foto arxiu Benvinguts siau estimats amics futbolers tots quan sou:
Ja hi tornem a ser al clot de les cebes! Fora sabre molt bé com i fora fer dringadissa, la temporada futbolera de 1a regional 22/23 ja és aquí; a mi m'ha trobat descol·locat, en un clar fora de joc, gintònic a la mà i estirat sobre la sorra de Cala Agulla. Per endavant, vull pensar que ens esperen, deu mesos intensos de bon i exquisit futbol; això sí... evidentment i com és el més normal, amb les seves corresponents alegries i contrarietats. Assolir il·lusions i objectius no serà un camí enflorat de murta. Els setze equips del nostre grup i els setze equips de l'altre grup lluitaran, ganivet entre les dents, per guanyar aquesta partida d'escacs: l'ascens a 1a regional preferent. El més regular, el que hi posí més ganes i el que tingui la sort al seu costat, conquerirà meritòriament, el merescut llorer, signe d'identitat coronat dels guanyadors.
Puc dir que l'Escolar ha fet una pretemporada brillant fregant l'excel·lència del bon joc i del gol. De sis partits jugats n'hem guanyat quatre, n'hem empatat un i sols hem recollit una insignificant derrota. Dins aquests encontres d'una canícula impossible de pair i de mil i una provatures ja hem pogut veure aspectes tècnics i tàctics força interessants. L'equip és més sòlid quan juguem amb quatre defenses, que no, quan ho fem amb tres. A més la sortida de pilota és més fluida i les incursions per banda són més perilloses i nombroses. L'encertada reincorporació de n'Enric Mercant, la qualitat ja més que demostrada de n'Eduard Flaquer, la solvència d'en Joan Sard i la gran tècnica d'en Joan Lluís Flaquer han de fer que l'Escolar sia un clar dominador de la possessió de la pilota. Amb aquest pòquer de grans pilotaires, serà prou difícil que el contrari, ensumi o vegi de quin color és la pilota. En futbol ja se sap: qui té la possessió de la pilota és el cabdill dictador del joc.
Dins aquesta profitosa pretemporada és merescut destacar la gran forma i el joc desplegat pel petit dels Barones. De veritat, m'ha encativat positivament veure les seves destreses pel centre del camp, a l'hora de dibuixar el joc de pissarra i retrobant-se amb la finalitat del joc: el gol. Amb una forma física important i, si les lesions el deixen tranquil, aquest jove gran jugador ens donarà, fora dubtes, horabaixes de goix i d'alegries esportives.
Si l'any passat vaig fer el cantussol del dubtós quefer de la junta directiva, he de dir, que enguany i fins aleshores, es mereixen sobradament un fort aplaudiment i el reconeixement públic de les coses ben fetes. Molt prest es posaren fil a l'agulla, elaborant un cos tècnic de garanties i molts de quirats. El fitxatge de l'icònic i prestigiós Jaume Moll dona una total garantia granítica que el club estarà sòlidament estructurat i planificat. En Jaume, demostrat professional del futbol, no deixa res a la improvisació o a l'atzar que pugui desestabilitzar el rumb, enguany empres, per l'entitat. L'estat físic de la plantilla del primer equip, fora cruïlla, serà excel·lent, inqüestionable i, fora excuses, una de les millors de tota la categoria, la qual cosa farà, que molts de punts, d'aquests partits anomenats dividits, caiguin dins la nostra senalla verda i blanca.
N'Isma Venera, entrenador aleshores força conegut i estimat per l'afició, estarà acompanyat i assessorat per la sapiència d'en Toni Miquel Fajardo que, al final de la temporada passada, malauradament decidí massa prest, penjar les botes. La directiva, fent un important esforç econòmic i per motivar als jugadors del primer equip, ha promès una prima de cinquanta euros per punt aconseguit. Uns quatre-mil cinc-sents euros estan, en joc. Tal volta, i ho dic amb ànims constructius, per completar aquesta bona feina començada, seria valuós la contractació d'un bon fisioterapeuta que estigui a l'alçada del cos tècnic i de la plantilla. Em consta que la directiva farà tot el que estigui al seu abast per dotar de tots els mecanismes adients perquè l'equip estigui còmode i merescudament valorat.
Pens que l'equip aficionat, amb jugadors gabellins i residents a Capdepera, és el millor que es podia fer. S'ha treballat de valent per incorporar jugadors engrescadors i importants com puguin ser: Manu Morales, Enric Mercant, Jaume Faba, Mario Navarro, i Gregorio. Aquests jugadors donaran a l'equip, fora incertesa, aquest plus de qualitat i quantitat que tantes de vegades i partits en trobat a faltar. Esper que les lesions, malalties i sancions siguin benèvoles amb tots els nostres jugadors i, que tots aquests puguin estar sempre a disposició de l'entrenador.
Acabat aquest breu repàs avant-temporada, anem tot d'una a veure el que ha donat de si l'interessant partit d'aquesta primera jornada de lliga. Amb una gran concurrència de públic a la graderia molt poques vegades vista, molts més de Santa Mònica, que no de Capdepera, ha començat aquest partit. La primera alineació d'aquest curs ha estat la següent: Alexis a la porteria; de molt, el millor de tots. Ens ha salvat d'una bona golejada. Torres de lateral dret que en línies generals i a l'espera de millorar el seu to físic ha estat correcte. Al centre de la defensa en Franco i n'Ivan Campos que avui estrenava capitania, En Franco, totalment desconegut i en Campos col·locat i molt seriós. En Granados de lateral esquerra; la seva millor acció ha estat la jugada que ha acabat amb un penal a favor nostre. Nico Zalazar ha començat de pivot defensiu i ha acabat de lateral dret. Ruedas a banda dreta; no ha pogut sobrepassar al seu marcador i ha participat poc del joc de l'equip. Al centre del camp n'Edu Flaquer i Enric Mercant, ambdós, totalment desconeguts. A banda esquerra en Juanlu Flaquer que avui no ha pogut aportar tot el futbol que sabem que té. A més ha hagut de ser substituït per molèsties musculars. En punta i en solitari en Mario Navarro. Ha corregut i ha lluitat, però tret d'això, poca cosa més ha pogut demostrar. En Jaume Faba ha sortit per en Juanlu Flaquer. En Gregorio ho ha fet per en Mario i en Lliteres per un Torres que ja li pujaven els bessons.
La primera en tot el front! Fora cap mena de dubtes, anestesia i vaselina avui, dins el nostre estimat Figueral, ha guanyat el millor dels dos equips. El Santa Mònica, equip experimentat dins aquestes categories a on n'hi hagi, ha estat en tot moment, superior a un desconegut Escolar que sempre ha anat a remolc de les evolucions que, l'equip estudiantil propietat de les monges, ha realitzat. He trobat a faltar l'aportació de jugadors com en Joan Sard i de Javi Garcia, que avui, supòs que, merescudament, ni tan sols han estat convocats. També he trobat a faltar una banqueta amb més recursos i entitat. Llàstima que en Manu Morales no estigui recuperat de les seves molèsties als genolls, és un jugador talentós que pot aportar molt a l'equip. Els jugadors que han suplert als titulars, dissortadament, no han pogut aportar, gairebé res, per canviar la deriva de l'equip.
Quan sols havien passat uns quants minuts el Santa Mònica s'ha n'ha donat que si pressionaven una mica la nostra sortida de pilota, podria complicar el partit a un Escolar que, aleshores, estava apagat, descosit i descentrat. I així ho ha fet! La primera part ha estat un complet monòleg dels grocs i negres. Tanta sort de Sant Alexis que avui ha estat l'heroi i el millor del partit. Amb les seves aturades ha evitat el que haguera pogut ser un zero a quatre d'escàndol. L'embotellament ha estat constant i ha sigut un fora viure durant tota la primera part.
Avui en Franco ens ha donat la d'arena. Ha estat fora de lloc i ha estat superat sempre per la seva marca. Damunt el minut vint ha fet una mala acció que li ha costat, a ell i al seu rival, l'expulsió directa amb targeta vermella. Motivat per aquest infortunat llanci, l'àrbitre també ha expulsat al delegat Ruedas, que avui s'estrenava a aquests menesters, per anar a parlar amb l'assistent de banda. Abans de tot això, la nostra mitja i, sobretot, el nostre pivot defensiu, feien aigua i complicaven la vida a la nostra defensa. En Torres ha hagut de fer nombroses ajudes a jugades del rival que han desbordat o trobat fora de lloc a Nico, Franco i a Granados. N'Edu Flaquer, n'Enric Mercant i en Juanlu Flaquer avui no han tingut el seu millor dia i no han estat capaços de crear a l'hora d'atacar i tapar forats a l'hora de defensar. Han perdut moltes de pilotes per flàccides amb el joc i amb l'actitud. En Ruedas sempre incisiu avui no ha trobat el seu lloc i la manera de superar a la seva marca. Avui res ens ha sortit bé.
La segona part ha sigut un calc de la primera. La iniciativa l'ha portada l'equip de ciutat. L'Escolar sols ha pogut elaborar contades i minses jugades de contraatac. Amb un d'aquests impulsos en Granados ha estat tomat dins l'àrea visitant. L'àrbitre, dolent i discutit durant tot el partit, no ha dubtat a xiular la pena màxima. En Ruedas, no sabem si per decisió pròpia o per indicació de la banqueta, ha assumit la responsabilitat de fer el llançament des del punt d'onze metres. El porter ha endevinat la direcció del llançament i ha avortat el que haguera significat avançar-se en el marcador. Aquesta acció ha motivat als jugadors estudiantils que han matxucat amb insistència la porteria local. Quan sols faltaven dos minuts per acabar el partit, a una jugada embrollada dins l'àrea local i, després d'uns quants rebots el Santa Mònica ha marcat l'únic gol de l'encontre que ha estat molt celebrat per tota la parròquia assistent dels ciutadans. Als jugadors locals i als espectadors gabellins, glaçats, no ens haurien tret ni una gota de sang.
Primer partit i primera derrota d'un Escolar que, malgrat lluitar i patir, no ha estat bé ni ha sabut trobar la manera de doblegar a un rival que en tot moment ha semblat molt superior. Aconseguir un empat haguera estat un mal menor, però sent honrat i mal em pesi, he de dir que avui ha guanyat el partit, el millor dels dos equips.
La setmana vinent retem visita al camp del Santa Maria. Tenim tota la setmana per reflexionar i rectificar els erros comesos. Una bona oportunitat per recuperar les bones sensacions i el més important de tot: els tres punts i una bona rialla. Tant de bo sigui així i nosaltres o puguem veure i contar. Fins aleshores, que vostès s'ho passin el més divertit possible.
Visca l'Escolar victoriós!
Biel Torres
