Benvolguts siau, estimats amics futbolers, tots quan sou!

Jornada vint-i-cinc. Ja sols en resten cinc per acabar la temporada regular 22/23. Dignes i merescuts tercers classificats i amb un peu i mig  dins un misteriós play-off de secta de tocats d’ala. Horabaixa de «xocolata» per la pràctica del futbol. I dic «xocolata», no per la dolçor d’aquesta llepolia succedània del sexe -com diem molts que no gaudim de sexe-, sinó per la flaire característica que fa aquesta droga quan es xucla i que ens ha embolicat tot el capvespre. Per moments he semblat estar, força entabanat, dins un món psicodèlic. A hores d’hora, no puc endevinar si el partit presenciat ha sigut una fantasia producte dels efluvis bleixats  o una realitat inflexible.

De veritat amics futbolers, si un dia em perd, no em cerqueu per Son Roca. Déu meu quin cagalló! Estar assegut a la graderia burxat per una «morralla» mancada de la més elemental educació i de molt dubtosa procedència. Aquest suburbi ciutadà sembla, talment, un ‘Bronx’ a la mallorquina. Més de noranta minuts mut i cul estret mirant pel retrovisor esporuguit, perquè amb un no m’ho pensava, aquests presumptes m’assetgin una ganivetada ran de fetge. Saps que l’estim de molt al meu fetge!

No soc capaç d’entendre com encara hi ha àrbitres que volen xiular dins un feu tan feréstec. Els han de tenir ben quadrats i estar vacunats contra la pipida de l’estupidesa, baixura i mala educació per treure una targeta vermella fora por a que et tallin el braç. Quasi ens balden – i faig curt-! El bo d’en Miki Ruedas a patit un cruel i esborronador abordatge per part d’un troglodita, presumpte delinqüent, fora gens de seny. No li ha xapat les cames perquè Déu no ha volgut; això es diu no tenir gens de coneixement i molta mala bava. Davant l’atropellament, en biaixos d’assassinat, l’àrbitre sols ha tingut el minso coratge de treure una avergonyida  targeta groga. El que fa fer la por...



El partit s’ha jugat baix l’ombra allargada de les baixes. A les ja sabudes d’Edu, Sard i Faba, en el transcurs de la setmana s’hi ha afegit en Niño i, «per si anéssim pocs va parir l’àvia», al minut trenta del partit el bo, carismàtic  i capità de l’Escolar Javi Maya s’ha tornat a lesionar. Així i tot, absències incloses, he de dir que l’equip al complet ha donat el call, la cara i en tot moment no ha dubtat a l’hora de posar-hi les cames i el seu físic. No hem pogut fer floritures ni desplegar un joc de pissarrí o de tiralínies, perquè el San Roque és un equip molt rocós  -valgui la redundància- i fora complexa. Encara que sigui el veí del coer, vist el que s’ha vist aquesta tarda, de debò, no ho ha semblat.

El nostre bon entrenador ens ha sorprès amb un dibuix tàctic d’un u, quatre, dos, tres, u molt poc habitual en ell. Un sistema de joc, previsiblement, prou mesurat i ben pensat per assegurar la nostra porteria i  patir els mínims  ensurts possibles. Els «onze del patíbul» triats per agafar el bou per les banyes han sigut: n’Alexis a la consergeria. Juanma Crespo de lateral dret; Manu Morales i Javi Maya de centrals i, com a lateral esquerrà, en Granados. Com a pivots: en Lluís Maya i en Nico Salazar. A la mitja en Ruedas per la dreta, en Juanlu Flaquer pel centre i en Garcia per l’esquerra. A la punta de l’atac i, com en Gary Cooper a «Sol enfront del perill»: Abdou Khadre Diouf. A la banqueta de la paciència: Toni López, Jaume Torres, Josep Herrada, Miquel Ginard i Colau Sureda. Cal dir, que Miquel Ginard ha sigut l’últim fitxatge fet dins aquest mercat d’hivern.  Un vertader luxe i reforç per la davantera gabellina, doncs, en Ginard ha jugat a divisió d’honor amb els juvenils del Mallorca hi ha tercera divisió amb el Manacor. La directiva, enguany, n’està molt fina, encertada i ràpida a l’hora d’incorporar nous i bons jugadors. Hi haurà més sorprenents fixatges de renom...?

L’Escolar ha sortit molt fener. Tot d’una s’ha fet amb el manament del joc. La bolla, el camp i una pressió aclaparadora ha embotellat a l’equip contrari, pràcticament, dins la seva àrea gran. Aquesta contumàcia atacant ha fet que l’apilotament de tanta carn dins tan pocs metres, l’espai hagi estat inexistent. Malgrat que l’equip ha estat falaguer i atent a segones, terceres i quartes jugades, sempre hi ha hagut una cama un peu o unes anques  que han tallat les cames al gol.

Quan el San Roque s’ha pogut deixondir i desferrar-se la pedregada verda-i-blanca de sobre, ha començat a mostrar les seves urpes. Amb aquest sobtat ressorgiment  ha estat quan ens hem adonat, que avui, un dels nostres millors i segurs centrals,  no tenia el seu millor dia. A la segona vegada que ens han arribat els blancs-i-blaus, al minut quinze, ens han marcat l’u a zero. A la mateixa vegada que ens han marcat en Garcia presentava molèsties musculars que feien perillar la seva continuïtat. Al minut devuit, els ciutadans, han engaltat una bleda que s’ha estavellat -tanta sort- al travesser de la porteria de n’Alexis. El que semblava ser inicialment una possible golejada a favor de l’Escolar s’ha convertit amb un esmolat bumerang que ens ha fotut, traïdor, pel clotell.

Aquesta passa que el San Roque ha fet endavant, ha suposat deixar prou espai perquè  els nostres jugadors poguessin trobar l’encletxa adient per  entrar i arribar amb possibilitats reals de fer mal. De fet, al minut vint-i-dos, després d’una gran jugada d’en Ruedas, avui el millor -i de molt- de l’Escolar, ha fet que n’Abdou afuselles al bidell dels roquers. L’empat capgirava de bell nou l’escenari de l’encontre. El partit ha entrat a un impàs d’estires i arronses. Al minut trenta en Javi Maya cau lesionat d’altra vegada. El substitueix, fora temps ni tan sols d’escalfar, en Jaume Torres. Els esporàdics contraatacs de l’Escolar derivaven en faltes i continues tretes de cantonades. A una d’aquestes mateixes tretes de cantonades per part d’en Juanlu Flaquer, en Juanma Crespo ben situat, ha marcat d’una encertada rematada de cap, l’u a dos. Era el minut quaranta-cinc de la primera part. Fora dubtes un cop baix pels santificats enrocats.

El descans ha servit per rectificar errades i repassar les missions encomanades. S’han ajustat  les posicions dels dos pivots i del nostre mig centre que, aquesta primera part, han semblat  indefinides o disperses. En Morales ha reaccionat a les instruccions hi ha anat, de menys a més, acabant l’encontre més atent, eficaç i amb un to defensiu a l’altura de la seva qualitat. Però com diu la ‘llei d’en Murphy’  «si qualque cosa pot sortir malament, segur que hi surt».

La segona part ha estat un complet calvari. L’Escolar pràcticament no ha gaudit d’ocasions de gol i el San Roque, en molts de moments -massa diria jo-, ens ha tingut contra les cordes. El domini dels ciutadans ha sigut desorganitzat i portat amb més coratge que no cervell o qualitat futbolística, però, al cap i a la fi, ens han dominat i fet l’abús. En qualsevol moment o en qualsevol errada ens podien empatar el partit. D’altra vegada, rosari en mà i «trankimazin 2 mg» en vena, per poder superar l’ansietat i l’angoixa per defensar Numància.

 
Així com anava passant el temps, els jugadors ofuscats de la barriada del ‘Bronx’ treien a passejar, raig seguit,  la violència que porten inscrita de naixement, indubtablement,  al seu ADN esbojarrat. Un balanç malmetedor de vuit grogues i una vermella –quasi res!-,  ha fet la guitza i perillar la integritat física dels nostres jugadors arran de tot el partit. Al minut seixanta en Ruedas ha estat caçat i enfonsat per un carnisser que ha anat, fora dubtes destral al peu, a fer sang i carn. Per culpa d’aquesta virulenta malmenada, sis minuts més tard i coix del tot, el millor jugador del partit, ha hagut de ser substituït per un KO tècnic. En Miquel Ginard ha jugat els seus primers minuts com a jugador de l’Escolar; ell també ha patit en carn pròpia les barrabassades d’aquests depredadors carronyaires. Al setanta-nou, en Josep Herrada ha entrat per un Garcia amb unes evidents molèsties que no li permetien desenvolupar el seu joc de ruptura que tant el caracteritza.

Quaranta-nou minuts prou llargs castigats per un patiment molt mal de sofrir han donat pas al xiulet alliberador del final del partit. Un partit força lleig i a cara de ca rabiós. Malgrat que l’oposició  del contrari ha estat esquerpa, els jugadors de l’Escolar han defensat l’escut i els punts aferrissadament i dents estretes. Una actitud immillorable d’un futur equip de preferent.

Dimecres, dia de les Illes Balears, es jugarà el partit corresponent a la jornada vint-i-sis. Serà dins el nostre icònic Figueral enfront d’un rival d’entitat. El Montuïri ansiós per ocupar plaça de play-off vendrà, desfermat, encès i veles desplegades, a veure si ens pot pispar -xoriç- qualque punt. Si tot va així com ha d’anar els hi direm mostrant el dit enlairat: «puja aquí i veuràs Porto Pi»

Aquest maleït entabanament, producte de la «xocolata» fumada, m’ha fet escriure una crònica amb el llapis de punta gruixada. No era la meva intenció ofendre als habitants del ‘Bronx’ amb les meves acides metàfores o comparatives. Sorry de veritat i de la bona!

A reveure, estimats amics piloters, tots quan sou...

Visca l’Escolar victoriós!