Benvinguts siau estimats amics futbolers tots quan sou!
Crònica esportellada d'un diumenge horabaixa de futbol escanyolit i mancat de sal. Recordar, per als despistats i els qui, fora tenir res millor a fer, passen el rosari o es perden pel camp de futbol, que la jornada d'avui escau, a la quarta d'aquesta primera regional. Categoria depauperada i vinguda a menys degut a la mà negra, inconscient i inconseqüent de l'esprimatxada Federació de Futbol de les Illes Balears. Això de pujar, sense solta ni volta i fora mesurar els possibles efectes col·laterals, vuit equips de la segona regional, ha baixat, amb total seguretat, el llistó de la qualitat fins a l'infern de més a baix. La funció teatral gaudida avui horabaixa m'ha bufat l'orella, xiuxiuant-me que enguany, la magror futbolística i la pilotada al vent seran la tònica comuna.
Horabaixa encapotada per una boina de núvols emplomats que desenfundaven les ungles d'una pluja desafiant. Malgrat la lletjor climàtica, no ha fet fred, però si, que ha contagiat al «xuclat» futbol exhibit amb molta mala intenció. He d'emfatitzar la gran quantitat d'espectadors i espectadores que aquesta tarda, aixoplugats per la graderia coberta, han assistit, «al campionat de futbolí a quatre mans», interpretat desafinat al Figueral. Una graderia força bruta i plena d'escombraries que feia, més oi i pena, que no una, altra cosa. De veritat, he sentit vergonya enfront dels seguidors binissalemers que avui ens han pogut visitar. Jo, ni puc ni vull entrar, a buscar els responsables d'aquesta falta de neteja i mala imatge palesa. Els actors competents i responsables d'aquest sainet enverinat, que es seguin a fer un cafetó i, si no és massa demanar, pregaria que es posin d'acord per esvair la brutícia i, de passada, la patent mala imatge denunciada.
Quan l'equip escalfava, en Torres, ha sentit molèsties musculars suficients per no poder ser, tristament, de la partida inicial. Ha hagut de ser substituït per en Xavi Granados. Aquest ja és el segon partit que es perd per aquestes, empipadores, indisposicions físiques. Si l'equip, comptes, a més d'un massatgista, amb un bon fissio, tal volta, aquestes petites lesions es podrien evitar de bon segur. Abans de començar la justa s'ha guardat, com pertoca, un sentit minut de silenci per la memòria de la padrina d'en Xisco Garau Vinagre, incansable entrenador i col·laborador sempitern de l'entitat verda-i-blanca, que malauradament, va finir, sobtadament, aquest passat divendres.
Sota la vigilància i control d'uns àrbitres prou imberbes ha començat la contesa. Qualsevol dia veurem als liniers, pujar i baixar pel seu costat, amb bolquers i un caminador de rodetes. Saps que ho són de joves aquests fiscals del xiulet!
L'alineació titular expedida pel dia d'avui ha sigut la provinent. N'Alexis al batiport. Granados, Ivan Campos i Gregori com a forces de seguretat. Nico Salazar com a pilotari garant. Juanma Crespo i Javi Garcia destinats a córrer per les bardisses. Els dos Flaquers com a bulb raquidi de l'equip. En Mario i en Ruedas com a soldats franctiradors. Al «rebost de les millors provisions»: en T. Lopez com a portalà de recanvi i, en Miquel Lliteres, en Joan Sard i en Franco com a jogassers del born. S'estrenava com a delegat el veterà i exjugador Fran Garcia, suplint a l'incombustible i divertit, Miquel Bordoy. Des d'aquí li desix al bon al·lot d'en Fran: paciència, psicologia i molts d'encerts.
El dibuix tàctic triat per l'entrenador Venera ha sigut un «singular»: u, tres, u, quatre, dos. Els 'asules' binissalemers han intentat fer plet amb un quimèric i pansit: u, quatre, dos, tres, u, que vist el resultat, de poc o de res, els hi ha servit aquesta filigrana tàctica. Els «turistes» de Can Salem s'han presentat només en «tres rodes de recanvi» a la banqueta i amb un entrenador que s'ho mirava mut, dret i mans embutxacades. N'Isma disposa, «guineu del desert», el dibuix tàctic per donar cabuda a les seves millors peces. Avui ha situat en Ruedas com a davanter centre i en Mario com a segona punta o boia. Aquest agombolament ha fet possible la incorporació, «amb calçador», d'en Juanma Crespo per l'extrem dret, lloc habitual del sempitern Ruedas. He de dir que avui, he pogut veure entusiasmat, el desenvolupament i posada en pràctica, amb exquisit criteri, d'un bon sortit de jugades assajades i estudiades als entrenaments.
A les sis en punt ha començat la disputa important dels tres punts. De seguida s'ha vist i notat el domini d'un Escolar visiblement superior contra un encongit, impúber i magre Binissalem. No sé si els bodeguers han vingut tips, embafats i enfitats pels fideus de veremar o, amb el cap espès pels efluvis dels valuosos i valorats «brous» de la comarca del Raiguer Mallorquí. No s'haurien esquinçat la guixa i part d'un senyal, aquests ínclits binissalemers, portant com a regal i repartint-lo entre el públic assistent, unes quantes de caixetes d'aquest bon vi i uns quants de tapers de plaents fideus de veremar!
L'Escolar ha començat a donar castic per la banda esquerra d'en Garcia. La dreta d'en Juanma ha estat infrautilitzada per l'escàs joc rebut. Les jugades s'anaven trenant i el perill s'intuïa que, més prest o més tard, arribaria. Sota la direcció del dos Flaquers l'equip s'anava agradant i controlava tots els aspectes, teòrics i tàctics de la «paxanga». Les jugades de perill han anat arribant, i sols les circumstàncies del joc i els desencerts dels nostres Killers de cara a porteria, han fet que no obríssim la costerosa llauna de sardines fins al minut quaranta-u de la primera part. En Ruedas n'ha estat el seu executor. Quan passaven de dos minuts del temps reglamentari, de jugada assetjada i d'un perfecte control orientat, en Juanma Crespo, ha posat un tranquil·litzador dos a zero a l'electrònic del Figueral.
No puc dir que hàgim jugat malament perquè diria mentides, ben igual que les diu, un condemnat a mort. Tampoc m'atreviria a dir del tot, que en jugat bé, perquè tampoc tinc aquesta sensació de ciència certa.
Al partit d'avui ha estat bo, però li ha faltat caràcter, li ha faltat empenta, la casta i aquest nirvi que és el segell identificador del nostre club des de temps immemorials. Ha sigut un partit fat i a moments ha semblat un partit de costellada, un partit de casats contra fadrins o un partit, a on hi havia signat, un pacte de no-agressió. Si avui haguéssim estret les corrioles així com cal a aquest equip, ara mateix estaria parlant d'una golejada d'escàndol i d'un partit de somni. Perquè els gols, a final de temporada, valen el seu pes amb or. No podem deixar passar aquestes bones oportunitats de sumar gols, joc i sensacions. Quan sigui l'hora de passar comptes, igual ens penedim de no haver pitjat fins a la post, el pedal del gas quan n'era l'hora.
La segona part ha estat, en tot, un germà bessó de la primera. Domini total, jugades trenades, jugades de gol errades i aquest joc tant avorrit com insuls que ha fet badallar a més de mitja parròquia. Vull dir, que en Ruedas, a la seva nova posició, m'ha agradat força. Ha estat molt bé, i pens, que si s'habitua a aquesta nova posició, pot aportar gols i, sobretot, espais buits que podran ser aprofitats pels seus companys. De fet, ell mateix, després d'una bona passada d'en Garcia ha fet el quart i darrer gol de l'encontre. Abans en Juanlu Flaquer, molt entonat durant cada minut de joc, ha fet d'un tret creuat el tercer de l'horabaixa.
Avui, baix el meu modest criteri, el millor del partit ha sigut en Mario. Ha complert perfectament amb les tasques encomanades per l'entrenador. Ha fet quilòmetres, s'ha ofert, ha cercat en tot moment l'espai i la pilota, ha estat l'eslavó adient entre mitja i puntes, ha creat perill a la porteria rival. Sols, per dir qualque cosa, li ha faltat, malgrat intentar-ho en nombroses oportunitats, el gol. Però bé... si continua amb aquesta actitud i nivell de joc molt pres entrarà dins la nòmina de golejadors avantatjats. Temps al temps!
El més important s'ha aconseguit. Els tres punts són fermats dins el nostre sac... i ja gaudirem de més conjuntures per endiumenjar un joc més elèctric i vistos. Firmaria jugar sempre igual que avui, i guanyar, amb la solvència i comoditat exhibida aquest horabaixa plomis i feixuc.
El pròxim dissabte ens jugarem els quartos amb l'Atlètic Huyalfas de Sa Pobla. Per norma general, sol ser un equip rocós, complicat i que mai entrega la cullera fàcilment. Si hi posem la nostra sapiència futbolera i el nervi gabellí de rigor, seria d'estranyar no pescar un bon grapat de punts dins aquesta esquerpa pesquera. En canvi, amb les ombres mortes demostrades avui, els poblers vendran molt cares les patates per bullir i passaran el cilindro, fora gens de compassió, sobre el nostre equip dessalat. Amb una paraula... ens faran la pell!
Fins aleshores, ens mantindrem expectatius i encoratjats, de veure com l'Escolar, va pujant els agres escalons de la taula classificatòria. Tant de bo, que molt prest, el vegem pegant-se colzades entre els equips capdavanters del grup.
Bona vida i bona setmana!
Visca l'Escolar victoriós!
Biel Torres
