Escolar 6 – Margaritense 0

Benvinguts siau estimats amics futbolers tots quan sou!

Partit corresponent a la vint-i-dosena jornada de lliga d’aquesta «modernitzada» primera regional. Horabaixa fred i de molt de vent a l’estadi del Figueral. Els desfavorables i empipadors agents atmosfèrics, veritablement, no han ajudat gens a la pràctica d’un futbol de qualitat. Poca gent a la graderia a causa de les adverses inclemències climatològiques hivernenques. Els pocs incondicionals que, agosarats s’han dignat a venir, han tingut molt de mèrit i, es mereixen per bons seguidors, com a mínim, una manteta, un coixinet escalfa culs i un bon traguinyol de conyac encalentidor, per part de la directiva de l’Escolar. 

He de dir, amb molta de pena, que avui no he pogut assistir al partit com, tot just faig,  jornada rere jornada. Avui he tingut la gran sort i alegria de compartir horabaixa amb els meus estimats i enyorats amics de Maria de la Salut. La directiva del Mariense C.F. ha retut un merescut i emotiu homenatge a una impressionant persona que ho ha donat tot pel futbol de Maria. N’Esteve Mas, ja força gran, fou el meu preuat entrenador durant els tres anys que vaig tenir l’honor de jugar a aquest apegalós poble. Per la seva bonhomia i carisma he trobat oportú que l’havia d’acompanyar. Us he de dir que he pogut saludar i compartir experiència amb el carismàtic i conegut Maties Ramis, fins fa molt poc, entrenador del primer equip de l’Escolar, el qual ens desitja de tot cor, tots els èxits del món.

Tanta sort que hi ha bones persones que tenen a bé ajudar-me i, m’informen de franc, del desenvolupament del partit. Gràcies a ells, us puc enllestir, com cada setmana, aquesta esbojarrada crònica futbolera. Sempre és bo i convenient tenir aquesta meravella d’amics tan solidaris. Moltes de gràcies, estimats!

Malgrat aquesta voluminosa i contundent golejada he de dir que l’Escolar no ha disputat el millor partit d’aquesta temporada. El Margaritense ha estat un dels pitjors equips, i de molt, que ha visitat el nostre camp. Un rival molt feble, carregat de mancances, fora recursos i que sols sap o coneix el futbol de veure-ho per la televisió. El seu lloc a la classificació ho diu tot. No cal dir res més!

 L’Escolar, fora despentinar-se, s’ha imposat per una millor qualitat de tot el conjunt, però, dissortadament, no hem  sabut desplegar, sobre la catifa verda, un joc viu ni ben parit. N’Isma Venera, estirant de repertori, ha afrontat el compromís molt valent i amb un dibuix tàctic força ofensiu.

A la porteria Sant Alexis. Manu Morales, Ivan Campos i Nico Salazar com a centrals. Juanlu Flaquer i Javi Garcia com a clàssics ganivets carrilers. Joan Sard l’omnipotent pivot acompanyant a Lluís Maya i a Edu Flaquer amb tasques de contenció i d’organització. A la davantera n’Abdou i, el ràpid i hàbil Miguel Ruedas. A la banqueta, enllestits per donar una mà en qualsevol moment: en Colau Sureda, n’Ariel Franco, Josep Herrada, Carlos Niño, Jaume Torres (lesionat) i Xavi Granados.

El festival de gols ha començat molt prest. Al minut u, a conseqüència d’una internada d’en García per banda, el Margaritense es marcava, involuntàriament i en pròpia porta, el primer gol de la tarda. Molt prest es posaven favorables les expectatives del partit per l’Escolar. Aquest primer gol, tan matiner, ha condicionat el partit i ha afavorit que la primera part tingués un «interessant» nivell de joc. Al minut dotze, després d’una gran jugada, n’Edu passà encertadament la bolla a en García. Aquest fa uns quants de trencaments de malucs, arriba a la retxa de fons i fa una centrada endarrerint  la pilota, la qual és ben rematada per n’Abdou. Ja tenim el dos a zero. L’Escolar jugava força assentat, fora pressió i amb una gran superioritat al centre del camp, malgrat no exhibir un gran nivell de joc. Els centrecampistes bellugaven la pilota encertadament amb criteri i prou solvència. Gràcies a aquest bon moment de joc, al minut vint-i-vuit, després d’una gran jugada i una bona centrada de n’Abdou, en Ruedas ha marcat un tranquil·litzant tres a zero. El partit estava dat i beneit.

És digne de menció i cal destacar la gran tasca i el desplegament físic lliurat per n’Abdou i en Ruedas durant tot el temps que han romàs dins el terreny de joc. Gràcies i enhorabona per aquest bon partit al·lots (em deu entendre n’Abdou?).

Al descans ens hem trobat amb la ingrata sorpresa de la lesió de n’Edu Flaquer. Maleïdes lesions! Ha estat substituït pel flamant i nou fitxatge d’hivern Carlos Niño que també ha fet un bon partit. Segurament aquest bon jugador, ja força conegut per aquestes contrades, aportarà velocitat i profunditat a l’atac del nostre equip. Molta de sort Carles!

El Margaritense ha fet uns quants de canvis a la desesperada, que no han fet altra cosa que baixar, encara més si cab, el seu nivell de joc i rendiment dins el camp. El que no ha baixat ha estat el joc brut que han exhibit fora avergonyiment els vermells. Llenyataires de destral aquests margalidans!

L’Escolar, vista la superioritat en tots els aspectes, també ha baixat la seva intensitat amb el joc. A més de baixar el pistó, el seu joc ha passat a ser prou desordenat. Al minut dotze, ens hem trobat amb la bomba d’un incompressible canvi. El senegalès Califa, sent fora dubtes uns dels millors i fora estar lesionat, ha estat substituït per en Xavi Granados. Inconcebible... quina putada i ja és la segona vegada!

També cal destacar la bona feina i serietat en defensa d’en Campos i Morales. Durant tot l’encontre han estat molt concentrats, actuant amb eficàcia, seguretat i força encert. En Juanlu ens ha tornat a regalar la vista amb una de les seves fantàstiques tretes de falta, el porter dels vilatans posant una bona mà, ha fet que la pilota, en lloc d’entrar, s’estavellés contra el travesser de la porteria.  L’esglai a entatxonar la graderia!  Al minut seixanta-vuit, l’impertorbable Joan Sard amb tota la tranquil·litat del món, ha entaferrat una espardenyada a la pobra pilota que la feta entrar disforja, en un vol llampant, per tot el escaire de la porteria de l’equip margalida. El gol del partit i, el més segur, de tota la temporada. Joan... ens has deixat enardidament enjòlits!

Avançada la segona part -minut setanta-u- i amb el partit resolt, n’Isma en molt bon criteri, ha acomplit en tots els canvis que podia fer. Avui era un dia apropiat per motivar i per donar minuts a jugadors que normalment gaudeixen de minses oportunitats. Josep Herrada també nou fixatge provinent de l’Artà,  Franco i Colau  han entrat al terreny de joc per en Joan Sard, Morales i Juanlu Flaquer. Els darrers minuts del partit s’han convertit amb un immens i contundent  monòleg per part de l’Escolar que s’ho passava bé. Si els nostres, realment, hagueren jugat amb ordre i hagueren pitjat la post del gas un mossec més, segurament ara mateix, parlaríem d’un onze o dotze a zero. Quin escàndol! El Margaritense ha sigut una pantomima d’equip i ha restat completament enfonsat. Un rival que en cap moment ha estat a l’altura de les circumstàncies. Un decebedor, dolent i fluix equip mancat de categoria per jugar, a pèl i repel, a primera regional.

Al minut vuitanta-tres i al vuitanta-cinc en Javi Garcia, molt entonat arran de tot el matx, ha marcat, sibil·linament, els dos darrers gols, d’importants i sengles encertats tirs creuats. Aquest doblet  ha arrodonit una golejada i una tarda de complet borrombori.

Aquesta victòria contundent, però poc brillant, ens hauria de servir per a establir les bases i mostrar les credencials per afrontar aquest final de lliga amb possibilitat i garanties d’èxit. Motivar i fer saber a l’equip que: quan ells volen poden. El triomf d’aquest diumenge i sabuda la derrota del Montuïri, ens col·loca a un atractiu tercer lloc. No ens podem dormir sobre els llorers, perquè hi ha equips potents i envalentits que ens van trepitjant els talons amb molt mal licor seminal.

Cal dir i felicitar a qui correspongui, pels dos nous fitxatges realitzats aquesta setmana. Aquesta vegada, enfront d’una manca sensible d’efectius, si s’ha reaccionat de manera ràpida i encertada. Ara sols falta la reincorporació, al valent i extraordinari jugador, Dani Sureda a la disciplina de l’equip. La qual cosa  esperem que sigui com més aviat  millor.

El pròxim capítol d’aquest serial federatiu veneçolà, serà contra l’equip del barri  romaní, del Pilares La Soletat. Un equip de ganivet dins la faixa, imprevisible, dur i complicat, sobretot, dins casa seva. Aquest equip sempre ven a galtades i caparrotades  les seves derrotes. L’Escolar, fora complex i fora supèrbies, ha d’anar si o sí,  pels tres punts en joc. Avui fos i demà festa us o pugui esbrinar amb pels i senyals a la crònica vinent. Mentrestant pedres dins les butxaques i paraigües folgat!

Visca l’Escolar victoriós!

Biel Torres