El dia acompanyava, perquè trenta-cinc excursionistes, provinents dels grups de Camina Caminaràs de Son Servera i de Cranques Reumàtiques de Capdepera s'envalentonassin per pujar a sa Gubia, puig d'uns 609 metres d'altitud, situat en el terme de Bunyola. Així que un assoleïat diumenge 16 d'octubre de 2016 realitzàrem una nova eixida.
  El recorregut total de l'excursió va ser de 17,04 km, amb un desnivell de 710 metres, amb partida a un punt i arribada a un altre, és a dir sense ser circular. Trigàrem un temps aproximat de 6 hores i 43 minuts, amb aturades.

El camí començà al restaurant Can Penasso, concretament al km. 14 de la carretera de Palma a Sóller. Agafàrem les motxilles de l'autocar i ens despedirem de xòfer per travessar la carretera i prendre per la dreta del camí de Son Nassi, on la claretat del dia ens animava a emprendre una bella caminada.  Començaren també les converses entre els amics i companys de passa, les bromes i les rialles...fins i tot parlàrem de La malcontenta la darrera novel·la de Sebastià Alzamora,  de les figues i la seva simbologia. Després d'una estona arribàrem a la possessió de l'Alqueria d'Avall.



  Allà aconseguim passar una barrera i seguim el camí que comença a fer rost de manera progressiva, per deixar a l'esquerra el Puig de son Poc (498m) i Son Nassi (577m), que, com bé sap un dels guies de l'excursió, són emprats per fer escalada. Mentre pujam, ens acompanyen dues cases a banda del camí, que comença a fer ziga-zaga, el sender és ample i la pujada fa que el grup s'estiri com una serp multicolor.







  Les petjades ens fan arribar fins a una alçada que ens permet una vista del panorama engrescadora, amb el puig que ens desafia, perquè el pugem.

  Després d'una hora de pujada, arribam al coll i hem d'esperar una estona per a la reagrupació; els guies, tranquils i conversadors, vénen darrera, darrera. Dos excursionistes que no són del grup ens avisen que la pujada paga la pena, i així és: després de l'espera ens situam davant d'un grabat de pedra al mirador, erigit pel Foment de Turisme l'any 1953, que porta el nom de Leandro Ximelis, un dels pioners de l'excursionisme a Mallorca. Les vistes des de dalt són espectaculars: la badia de Palma i pràcticament la majoria dels cims de l'illa (fins i tot els de la comarca de Llevant) en un dia que també ho permet. Una excursionista comenta "mirau els focs que hi ha encesos, semblen petites fumeroles disposades sobre l'illa" i té raó, les foqueteres als conreus de l'illa, ja formen part del paisatge característic de Mallorca.

 
Seguidament, reprenem la ruta fins a tornar al coll, d'on seguim en davallada pel camí Vell de Bunyola a Valldemossa, la tranquilitat del trajecte fa que sigui molt agradable. En aquesta petita pendent, ens acompanya algun forn de calç i el paisatge verdós i clar. 



  Passam per un botador metàl·lic i seguim el camí.

    Després, arribam a les cases la Possessió de Muntanya, on un dels guies expressa la seva admiració per aquest punt d'estudi de l'habitatge rural que marca tota una època i una manera de viure i d'administrar-se, amb un esponerós lledoner que ens dóna la benvinguda i unes portasses enormes que servien per posar a recer el bestiar i, segons especulàrem, una tafona, testimoni que jeia, absort del pas del temps, a defora.



  També hi havia una taula de pedra i un safareig amb aiguavessos, que conservava unes parets massisses i que segurament servia per emmagatzemar l'aigua de pluja, única manera d'obtenir aigua pels voltants en una època sense bombes a motor, com bé recordava un altre excursionista.



 No hem acabat de contemplar tan genuïna construcció, quan alguns ja han començat a dinar, així que decidim fer-ho tots. Una de les qüestions lingüístiques que es parlaren a l'excursió va ser la del topònim Gubia. Una gúbia segon el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans és una eina que s'empra a diferents oficis per a donar una forma de terminada a una fusta, per exemple. Fins aquí tots d'acord, fins i tot que la pronuncia hauria de considerar la primera u com a tònica i, per tant, amb accent, escrit, doncs, Gúbia. Ara bé, el Diccionari català-valencià-balear, recolleix sa Gubia com a topònim de l'illa de Mallorca, per a designar el nom d'aquest puig.

 Posteriorment, reprenem el camí , envoltats d'oliveres mil·lenàries. Ens miren com les cares de monstres o com a savis amb el plec del temps a la pell o escorça. Seguim atents a les fites i pel camí el guia serverí ens fa una observació: un dels arbres que hi ha al camp té la fulla de color diferent a la dels altres arbres que l'envolten, això és perquè, diu: " indica que allà hi ha un pou" i que els qui anaven a buscar l'aigua eren els "al·lots i els hi havien d'indicar d'aquesta manera".



  El que pot arribar a aprendre hom si va a la muntanya. Seguim fins arribar a un altre botador per anar a la recerca de L’Infern. Al porxo des Pouet hem d’agafar la desviació cap a s’Estret. No obstant, el camí sembla desaparèixer i ens endinsam dins un oliverar per anar a l'altra banda i començar el descens pel pas de de Fesa (que significa xapat en dues parts), un estret congost que sembla haver dividit la roca en dues parts per on aconseguim passar. Es forma una llarga cua, perquè hi ha un petit botador que amb l'ajuda d'un experimentat guia, aconseguim superar.



  Arribam a l'obaga de les muntanyes, una pendent d'elevat rost, que forma un alzinar frondós de terra humida i llenegadissa; hem d'anar amb compte, doncs a caminar de manera segura i posar els peus de costat i els pals de muntanya a la part superior de la pendent (una altra lliçó dels guies) per evitar caigudes. L'ombra ens acompanya i baixam de manera més silenciosa. Hem de seguir la pista central per davallar. 



  Som al comellar de L’infern. Seguim el camí, però hem d'estar atents, perquè hem de seguir per un tirany que queda a mà dreta indicat per una petita fita I que voreja el Puig de sa Plana. Arribam a la possessió d'abaix, Biniforani Vell, on hi ha dos safareigs.  

Finalment, seguim el camí asfaltat de Biniforani, que va paral·lel al torrent de m’Angelè, fins arribar a la carretera. Encara haurem de fer un tram per acabar altra vegada a Can Penasso fins arribar a l'autocar, que ens portarà altra volta fins a altres terres allunyades: les de la comarca de Llevant.

※※※

Fonts: Diccionari Català-valencià-balear i DIEC2, caminosdemallorca.blogspot.com

Agraïments: Paco Galian, pel recompte, Antoni Servera pels topònims, Antoni Alcàntara per les xifres i Antoni Cabalgante per les correccions.