Andratx 2 - Escolar 3

Benvinguts siau estimats amics futbolers tots quan sou!

En primer lloc, us vull demanar disculpes a tots vosaltres, assidus lectors d’aquesta crònica, per no haver pogut assistir al partit d’avui. Per qüestions familiars, que una persona sols passa dos cops en la vida, no he pogut, així com era el meu desig, desplaçar-me a gaudir del partit corresponent a la tretzena jornada d’aquesta insolent, com ja he dit moltes vegades, lliga de primera regional. Ara mateix sec, per escriure aquesta crònica, totalment destrossat, defallit, abatut, angoixat, amb una pena indescriptible i a l’espera d’unes notícies, que una persona no vol escoltar mai.  Afligit, amb molt poques forces i ànims per complir amb el meu compromís esportiu setmanal i amb la inestimable ajuda d’en Miquel Àngel Flaquer, un incondicional i fidel seguidor de l’Escolar, uns d’aquets potes negres verds-i-blancs que, ara mateix, n’estan molt valorats i en vies d’extinció, us faré cinc cèntims del que ha donat de si aquest important encontre. El que a continuació llegireu és la crònica transcrita que, en Miquel Àngel  malgrat no voler ser esmentat, ha tingut l’esplèndida deferència i amistat de passar-me, perquè us la faci arribar a tots vosaltres, estimats seguidors de l’Escolar.

Avui de capvespre l’Escolar ha pegat un cop damunt la taula. Un cop d’efecte, perquè ha guanyat a un camp veritablement molt complicat. El camp del segon classificat. Uns dels gallets de la categoria. El partit s’ha jugat al camp anomenat  de Sa Plana. Un recinte a on, encara avui, es respira un ambient clarament futboler. Un ambient que recorda uns temps passats, on es nota clarament el posat  i record de  l’any, on el primer equip de l’Andratx, jugava a segona B. Per tant, l’ambient ha estat clarament de futbol en vena. Hi havia gran quantitat d’espectadors que en tot moment han animat al seu equip i han sabut imprimir, esportivament, molta de pressió al seu rival durant tot l’encontre.

L’horabaixa ha estat molt fred, acompanyat en tot moment, pels llamps i els trons.  Malgrat això la mala cara del clima, no ha plogut ni una gota, però si, que feia una bona fresqueta. Hi havia, gairebé, pocs aficionats de l’Escolar. Tal volta unes deu persones com a molt. Molt segur que degut, i pens que és normal, a la distància que hi ha des de Capdepera fins a Andratx. L’hora tardana del partit tampoc ha convidat a la llarga passejada.  Però bé, al final comentàvem els allà presents, que ha valgut la pena fer l’esforç d’assistir-hi, perquè  hem sortit molts satisfets i contents amb aquesta espectacular victòria.

El partit ha tingut dues parts molt diferenciades. Una primera part que ha estat totalment de l’Andratx i una segona part que ha sigut clarament per l’Escolar. Els gabellins han remuntat un resultat advers d’un dos a zero, resultat final de la primera part. Semblava, al descans del partit, una missió, gairebé... del tot impossible, remuntar aquest avantatge. Però bé, al final ho hem aconseguit.

L’Escolar avui ha sortit amb el seu clàssic: u, quatre, u, quatre u. A la porteria n’Alexis. A la defensa:  en Juanma Crespo, Franco, Ivan Campos i Xavi Granados. De pivot, l’incombustible, Joan Sard. Al centre del camp en Lluís Maya, Nico, Faba i Garcia. A la punta de l’atac, més sol que un mussol xalat, n’Abdou, el gran Califa del Figueral.

La primera part ha sigut un complet i acaparador monòleg per part de l’Andratx. Aquest, ha demostrat ser  un equip seriós i molt ben plantat. Tècnicament, són molts bons i  tenen les idees i, el concepte de què és el futbol, meridianament  clares. Els locals, com ja he dit abans, han dominat totalment la primera part. Un equip molt ben dirigit des de darrere pels seus dos centrals. En molta diferència el seu capità,  el vertader director de l’orquestra andritxola, que ha jugat i organitzat  des de darrere fins endavant. L’Escolar... molt malament! Molt espès, sense idees, trist i incapaços de trenar tres passades seguides.  Hem tingut incomptables pèrdues de pilotes al centre del camp i, totalment, a l’antull del poder exercit per  l’equip local. La nostra famosa banda esquerra, la mateixa de sempre, tota la primera part, ha sigut una vertadera autopista de trenta-dos carrils. Per allà entraven, fora tiquet  ni demanar el pertinent permís, els jugadors locals una vegada darrera. I vinga entrar... La nostra banqueta, enfront de la gran desfeta i a aquells moments, no ha estat capaç de reaccionar.

Al minut vint-i-tres, l’extrem dret andritxol, mancat d’oposició ha corregut, falaguer, la nostra banda esquerra. Quan li ha vingut de gust,  ha fotut un centre d’escàndol.  El davanter centre, amb la paradeta instal·lada dintre la nostra àrea i lliure de marca,  molt ben situat, ha rematat fora cap mena d’oposició defensiva, fent pujar el primer gol de l’horabaixa al lluminós. Sols tres minuts més tard, al minut vint-i-vuit, a una falta comesa sobre la retxa de l’àrea gran de l’Escolar; és llançada perfectament per un dels jugadors més tècnics dels  grocs-i-negres. La pilotada després de topar amb el travesser ha caigut morta dins l’àrea.  La nostra defensa, gintònic a les mans,  s’ho ha mirat badallant.  Un davanter espavilat que passava per allà, com sempre lliure de marca, ha rematat i ens ha clavat el dos a zero. Aquí pau i després glòria!

Així d’ofuscats hem arribat  al descans. La impressió i el temor que teníem dins les popes enredades, era que, molt possiblement, a la segona part, ens podien caure tres o quatre gols més. La golejada amenaçava agotzonada dins els vestidors. Un Escolar molt gris i d’ombres mortes, semblava incapaç de donar la volta, a un partit que ha sigut molt fàcil per un Andratx que pitjant, peu a la post, anava a  totes. No hi havia cap senya evident ni esperança alguna de poder donar la volta a un partit força complicat.

D’entrada no hi ha hagut canvis. Al minut cinquanta-cinc de la represa n’Isma, que avui complia anys, ha decidit, intel·ligentment, fer dos canvis. Ha donat entrada a en Manu Morales per en Franco i n’Edu Flaquer per en Nico. Ha reforçat la defensa i ha donat una bona empenta al centre del camp. L’entrada d’aquests dos jugadors ha canviat, evidentment, totalment la imatge i el panorama del partit i del nostre equip. L’Escolar ha començat a carburar. Es converteix amb un clar i punyent dominador. Minuts més tard n’Isma canvià en Maya per en Jaume Faba. Els canvis han reforçat força a l’equip i han capgirat el partit. L’Andratx, forçat per les contínues i ferotges andanades gabellines s’ha vist obligat a fer una passa enrere. Els nostres han posat un cruel setge a la porteria andritxola. Fruit d’aquest domini les arribades són interessants i continues. Molt prest, la pressió verda-i-blanca, ha fruitat. Al minut seixanta-tres hi ha unes mans dins l’àrea local. Penal molt clar! Aquest  és llançat magistralment per en Jaume Faba que ha enganat molt bé al porter rival.  Aquest gol ha envalentit a un Escolar empudegat i  ha acoquinat a un Andratx desconegut i totalment fora del partit.

Els atacs de l’Escolar prenien força i el perill que fabricàvem era continu. Tres minuts després del penal, a una jugada d’en Javi per la banda esquerra, fot un centre que l’etziba n’Edu Flaquer i la clava amb una exhalada per tota l’esquadra de la porteria rival. L’empat, més que merescut, n’estava servit. Els seguidors gabellins més contents que unes castanyetes n’estaven ben conformats amb aquest extraordinari resultat. Els jugadors no es conformaven, en volien més. Les jugades de perill dels nostres eren contínues i les ocasions per posar el dos a tres eren importants. Fins a tres ocasions claríssimes hem contat que han pogut desnivellar el matx. N’Edu Flaquer, en Garcia i en Maya han posat l’esglai a la graderia amb tres  bones i clares ocasions de gol. L’Escolar era un vertader cap de fibló i l’Andratx, molt ferit, semblava noquejat i contra les cordes. L’Escolar ensumava la sang i volia morir matant. Al minut vuitanta-cinc després d’una centrada dins l’àrea local, n’Abdou, qui si nó?, ha marcat un increïble i espaterrant gol, posant un dos a tres il·lusionant i engrescador al marcador de Sa Plana. L’èpica remuntada ha sigut força celebrada. Una bogeria per un equip encoratjat i que ho ha donat completament tot. Vint-i-cinc minuts d’un futbol de molts de quirats han sigut suficients i els culpables d’aquesta gran gesta.

Els darrers minuts del partit han estat de completa angoixa, amb un Andratx bolcat sobre la porteria de l’Escolar. Els nostres perdien tot el temps possible per qualsevol banalitat existent i, si no n’hi havia, sé l’inventaven. L’àrbitre, increïblement, molt correcte i molt encertat, tot el contrari dels seus assistents, ha afegit, justament, fins a set minuts. Un àrbitre d’una qualitat superior del que estam acostumats a veure dins aquesta categoria. El xiulet final ha motivat una forta explosió de goig de tot l’equip, cos tècnic inclòs, que molt segur no es creien, tots plegats, el que havien acabat de fer. Donar la volta a un partit complicadíssim i, que a primera, vista semblava del tot perdut.

La clau del partit, fora cap mena de dubtes, han estat aquests tres canvis de l’inici de la segona part, que han fet possible donar la volta a la truita del partit. Podem posar en valor la gran feinada, amb solitari, de l’incansable Abdou. També a tot l’equip que ha jugat la segona part. És destacable la feina de tota la defensa, amb un Ivan Campos que ha estat impressionant.

Victòria molt treballada i merescuda de tot l’equip. Molt bé pels jugadors i molt bé per un entrenador que ha sabut llegir amb eficàcia el que estava passant a dintre del terreny de joc. Segons els resultats que es donin al final de jornada, l’Escolar podria  consolidar una tercera posició que ara, dissabte vespre, ocupa molt merescudament.



La pròxima setmana rebrem la visita del Consell. Ara mateix no puc fer cap comentari sobre aquest rival. Esper que l’equip jugui tan bé com ho ha fet avui. De jugar així podem aventurar un futur molt prometedor. Com diu la dita: una flor no fa estiu. Però també n’hi ha una altra que diu: que ens llevin el que hem ballat!

Isma Venera molts d’anys! Que en puguis fer molts i que nosaltres ho puguem veure. Senyal que n’estarem bons i estalvis. Miquel Àngel moltes de gràcies per aquesta crònica tan exquisida i ben treballada.

Estimats tots quan sou fins a la setmana que ve!

Visca l’Escolar victoriós!


Miquel Àngel Flaquer i Biel Torres