L'arc anava des del Castell a Cala Rajada (segons la perspectiva visual, evidentment). Us oferim aquestes imatges i un petit comentari sobre la seu origen.



Alguns refranys...
   -Quan l'arc de Sant Martí surt al matí, la pluja pel camí
   -L'arc de Sant Martí, fa ploure o fa aclarir
   -L'arc de Sant Martí a llevant bon temps a l'instant; l'arc de Sant Martí a ponent, amaga la gent



Què és l'arc de Sant Martí?

L’Arc de Sant Martí es un fenomen natural òptic, lluminós i espectacular, que es produeix a l’atmosfera quan el sol il·lumina un núvol o cortina d’aigua des del darrere de l’observador, mostrant els colors de l’espectre ordenadament:

Es forma per la refracció i reflexió dels raigs solars en les gotes de pluja. El centre de l’arc, excepte en comptats casos, es troba en la prolongació de la possible ombra de l’observador. L’extrem exterior, de coloració brillant, es vermell i te un radi aproximat de 42º4'. La gamma dels colors se succeeix amb el següent ordre, d’exterior a interior:

Vermell, taronja, groc, verd, blau, anyil i morat,

I s'origina per la dispersió de la llum en l’aigua. L’extrem interior (morat) te un radi de 40º, amb el que l’Arc de Sant Martí, amb tots els seus colors, te una amplada d’uns 2 graus.

Els colors de l’Arc de Sant Martí son els mateixos que es poden veure al fer passar la llum blanca a través d’un prisma triangular; la llum blanca se separa formant un espectre que conte tots els colors de l’Arc de Sant Martí.

 L’Arc de Sant Martí es pot veure quan plou i també a la boira o en l’aigua polvoritzada de salts d’aigua i cataractes. Encara que teòricament es possible la formació de gran nombre d’arcs, habitualment n’apareix només un, amb una menor freqüència dos i excepcionalment tres. Els raigs que pateixen una reflexió a l’interior de les gotes produeixen l’Arc de Sant Martí primari. Els que pateixen dues reflexions (aproximadament el 10 per cent del total), produeixen un arc més feble, denominat secundari. Es tracta d’un Arc més ampli, amb un sector angular d’uns 52º, encara que de franges menys vistoses i on els colors apareixen invertits, es dir, presenta el vermell a l’interior i el blau a l’exterior. Els raigs que formen l’arc primari pateixen una desviació mínima, de 138 a 140 graus, tot depenent de la seva longitud d’ona (la llum blava es refracta més que la vermella).

Quan el sol es troba baix al cel, l’arc apareix alt, al pujar el sol, l’arc sembla descendir mantenint l’angle crític entre 40º i 42º. A més de 42º sobre l’horitzó, no es pot veure l’arc de Sant Martí perquè l’angle requerit passa per damunt del cap de l’observador.

Hi ha un detall força curiós. Si quan apareix al cel un Arc de Sant Martí hi ha diferents observadors distanciats entre ells, es podria dir que estan observant el mateix Arc i, sembla, que no es així. Des del punt d’observació de cada un (sempre amb el sol a la seva esquena i l’Arc de Sant Martí al davant) el que es contempla es l’espectre de la gamma de colors al incidir-hi els raigs de sol en una franja de petites gotes d’aigua suspeses en l'aire que actuen com a prismes. Des de diferents posicions, cada un dels observadors veu un Arc, sí, però originat en una altra franja de gotes d’aigua, pel que podem dir que cada un veu el seu propi Arc. Afegir que si un mateix observador va caminant, al estar canviant de posició, canvia també l’Arco de Sant Martí que està contemplant