Un any més, els excursionistes de Mallorca han celebrat la festa del seu patró, Sant Bernat de Menthon. Amb motiu del 700 aniversari de la mort del nostre Beat Ramon Llull, s’ha escollit un lloc d’especials connotacions lul·lianes, com és el santuari de Cura.

   La trobada fou a l’aparcament de Randa, a les 4’45 de la matinada del diumenge 12 de juny. A les 5, els cent i busques d’assistents començàrem la marxa pel camí vell, sota el guiatge del grup d’Algaida.

   El cel estava encapotat, i semblava impossible poder gaudir d’aquell verset del Llibre d’amic e Amat: “Cantaven los aucells l’alba...” Però el Beat aconseguí el miracle, com per agrair el nostre esforç i homenatge: el sol ixent s’obrí pas entre els niguls i es deixà retratar durant una estona, al so de les festoses xeremies.

  La missa tingué lloc a l’esplanada de davant el santuari, amb el paisatge calitjós del Pla de Mallorca com a retaule de fons. Com l’any passat, concelebraren els mossens Pere Orpí, jubilat gabellí, i Eugeni Rodríguez, rector de Llucmajor i s’Estanyol. A més de l’evangeli del dia, es llegiren alguns fragments dels llibres lul·lians Blanquerna i Amic e Amat, amb la participació de l’historiador algaidí Pere Fullana.

  En l’homilia, mossèn Pere Orpí tingué un record especial pel seu antecessor Josep Estelrich, mort el novembre passat, i també pels primers impulsors de la festa: Benigne Palos, pare de Joan Carles del GEM, i el P. Rafel Juan, missioner de Lluc i gran trescador: segons una feliç expressió del bisbe Teodor Úbeda, semblava “una cabra ensotanada”. No faltaren alguns comentaris sobre la situació actual del nostre petit país: la sequera d’aigua (davant un estiu rècord, amb una perspectiva d’hotels plens i embassaments buits) i la sequera d’ideals i principis, on campa la corrupció, l’explotació, la injustícia, la deshumanització... Duim camí de convertir-nos en robots controlats i manipulats a través de l’electrònica i a mercè d’interessos del gran capital. Davant les noves eleccions, comentà que el poble se sent desencisat, fart de promeses buides, indefens davant la justícia i els qui manegen la política. Acabà amb una reivindicació del Papa Francesc sobre la necessària globalització de la riquesa, i amb un poema dedicat a Ramon Llull.

   Després dels discursos i agraïments de ritual, i com que “també de pa viu l’home”, l’Ajuntament d’Algaida ens obsequià, davant la sala lul·liana de gramàtica, amb un abundós berenar: pa amb oli, formatge, sobrassada, albercocs i vi de la casa. I ningú va fer “es desmenjat amb talent”.

   La davallada cap a Randa fou per l’altre costat del puig, pel camí del Bon Pastor i les pedreres d’Albenya. Ens acomiadàrem dels amics amb un: “Que l’any que ve no en falti cap!”