La Unión 4 – Escolar 0
foto arxiu

Benvinguts sia estimats amics futbolers tots quan sou!

Ja ho vaig avançar la setmana passada al tancament de la crònica de la jornada vint: La setmana que ve, si els sants, el temps i l’autoritat incompetent ho permeten, retrem visita al camp del Secar de la Real. La Unión que fa la força -diuen-, si sortim tan embalsamats, apàtics, antipàtics i anàrquics com aquest partit de divendres, ens farà un homenatge sindical d’escàndol així com cal. La golejada serà esfereïdora i fora vaselina apaivagadora. Qui avisa no és traïdor! Eh... jo no he dit res!!

Doncs, aquest diumenge ens n’han arriat quatre. Quatre,  que amb un no m’ho pensava, haguérem pogut ser set. Tanta sort que els torça botes de La Unión no estigueren del tot endollats. Tampoc és que siguin tan bons aquests...

És evident que l’equip no està bé, no cal enganar a ningú; els resultats són evidents i parlen per si mateixos. Per ventura sigui la típica pipida anual que l’Escolar sol agafar pel gener i febrer. No ho sé... però tot podria ser! És evident que les nombroses baixes que hi ha també ajuden prou a no poder alçar el cap. Ahir, fora anar més lluny, no poguérem comptar amb: Joan Sard, Ariel Franco, Javi Maya, Jaume Faba, Colau Sureda i Miquel Lliteres. Hi eren, però com si no hi fossin: en Lluís Maya, Toni López i Jaume Torres. En Lluís amb un fastigós refredat; en López convalescent per culpa d’un accident de bicicleta i en Jaume Torres encara lesionat. Total, ahir l’equip, es va presentar al partit, sols amb un únic canvi aprofitable: en Juli.

No vull tornar a entrar amb el tema dels juvenils per sabre a on cony són, perquè, parlar de segons quines coses a la casa verda-i-blanca, és com tirar pedres a dins la mar: totes s’enfonsen. No cal enfadar-se ni demanar la lluna en un cove. Tanmateix, digui el que digui, tot, sempre continua igual. No hi ha remei ni voluntat de posar-ne. I que hi farem?

Malgrat perdre, no es pot dir que l’equip fes un mal partit. Bé ens hem d’entendre: bo... el que es diu bo, tampoc el vàrem fer. Però sí que es va veure convicció, un esperit de lluita i una presència mental que a altres partits, tal volta, sí que ho hem qüestionat. No entraré a desballestar el que fou el partit perquè no cal entrar-hi. Crec que no és necessari,  ficar el dit més del que toca, dins la ferida. Més aviat em vull decantar per pensar que aquests contratemps quedaran resolts una vegada que l’equip torni a tenir a tots els seus efectius disponibles. Cal animar a plantilla i cos tècnic perquè continuïn treballant per poder entrar a aquest discutible play-off federatiu.

Una vertadera pena el resultat d’ahir, perquè el Montuïri també havia perdut. En cas de nosaltres haver guanyat ens haguérem col·locat com a tercers classificats. Una llàstima! La Unión a la que li trèiem cinc punts ara sols n’hi portam dos. En de vigilar, anar amb compte i fer números. Del contrari, molt aviat, el forner ens encalçarà amb la pala.

Diumenge qui ve rebrem la visita del Margaritense. Si tot va així com ha d’anar toquem guanyar fora gaire  maldecaps.  No convindria confiar-se però...

Som-hi que podem!

Visca l’Escolar victoriós!


Biel Torres