Campanet 2 – Escolar 1
Benvinguts siau amics tots quan sou...
Vist el que s’ha vist aquest horabaixa dins el municipal de Campanet m’atrevesc a dir que el futbol, aquesta temporada, no fa justícia amb el nostre Escolar. Vists i repetits, quasi tots els equips de la categoria i a falta de tres partits per acabar la lliga, es pot afirmar, rotundament, que cap d’ells s’ha mostrat clarament superior a l’Escolar de Capdepera. La pregunta del milió de dòlars seria: si en tota la categoria no hi ha cap equip superior a l’Escolar, per què l’Escolar ocupa la dissetena posició a la taula classificatòria?
Al futbol poques coses passen per casualitat i, si passen, per causalitat. Tot n’està reglat i ben mesurat. Existeixen mil compendis escrits i no escrits de com s’ha d’estructurar i planificar una temporada. Quan acaba una lliga, fins i tot abans d’acabar-la, és quan es comença a planificar el que volem fer la pròxima temporada. Si no existeix una planificació estructurada, si aquesta possible planificació no es fa, així com cal o, quan toca fer-la, partim de vacances estivals, solen passar les coses que ara mateix estan passant. Aquesta temporada, quan n’era l’hora, sembla que es va planificar gairebé poca cosa: els resultats esportius són el que són. I no ho dic jo... sinó que els fets parlen per si mateixos. És evident, els resultats són nefasts! I tot per una mala planificació que ha donat pas a una contínua improvisació que s’ha manifestat com força perillosa.
A més dels mals resultats del primer equip, un altre evident signe d’improvisació i mala planificació ha estat la no presentació de l’equip juvenil a jugar el seu corresponent partit d’aquesta jornada per falta de jugadors. A aquest paràgraf i podria afegir la meva opinió, però segurament, la meva opinió, com sempre, alçaria bofegues i no agradaria a segons quina bona gent que massa fa...
Ara mateix estam a les acaballes de la temporada 21/22. Aleshores seria un bon moment per començar a planificar la temporada 22/23. I tal volta, jo no ho sé, ja s’hagi posat fil a l’agulla i, els tràmits, les gestions i els objectius ja estan estructurats i ben detallats a sobre la taula. Tot pot ser... un any podem caure amb la inexperiència i la improvisació. Dos anys realitzant el mateix exercici erròniament ja seria deixadesa, menfotisme i enriuar-se del ball i del sonador...
Acabada la filosofada, convé entrar a esbaconar el que ha donat de si el partit d’aquesta setmana. Després de quasi tota una vida arrossegant el cul per aquests camps de tota Mallorca, avui és la primera vegada que he visitat el camp de futbol municipal de Campanet. Supòs que creixeré... falta em fa! Per cert, un camp de reduïdes dimensions a on la pràctica del futbol trenat és força dificultosa degut a l’intens trànsit de jugadors dins un espai tan reduït.
Per aquest encontre l’entrenador gabellí ha triat jugar amb un 1-4-2-3-1. L’alineació titular ha estat la següent: Alexis a la porteria. Torres (que tornava a l’equip després de deu partits d’absència), Franco, Campos i Granados a la defensa. Edu Flaquer i Nico com a pivots. Ruedas, Barrantes i Hèctor a la mitja. En Toni Serapio, el nostre cavallet de bastos, a la punta de l’atac. També han jugat sortint des de la banqueta en Juanlu Flaquer, Abdu II i Dani Sales. Per aquest partit el gran capità Toni Miquel Fajardo ha hagut que descansar per cicle de targetes. En Javi Maya, en Lliteres, en Miquel Martí i en Dani Sureda continuen recuperant-se de les seves particulars i tedioses lesions. En Lluis Maya, les obligacions laborals no li permeten jugar i d’en Javi Garcia no en sabem noves.
La primera part ha estat molt dividida. Davant d’un Escolar que la tocava i que volia jugar a futbol, ens hem trobat un equip farcit de garruts veterans, que això de jugar a futbol, no anava gaire amb ells. El camp ha jugat a favor dels locals. Malgrat tot, nosaltres fer constants moviments de desmarque,s les opcions d’èxit a l’hora de passar la bolla, eren escasses. Tot això ha fet que les accions es concentressin majorment al centre del terreny de joc. L’Escolar ben conjuntat progressava a força de jugar pilotes curtes i mitges. Era a l’hora d’arribar a la proximitat de l’àrea local quan el nostre joc perdia consistència i dibuix.
Al minut devuit de la primera part, en una pilota sortida d’un rebot esguerrat, ha agafat l’esquena d’en Granados i d’en Campos, deixant al davanter tot sol davant n’Alexis que sols ha hagut de creuar-la a prop del pal més allunyat del nostre porter. L’u a zero no ha desmotivat els nostres jugadors, més aviat tot el contrari. Ha sigut quan en Ruedas ha entrat en acció fent unes quantes jugades de les seves per banda dreta. A una d’elles ha realitzat un gran centre mesurat dins l’àrea contrària que en Serapio i n’Hèctor no hi han pogut arribar per molt poquet. En un xut, per part d’en Barrantes, que anava per tota l’esquadra, el porter campaneter ha hagut de fer una gran estirada a mà canviada que ha evitat el gol de l’empat. El Campanet li ha vist les orelles al llop i a partir del minut vint-i-vuit ha començat a practicar un joc brut, a protestar-ho tot i a perdre temps descaradament. Fruit d’aquesta circumstància, l’àrbitre, que avui ho ha fet correcte, els hi ha mostrat tres targetes grogues. Amb aquests inconvenient per jugar a futbol ha acabat la primera part.
Al minut quaranta-nou de la represa, a una falta trenta-cinc metres lluny de la porteria, el seu número sis li ha arriat una bufetada al cuiro que l’ha clavat per tota l’esquadra esquerra de la porteria que defensava n’Alexis. El gran porter verd-i blanc no ha pogut fer res per evitar el segon gol del Campanet. Dos minuts més tard han tomat a dintre de l’àrea local a Edu Flaquer. Penal molt clar que l’àrbitre no ha dubtat a l’hora de xiular-lo. El nostre cavallet de bastos, l’home que mai falla, després d’un tret creuat ha acurçat les distàncies al marcador. Aquest gol ha fet que el bloc del Campanet es trontollés com un flam. Hem tornat a entrar a un joc brut -l’únic que saben fer bé- i de pèrdues constants de temps. Per qualsevol doi sempre hi havia un jugador campaneter a terra per ser ates. Indignant!
En Torres des de fora l’àrea, d’una forta sabatada ha estavellat la pilota al travesser de la porteria del Campanet, després que el porter la toques, el just i necessari, perquè no fos el gol de l’empat. En Ruedas ha tornat a gaudir d’una esplèndida oportunitat a un u contra u amb el porter visitant que no ha acabat en gol per molt poquet. Barrantes ha tornat a engaltar una canonada que ha fet cruixir tot el costellam del bon porter del Campanet a conseqüència de la gran estirada que s’ha vist obligat a realitzar.
Tot això demostra que el qui ha portat la iniciativa i el pes del partit ha estat l’Escolar que, quan no han tocat els turmells dels seus jugadors ha pogut desenvolupar un futbol de qualitat. Tot l’equip ha estat col·locat i concentrat amb la seva tasca fora abaixar els braços en cap moment tot i que el joc local era de picabaralles i de perdre el temps d’una manera molt descarada. Crec que l’empat o, tal volta una victòria, haguera fet més justícia a l’esforç fet per tots els jugadors gabellins. Avui he de tornar a destacar el gran partit realitzat per Edu Flaquer. Ha estat el motor de l’equip en tot moment fent ajudes en defensa i ajudes en atac. Ha estat el canalitzador del joc de l’Escolar. El cap pensant de l’entramat tàctic dispost per l’entrenador plasmat dins el terreny de joc. Ha sortit jugant des de darrere baixant a cercar pilotes. Ha robat una mala catefa de pilotes fent la vida impossible als contraris. Ha mogut a tot l’equip al ritme que ell ha marcat; un vertader número deu. Edu, ara mateix, es troba a un moment molt dolç de joc. Una de les tasques de planificació per la pròxima temporada seria emparaular la continuïtat de n’Edu per l’any que ve. És bàsic i importantíssim que l’equip pugui disposar d’un jugador de la qualitat de n’Edu Flaquer. Amb ell, en Joan Sard, en Miquel Martí, en Dani Sureda i els altres jugadors actuals podríem confeccionar una plantilla amb força possibilitats.
Diumenge que ve, en plena voràgine del mercat medieval, rebem la incòmoda visita de La Unión. Un equip molt complicat que ens posarà les coses prou costeroses. Però bé... si l’Escolar continua amb aquesta dinàmica de joc i conducta serem capaços de conquerir qualsevol cosa positiva i de mèrit.
El qui això escriu ús desitja un bon i profitós mercat medieval. Aneu molt amb compte amb els excessos gastronòmics i sobretot a l’hora de xumar amb excés. Que vostès s’ho passin molt divertit! Ens llegim...
Visca l’Escolar victoriós!
Bie Torres
