LUIS FRANCISCO ESPLÁ, BANDERILLER
Als lectors poc versats en l’art del toreig els pot semblar una maledicència referir-se a un matador com a banderiller. Res més lluny de la realitat quan ens referim a Esplá, gran mestre del toreig i millor banderiller. Sempre recordaré una cursa a Alacant, fa moltíssims d’anys, en la qual estigué superb i el companys de faena li cediren els braus en la sort de banderilles. Componia la figura i semblava que tot transcorria a càmera lenta fins que en el moment decisiu deixava clavades el parell de banderilles com per art de màgia. Això és ballet i no les mariconades que es representen al Liceu.
Amb el tractament de les pensions i modificacions de les ajudes als parats es continua l’experiment d’esbrinar el que passa en una economia estancada quan tots estalviam a la vegada. Ara és el torn dels jubilats, que veuen minvats els seus ingressos sempre que la inflació superi el 0,25%, i dels parats, que han de subsistir amb pagues impossibles per a cobrir les necessitats bàsiques.
A la Monumental de Barcelona, abans que els del P.U.P.C. (Pensament únic políticament correcte) hi prohibissin les curses, vaig haver de presenciar una corrida infame en què Esplá, com la resta de cartell del qual no record els noms, donaren un recital paupèrrim. A més, una colla d’italians, confonent els toros amb el circ, no deixaren de fer l’indi tota la tarda i acabaren de fer el pa negre, encara que no tant com el que poden acabar menjant pensionistes i aturats de llarga durada.
La desregulació financera contribuirà a l’eficiència de l’economia i a una assignació òptima de recursos. Els avanços en la comprensió i la modelització dels comportaments financers impedeixen l’aparició de crisi financeres. No hi ha crisi. N’hi havia però ja apareixen brots verds. A partir del tercer trimestre l’economia repuntarà. A Espanya mai tindrem un 20% de parats. El sistema bancari espanyol és dels més sòlids d’Europa. Els qui van subscrivint aquestes afirmacions diuen que la inflació està sota control i que no es dispararà. No seré jo, pobre de mi, qui posi en dubte les seves paraules. Només recordaré a la lectora que una manera tradicional d’engolir el deute és a través de processos inflacionaris i que el deute públic del nostre Estat supera el 93% del PIB, surt a una mitja de 57.000 euros per família i creix a una velocitat de creuer al voltant d’un 8,5% anual.
L’ultima vegada que vaig veure torejar a Esplá va ser a Muro (o fou Alcúdia?) on es lluí en un bou i meravellà amb les banderilles. No hi havia italians i jo, que som fanàtic “esplanista”, em vaig donar per ben satisfet, encara que la corrida a la qual m’haguera agradat assistir fou la que organitzà amb motiu del seu 30è aniversari com a torero, en què substituí els pasdobles per música de Chick Corea.
Com que sembla que el paper que ens ha tocat representar en aquest drama és el del “Toro de la Vega”, voldria que les banderilles me les clavàs un professional, un primera figura, un artista, un mestre com Esplá, en lloc d’un membre de la matussera quadrilla de Rajoy Bey. No podrà ser, s’acomiadà a la plaça d’Alacant, el 20 de juny del 2010, donat l’alternativa al seu fill Alejandro.
