Per què perquè i per a què? Perquè signifiquen coses diferents, encara que la gent sovint utilitzi les tres formes com si fossin tan intercanviables com els cromos. I si hi afegim la dèria d’escriure-ho sense accent, ja hem begut oli! Primera norma: en català les tres formes sempre duen accent. A partir d’aquí, la cosa es complica una mica.

Pel que fa a la diferència entre per què i perquè, la saviesa popular diu que quan es tracta d’una oració interrogativa, s’ha d’escriure separat, mentre que, quan es tracta d’una oració causal, s’ha d’escriure junt. Sens dubte és cert, però no és tota la veritat i hi ha alguns matisos que s’han de tenir en compte.


Per començar, perquè, tot i ser una conjunció, quan es troba precedida d’un article, es pot fer servir com un nom que equivaldria a la raó o la causa, de manera que, si ens demanam el perquè de tot plegat, ho escriurem junt.

De totes maneres, l’ús més freqüent de perquè és com a conjunció que enllaça oracions. En aquest cas pot expressar una causa (Els joves no s’independitzen perquè el preu de l’habitatge és molt elevat), però també una finalitat (S’hauria de regular el preu del lloguer perquè els joves puguin accedir a un habitatge). A més, tot i que no és el més habitual, pot formar part d’una interrogació directa, així que alerta: no sempre que vegem un interrogant ho hem d’escriure separat. És el que passa quan ens demanam: Els joves no marxen de casa perquè no volen o perquè no poden?


Per què és el resultat de combinar una preposició i un pronom i equival a per quina raó. Sol emprar-se a les oracions interrogatives directes (Per què triga tant a fer-se una llei que reguli el preu del lloguer?) i indirectes (No se sap per què no es proposa una llei que reguli el preu del lloguer) en què es pregunta la causa d’un fet o situació.

Tant per què com per a què equivalen també a pel qual, per la qual, pels quals o per les quals, però la construcció resultant és una mica forçada i no sol emprar-se. Seria el cas d’una oració com Aquests són els motius per què/pels quals no han arribat a cap acord o Sembla que el conflicte per a què/pel qual es demanen solucions no es resoldrà aviat.


Per a què es fa servir també en oracions interrogatives directes i indirectes, però a diferència de per què, allò que es qüestiona és el motiu o la finalitat. No sempre es senzill diferenciar entre causa i finalitat; en casos ambigus es poden emprar les dues formes, tot i que cal tenir en compte que el matís de significat és diferent. Si ens demanen Per a què serveixen totes les manifestacions que s’estan organitzant?, respondrem explicant l’objectiu de les manifestacions: Per pressionar un acord entre ambdues parts. En canvi, si ens demanen Per què s’estan organitzant totes aquestes manifestacions?, contestarem explicant-ne la causa: Perquè no hi ha un acord entre ambdues parts.

Aquesta diferenciació entre els tres termes s’ha de fer a tots els registres. Només són admissibles (però no recomanables) als registres informals expressions com no tenir per què + infinitiu (als registres formals és preferible dir Els joves no hauríem de viure en condicions infrahumanes i no Els joves no tenim per què viure en condicions infrahumanes) o com + perquè (es preferible dir Hi ha molta demanda turística perquè els surti rendible posar preus fixes i no Hi ha molta demanda turística com perquè els surti rendible posar preus fixes).

Esperam que amb aquesta explicació us hagi quedat clar el perquè de tants perquès.