de la seva àrea.
El descans ha estat aprofitat pels tècnics per enfortir missions i per rectificar les quatre cosetes que no acabaven de sortir del tot bé.
A la represa, l’Andratx ha agafat la responsabilitat del partit. S’ha apoderat de la pilota i amb el domini del centre del camp. Ens ha pitjat i desequilibrat. Ha sortit decidit a capgirar el resultat que en aquells moments no era del seu gust. Aquest domini ha durat uns cinc minuts. Al minut cinquanta-un, a una d’aquestes meravelloses, potents i perilloses tretes de banda d’en Jaume Faba, després d’uns quants refusos, en Juanma Crespo ha xutat marcant el dos a un. L’Escolar, a la fi havia capgirat el marcador. Les pilotes han començat a arribar a un Miquel Ginard que destrossava en tot moment a la defensa blava. Al minut seixanta, a una impressionant passada de pilota d’en Juanma Crespo, un Juanlu Flaquer molt ben posicionat ha quedat sol i franc davant el porter andritxol; amb molta sang freda de peix li ha creuat l’esfèrica posant un tres a u molt encoratjador a l’electrònic.
Podia semblar que tot estava dat i beneit, però encara faltava mitja hora llarga de joc. Els estires i arronses per controlar el partit eren continus. Malgrat que la diferència en el marcador era evident, l’Andratx no donava el partit per perdut. Els atacs per part dels dos equips eren seguits, ferotges i del tot perillosos. A una de les centrades dels blaus la pilota ha pegat a les mans d’un defensor gabellí. L’àrbitre ha xiulat el corresponent penal que ha significat el tres a dos. Un resultat amb un marge molt estret, que vist el joc que desplegaven els dos equips, presagiava un final de partit intens i del tot incert. L’Escolar ha tingut oportunitats de marcar dos gols més. N’Abdou i Miky han desaprofitat dues clares ocasions de gol; inclòs el porter contrari s’ha lluït fent alguna aturada de molt de mèrit. En López no s’ha quedat enrere, també ha salvat qualque pilotada que tenia força dificultat i que portava camí de gol.
A sols quatre minuts del temps reglamentari, en un desajust defensiu l’Andratx ens ha marcat el gol de l’empat. A partir d’aquí, han aparegut els nervis per part dels dos equips. Hi ha hagut jugades i accions on l’àrbitre s’ha hagut d’emprar a fons i, fora dubtes, ha fet els ous en terra. L’Escolar ha acabat el partit amb un: u, tres, dos, tres, dos. N’Edu Flaquer i Jaume Faba com a pivots i en Miquel Ginard i en Ruedas com a puntes.
Gran partit per part d’un Escolar que ho ha donat tot. Avui no espot recriminar res a ningú; més bé tenim que lloar aquesta bona actuació, tot, o quasi tot, és força positiu. Tant de bo cada partit juguéssim la meitat de bé d’així com o en fet avui. Aquest és el camí per assolir fites importants. Els verds-i-blancs han acabat molt cansats físicament hi ha trobat a faltar qualque relleu més que la banqueta, malauradament, no podia fer.
Allò que hem dit: dimecres es jugarà, al nostre Figueral, el partit ajornat en contra del Montuïri. Diumenge ens veurem les cares amb el Consell per terres vinateres. A veure si podrem recuperar efectius i podem acabar la lliga a aquesta merescuda tercera posició. Tant de bo sigui així, per aconseguir-ho haurem de lluitar i patir... com sempre,
A reveure!
Visca l’Escolar victoriós!
Biel Torres
