Presència gabellina a Vilafranca per a celebrar Sant Bernat de Menthon 
El pare Pere Orpí presidí a la possessió des Pagos la missa més reivindicativa dels darrers temps



 
 Com cada any, els excursionistes de les Illes es reuniren a Vilafranca de Bonany per celebrar la festivitat del seu patró, Sant Bernat Menthon. Aquesta vegada, l'esdeveniment es dugué a terme dins la possessió des Pagos, al terme de Porreres.




Diumenge 18 de juny va ser el dia elegit per a la concentració, a les 5 de la matinada a la plaça Josep Ma Llompart que hi ha derrere l'església. Un total de 236 excursionistes avançaren quan encara era fosc, ajudats de llanternes i frontals per a no perdre's. Es seguí un camí que perimetrava el poble i portava fins a la carretera que uneix Capdepera i Palma, que passaren per davall. Durant el trajecte d'uns tres quarts d'hora es pogué conversar amb guies de diferents grups o amb aficionats que hi eren per primera vegada. El grup de Vilafranca era l'amfitrió, tot i que n'hi havia d'altres: d'Artà, per exemple, o el de Capdepera o Sineu.






Després de caminar una estona amb la claror de la matinada, que es despertava silent, ens apropàvem a la possessió des Pagos. El sò de la xeremia, del tamborino i flabiol acompanyaren l'aconteixement; es va veure com el sol sortia. L'espectacularitat del moment la captaven els mòvils i les càmeres fotogràfiques dels excursionistes. La bellesa de l'instant era indescriptible. La possessió tenia les portes obertes de l'esglesieta i de la clastra, amb cisterna.

Seguidament, un guia del grup excursionista de Vilafranca va parlar sobre la fundació del grup, mentre recordava la primera vegada que es convocà una excursió. Després, Francesc Canuto, donà una pinzellada històrica sobre la possessió, que pertanyia als Zafortesa Mir (l'escut d'armes així ho demostrava) i passà a pertànyer a Príam Villalonga. També comentà l'etimologia d'alguns topònims com els dels Pagos, que prové de la paraula "paó", segurament, perquè a la possessió en criaven. L'empresari Vicenç Grande va tenir la possibilitat de comprar la finca.





  Posteriorment, mossèn Pere Orpí celebrà la missa en honor a Sant Bernat, acompanyat a la guitarra pel pare Pere Fons i per Eugeni Rodríguez. El seu discurs va ser un dels més reivindicatius: tractava temes diferents i actuals com puguin ser la corrupció, el terrorisme, la llibertat d'expressió, la llengua catalana o la destrucció dels espais naturals. També parlà de la "dictadura hotelera", i llegí un poema dedicat a la fe.

  Després, se seguí el camí per digirir-se a les cases de ses Talaies, on es repartien coques de "quarto" i mantegats, el grup de Vilafranca venia camisetes amb mapes estampats de Jesús García Pastor. Acte seguit, l'excursionista Fernando de Angulo entregà una placa commemorativa a Pep Torrens, autor de les fletxetes vermelles, i el cordinador de l'acte Joan Carles Palos també digué unes paraules; es recordaren altres noms, com el de Benigne Palos,  o el de Jaume Joan, present a l'acte. El berenar a les cases va ser d'allò més generós: no hi faltà el Laccao, els sucs els pa amb olis o pa amb sobrassada pertinents.

 Finalment, es realitzà el camí de tornada pels camps de blat del pla, en fila india, silents i constants, mentre els excursionistes deixaven a cada passa el camí en una jornada plena d'emoció i sentiment caminaire. 



Fins a l'any vinent!


Pere Orpí llegi aquest bell poema de la seva collita més selecta:

ACTE DE FE

Crec que Déu creà l’home
amb una eina a la mà: potser l’aixada,

el llapis, el martell, la creu, l’espasa...
o bé el preservatiu
o la calculadora.

Crec que l’home, després, creà el seu Déu
a la mesura exacta
de la seva indigència:

el Déu que empeny el blat a cops de pluja,
el Déu que cura nafres
sense permís del metge,

el Déu de les victòries
sobre els moros d’esquerres,

el Déu enganyadís
que confon la justícia amb les almoines,

el Déu jutge de pau –més se’n mereix,
d’haver fet l’home lliure!--,

el Déu que necessiten els ateus
per tenir qualque cosa en què no creure...

(I permeteu que us digui, entre parèntesis,
el Déu en qui jo crec: el Gran Poeta).

Pere Orpí Ferrer
(Son Macià, 1984)