Dissabte 16 d’abril els lectors/es  del Club de lectura de la Biblioteca de Capdepera vam participar d’una visita a Binissalem. EL motiu de triar aquest poble del Raiguer va ser la visita a la Casa Museu Llorenç Villalonga, a rel de la lectura de la novel·la “Mort de dama”.


 

La jornada la completàrem amb la visita guiada a l’església de Santa Maria de Robines i el casal de Can Gelabert de la Portella.

Anem a pams.

A les  8,30 sortírem de Capdepera per anar a Manacor i agafar el tren a Binissalem. Des de l’estació caminàrem pels carrers del poble fins la plaça de l’església on ens esperava la tècnica de patrimoni de l’Ajuntament de Binissalem, Maria Coll, que ens oferí una visita guiada molt interessant. Primer voltàrem per l’exterior de la monumental església, posant èmfasi  en la solidesa de la construcció i en alguns elements arquitectònics peculiars, com ara la torre (on es poden veure els diferents etapes constructives) o el portal principal d’estil gòtic.

 



A l’interior ens comentà el característic color de la pedra de Binissalem i el virtuosisme amb en què es treballava. També ens parlà de les capelles (destacant la de les Ànimes i de Sant Joan) i del retaule.

 

Molt interessant va ser poder veure distintes peces que conserva l’església (com un petit museu), algunes curioses com un armari de tres panys (amb una ferramenta molt interessant); una imatge de Sant Antoni; la Mare de Déu Morta, una de les més belles de Mallorca (sembla que va ser duta del Caputxins de Palma) o les restes d’una curiosa roda de campanes.

 

 

 



Des de l’església, després d’acomiadar-nos de la nostra amfitriona travessàrem carrers del casc antic amb belles façanes de pedra fins can Sabater, on s’ubica Casa Museu de Llorenç Villalonga. A l’entrada ens esperava na Carlota Oliva qui ens ajudà a descobrir a l’autor i la seva obra.



 

La visita guiada resultà molt didàctica i, a més de mostrar la trajectòria vital de qui és considerat un dels principals novel·listes de la literatura catalana, ens oferí algunes claus per interpretar la seva obra. El museu literari és una autèntica joia, que val la pena visitar, tant per l’aspecte literari com per la pròpia casa.

 

Així gaudiren de veure diverses estances de la casa (dormitori, cuina, despatx, jardins, bodega...) i les sales dedicades a les seves obres més importants: Mort de Dama i Bearn.



 

Acabada la visita, gairebé dues hores que ens semblaren un no res, anàrem a dinar a un restaurant de menú vora l’església “Ca s’Hereu”. El dinar molt bo i nosaltres quedaren molt bé.

Encara ens quedava completar l’estada a Binissalem a una visita a Can Gelabert de la Portella, un gran casal convertit en centre cultural. Abans d’entrar visitaren el cup on s’inicià la festa del Vermar. A la casa ens trobarem  amb Jaume Jiménez que abans de començar la visita pròpiament dita ens va fer cinc cèntims de la història de Binissalem  al pati principal, vora el curiós coll de font que la presideix. Can Gelabert ha sofert una intervenció arquitectònica important per adequar-lo a l’ús que té actualment. Malgrat tot manté elements arquitectònics interessants, el més antic dels quals és un gran arc apuntat d’estil gòtic.  La casa actual és el resultat d’importants intervencions i ampliacions gòtic.



 
 

Pujàrem a veure les cambres d’estil pompeià, pintades al tremp, que es troben entre les més notables de la Part Forana. En aquest punt coneguérem personatges il·lustres lligats a la casa com Antoni Gelabert de la Portella i l’escriptor Llorenç Moyà.
  


A corre-cuita pel temps tornàrem a l’estació on havíem d’agafar el tren de tornada a Manacor i Capdepera

Una jornada ben completa a Binissalem, això que deixarem de banda tres dels principals motius que justifiquen una visita: els seus vins, les pedreres i els fideus de vermar. Haurem de tornar!