Dia 16 de juny tingué lloc la celebració de Sant Bernat de Menthon, patró dels muntanyencs, a Les Coves Blanques de Cala Sant Vicenç (Pollença). Un any més tocà matinar ja que la concentració al pàrquing de Cala Barques estava prevista les 4,45 hores i arribar des de Capdepera suposa aixecar-se gairebé una hora abans. Al lloc de concentració poc a poc començaren a arribar excursionistes de distints grups excursionistes de Mallorca: moltes cares conegudes d’altres trobades, alguns amb cares de somni, abraçades i salutacions.

Arribada l’hora de partir a caminr, en Joan Carlos Palos donà la benvinguda, en nom dels organitzadors i  ens comenta algunes normes a seguir.

Sortírem amb fosca plena, emprant les llanternes i frontals, seguint un ample camí  que voreja les darreres cases de l’urbanització fins un portell (dreta del camí) que travessaren per un pas lateral.

El camí, que segueix essent molt ample, ascendeix lenta i contínuament. La fosca no ens permet admirar la bella factura dels mur de pedra de contenció. Poc a poc comença a haver mes claror i la panoràmica sobre la serra del Cavall Bernat resulta espectacular.

Poc abans de l’arribada al turó, on n’hi ha un parell de grans forats rodons, començàrem a sentir el so de les xeremies que ens indiquen el final del trajecte. Els allà arreplegats contemplàrem una magnífica sortida del sol.

Resultà un moment especial. L’ubicació oferí una immillorable talaia. Era el moment de fotografies, individuals o en grup d’amics. Se sentí qualque comentari del tipus “ val la pena la matinada per gaudir d’aquest moment”.

Com altres ocasions, assistírem un grup de gabellins ( a part dels de la fotografia, vam veure a  Juanjo Suñer i els pares de Joan Cabalgante) acompanyant a Pere Orpí, qui oficià la missa de Sant Bernat acompanyat de mossèn Eugeni Rodríguez. Com en altres ocasions, en Pere, va fer un clam per la defensa de la cultura i el medi ambient, però també va fer referència a la nostra llengua, a les llibertats i als presos polítics catalans.

De baixada cap a Cala Sant Vicenç, en Pere Salas (historiador i arxiver de Pollença) ens va fer cinc cèntims de la història de l’indret des de l’època talaiòtica. En referència al lloc on es trobàvem, Les Coves Blanques, va comentar que el camí va ser realitzat per presoners amb l’intenció  de muntar peces d’artilleria per a defensar Mallorca (fruit dels pactes de Hitler i  Franco) de la marina anglesa. Però l’evolució de la II guerra mundial va deixar el projecte inacabat. unes explicacions molt interessants i ben documentades, de fet durant tota la baixada seguírem parlant del lloc i les condicions dels presos. No faltaren les comparacions amb el Camí dels Presos del Parc de Llevant.

De baixada poguérem gaudir del traçat del camí i de l’obra dels murs de contenció. En pocs minuts ens trobàvem una altra vegada al pàrquing. El vent desaconsellà fer la berenada en el punt previst i anàrem a un parc proper, a la redossa d’uns Pins.

Abans de començar a menjar, en Joan Carlos Palos va agrair la nombrosa presència de muntanyencs ( més de 120), a la secció de Muntanya del Club Pollença  com a organitzadors i amfitrions de la tradicional trobada excursionista de Mallorca; a Pere Morou i Nino  Moreno, a mossèn Pere Orpí i mossèn Eugeni  Rodríguez; a l’historiador Pere Salas; a l’ex-batle de Pollença Miquel Àngel March i  a l’Ajuntament de Pollença per la seva col·laboració.

No cal dir que el pa amb oli i les ensaïmades després de la caminada sabien a glòria. Després dels acomiadaments partírem de tornada a Capdepera, però abans d'agafar el cotxe encara ens aturàrem davant aquesta singular edificació.