At. Huyalfas 1 – Escolar 2

Benvinguts siau estimats amics futbolers tots quan sou!
Aquí n'estic assegut, divagant i sucant les poques bestioles neuronals que, aleshores encara pasturen fora trava, ran del meu pansit judici. I tot, per tractar d'enllestir la crònica corresponent a la cinquena jornada d'aquesta conya de campionat de lliga de la primera regional mallorquina.

Testimoniatge complicat de narrar el d'avui. Vos ho puc ben assegurar, però, dins la meva magror periodística i la poca vergonya literària acostumada, posaré per escrit, sempre dins la legalitat vigent, el que més en vengui de gust. Sols faltaria!

Cap de setmana complicat, per poder jugar a futbol, amb el sentit més literal que pugui tenir aquesta paraula. Entre bodes i tancada de dàncings, afterhours i night-clubs no en traurem aguller. Tot ben garbellat, no puc acabar d'encertar ni copsar, com aquest leitmotiv de les bodes, encara continua engrescant als enamorats: podent comprar la carn a betzef, la gent, mascles i femelles, s'encaparroten, a comprar a l'animal sencer. Aquest món intel·ligible és un niu ple de puputs!

Si la plantilla de l'Escolar, per costum, n'està minvada, avui, a la plena de les rebaixes de tardor, se n'ha emportat l'Òscar, al més difícil encara. Alexis recentment casat menjant pa de noces. Franco finat en combat pels efectes col·laterals d'una boda. En Gregori estomacat per les conseqüències d'un bon «pet». En Colau Sureda carregant i descarregant equipatges encofrats d'alemanys esblanqueïts. En Mercant baixa mèdica pel dit de Déu trencat a Santa Maria. En Lluís Maya a l'estaqueta hotelera. En Javi Maya entrena, però encara no juga (?). N'Abdu II, n'està castigat servint menjars al menjador de l'hotel a on fa feina -i mireu... que aquesta pretemporada va marcar, fins i tot, un gol- talment un miracle! Manu Morales després del partit de Santa Maria... O-bla-di, o-bla-da, life goes on! Dani Sureda, aleshores, continua al box recuperant-se. Tots els esmentats sumen deu baixes i, segurament, fora cap mala intenció per la meva part, em deix qualcun fora computar. Per exemple: en Juli Flaquer, que jugà tots els partits de la pretemporada i ara... «Qui lo sá». O en Fernando Niño que, el pobre, també està afectat per la síndrome de la febre hotelera.

N'Ismael Venera, encalçat per les mòpies, ja ha esgotat totes les reserves que tenia guardades dins el congelador. Ja no queda res per descongelar. Per l'encontre d'avui ha pogut, gràcies a Déu, endiumenjar a: Toni López sota els tres pals. En Nicanor, Campos i Granados al blindatge de l'equip. Joan Sard cop a pivot «numantí». Exiliats a la retxa de calç en Juanma i en Javier Garcia. A l'oficina de disseny n'Edu Flaquer i en Juanlu Flaquer. En Ruedas i en Jaume Faba a les pistoles. A la reserva militar, la «bella dorment» d'en Miquel Lliteres. Estomacat i emmalaltit en Mario i, carregat muscularment, en Torres.

A les dotze l'àrbitre ha xiulat l'inici del matx. Mala hora per jugar a futbol, almenys pels nostres. Això sí, molt bon moment per fer l'aperitiu: un vermut blanc esquitat amb dues gotes de ginebra -blanc, perquè el negre no em cau gaire bé-, unes olives farcides d'anxoves i unes patatetes fregides ben saladetes – si és possible, molt millor, patates de Sa Pobla-. Mentre es jugava el partit, embalatjava el delicat ecosistema, una espectacular flaire continuada, d'arròs brut pobler. Aquests efluvis ens feien salivar, als onze gabellins assistents a l'espectacle, de mala manera. Mentre, per dintre l'estómac, les manganelles hi feien carreres per fugir del mal temps originat pels espavilats sucs gàstrics. Dintre del camp, com de costum, molta de «llengua amb tàpares».
L'Escolar amb el seu u, tres, u, quatre, dos. Els Poblers, arrossers, amb un u, quatre, quatre, dos. La primera part ha començat per part de l'Atlètic amb un important ritme. Semblava com si tinguessin pressa d'acabar el partit, perquè no arribaven d'hora al dinar. Anaven molt precipitats i corrien com a pollastres fora cap. Tots s'esforçaven per donar ordres i bels incoherents per envalentir l'eixida. Tot aquest arrauxament ha fet que el seu joc fos esburbat, defectuós i errant. L'Escolar ha sortit a veure-les venir. El panorama físic, tècnic i tàctic verd-i-blanc no convidava a segons quines absurdes alegries. Conservadors, pany i forrellats i, amb línies escalonades per desbaratar els projectes d'escomeses per part dels grocs-i verds, els nostres, veien venir còmodament als contraris. Els hem regalat, generosament, el cuiro multicolor i el camp, així i tot, no han sabut què fer-ne amb aquestes armes als peus. El camp, valgui la puntualització, ja era, abans de començar, de propietat de l'ajuntament de Sa Pobla. Aquests, imprecisos, una vegada rere l'altre, fotien de morros, perdien la pilota i l'oremus als peus del nostre equip.

Sobre el minut vint el número deu de l'Atlètic Huyalfas, el millor jugador de l'Escolar, amb una de les poques arribades realitzades, ha quedat tot sòl enfront de l'oposició d'en López. Aquest, hàbilment, ha driblat la sortida a la desesperada del nostre porter. A porteria buida ha xutat. Quan tothom tenia gol a la boca, la pilota, miraculosament, s'ha estavellat al pal esquerre de la nostra porteria. El rebuig del pal ha deixat la pilota franca, d'altra vegada als seus peus. El jugador local, inexplicablement, ha enviat la pilota devers la finestra del bar.

Els gabellins, quan venia bé, tocaven i construïen engalzant qualque jugada o contraatac de mèrit. Aixuixines, sobre el minut deu, n'Edu Flaquer ha petat. El seu abductor de la cama dreta, la seva impenitent lesió de sempre, ha fet acta de presència. Ja teníem la seu plena d'ous! Un dels millors actius de l'equip no podia continuar i la banqueta nostra en calçotets blancs. El suplert un malaltís Mario que, després de cada correguda, es tocava la panxa i feia la reverència clàssica dels qui no poden. Damunt el minut quaranta-dos de la primera part, el cloc-piu d'en Mario ha estat violentament caçat. Aprofitant la conjuntura, pansit i malmès, ha demanat el canvi. N'ha sabut molt el bo i veterà d'en Mario!

En aquesta primera part, les dues àrees han gaudit de contades i esporàdiques visites. El poc joc contemplat, magre i prim com un carpanta, ha discorregut pel centre del camp, en tretes de banda i qualque jugada a pilota aturada. A una d'aquestes jugades, on la pilota semblava no haver sortit del camp l'àrbitre ha xiulat treta de banda a favor dels locals. La nostra esquifida banqueta ha alçat la veu reivindicant l'errada arbitral. El «metge ganyot» s'ha dirigit a la correguda, targeta vermella amb mà, tot dret, a la nostra reserva. Ha expulsat, sacrificant-lo, al Sr. Ruedas. Al descans, l'àrbitre ha confessat que, veure la nostra bancada tan desarrendada, li ha fet pena i, en vers d'expulsar uns dels pocs jugadors que seien, ha decidit expulsar, vatua l'olla, al pobre innocent del Sr. Ruedas. Quin merder!


fotos facebook Escolar

A la represa de la segona part en Miquelet Lliteres ha substituït al malmenat Mario. L'empat de la primera part no albirava la possibilitat de poder gaudir del gol. La tònica del partit era la mateixa: veniu que nosaltres us esperem com gat panxa amunt.
Quan no hem fèiem comptes, a una jugada en ruptura de contraatac, la pilota ha anat a parar als peus d'en Ruedas. Aquest, ben igual d'hàbil que en Lewandowski el dissabte a vespre, s'ha escapolit de tres marques i, quan anava a engaltar l'esfèrica, ha rebut una entrada força enrabiada d'un d'aquells troglodites poblers. Penal de llibre! En Jaume Faba, amb la seva habitual mestria, ha convertit la pena capital, pujant un zero a un totalment inversemblant i inesperat. Ja va bé!

Sorprenent l'Escolar s'ha avançat en el marcador. Aquest succés ha fet que l'entrenador local fes tres canvis de cop. Cinc minuts més tard, n'ha fet dos més i, ha amollat els cans fora corretja ni morrió, perquè, sabonera a la queixalada, posessin setge i mosseguessin la porteria gabellina. La banda esquerra nostra, defensada per Granados i García, aquest ja amb evidents molèsties físiques, era un complet passadís d'estora vermella i banda de música, que els arrossers han sabut explotar perillosament.

Aquesta anada endavant per part dels locals i, després de la treta d'una falta per part de l'Escolar, ha derivat amb un tret per part d'en Juanma. Aquesta engaltada, forta i creuada ha acabat fent un gran petó a la xarxa de la porteria del pataters. Increïblement, guanyàvem per zero a dos. Talment un sensacional miratge fet realitat!

Els jugadors de l'Huyalfas, més enfadats que mai, semblaven els indis apatxes envestint al pobre capità Custer. D'altra volta, el número deu, ha tornat a enviar una potent pilotada sobre la nostra porteria que ha fet tremolar els fonaments del pal. Aquest jugador es feia creus davant tanta de mala sort dominical. La feble banda esquerra i la defensa de tres feia figa i aigua a la vegada.

En Javi Garcia s'ha acabat d'espenyar del tot. A n'Isma no li ha quedat altre remei que donar, a contracor, entrada a un Torres estotjat entre cotons. A la fi defensa de quatre. Quan es complien els noranta minuts de joc, per la banda esquerra nostra, per on sinó, i a continuació de La Traviata gargallejada per en López, els encesos locals, han marcat el seu únic gol, posant un u a dos molt complicat per a un Escolar enfonsat físicament. Els sis minuts que ha allargat l'àrbitre han sigut molt mal d'aguantar. Els grocs-i-verds anaven desfermats per aconseguir un empat que redimís la seva mala actuació.

Amb el fetge a la boca i els nervis de punta, els gabellins asseguts a la graderia, demanaven, al sord de l'àrbitre, el final del partit amb inusitada insistència. Quan li ha sortit del ventre, aquell homenet de poques xulles, ha mostrat el camí dels vestidors als vint-i-dos jugadors.

Partit discutible i millorable per part d'un Escolar enfonsat físicament i, mancat dels suficients efectius, per a poder afrontar un partit de futbol amb un mínim de garanties. Però bé està el que bé acaba! Com ja vaig dir: mentre sumem punts poc importa el nivell de joc exhibit. Ara mateix, ja són tres partits de tira, els guanyats. Ara en nou punts, segurament entrarem dins la pomada dels millors.

La pròxima setmana l'Escolar rebrà la visita d'un assequible Santa Margalida, una de les cendroses del grup B. Un partit que hem de sortir a mort per poder aconseguir els tres punts. Possiblement, continuarem amb les baixes acostumades, però si estrenyem les barres i hi posem allò que els homes tenen en mig de les cames -i no em digueu masclista-, no fallarem. Per tant, res d'excés de confiança i ombres mortes. Els tres punts que estaran en joc són tant, o més importants, que els recol·lectats aquest diumenge.

Mentrestant... que vostès, amics i amigues tots quan sou, siau molt feliços!

Si ho trobeu oportú, ens tornarem a llegir molt prest!

Visca l'Escolar victoriós!