Cap Vermell - Capdepera-Lluc... Ho tornam repetir!

Detalls: Escrit per: CapVermell; Categoria: Excursions; 19.12.2013; Vist: 4006

La ruta que van fer va ser la mateixa de l’any passat, és a dir Capdepera – Artà – Santa Margalida – Muro – Moscari – Caimari – Lluc

Al final hi ha el detall de l’horari.

Divendres dia 13 de desembre un grup de caminaires vam tornar a fer el recorregut Capdepera –Lluc. La trobada va ser a les 21 hores de la plaça de l’Orient, on ens acomiadaren alguns companys de caminades (nòrdics) i amics. Hi vam fer la caminada en Vicente Herrero, Rafel Hernández, Mateu Brotard, tomeu Cantó, José Hidalgo, Jesús López i Paco Galian. Cal dir que tots vam fer l’itinerari complet.

Fetes les fotografies de grup que pertoquen iniciàrem la ruta en direcció a Artà, sortint pel carrer Ciutat. No cal dir que aquest primer tram és el que férem més xalets. De fet vam haver d’aturar una mica el ritme, tot pensant en la llargària del recorregut.

Arribats a Artà férem un breu descans a la rodona davant el quarter de la guàrdia civil. Menjàrem uns bessonets i fruita i endavant...cap a sa Colònia manca gent.

Al creuer de Sa Colònia, just al portell de s’Ametlerar vam fer una aturada, per canviar calcetins, fer estiraments, i menjar i beure una mica. En aquest punt començava a fer molt de fred. Afortunadament el cel estava net, ple d’estels i amb una lluna espectacular. De fet els frontals els empraven més per a ser vists que per veure.

A l’arribada al torrent de na Borges, on agafàrem el desviament cap Sant a Margalida, feia molt de fred per tant l’aturada va durar just el temps necessari (vora el torrent hi havia molta humitat).

La caminada fins Santa Margalida bé definida per una llarga recta, que sembla no acabar mai. A aquestes hores no hi havia gaire trànsit i podíem caminar certa tranquil·litat. Això sí ja començaven a pesar les cames i les plantes dels peus començaven a fer mal i...el fred, especialment després de cada aturada fins que agafàvem el ritme de bell nou.

Abans d’arribar a Santa Margalida (de fet no passàrem pel poble)férem una altra curta aturada i agafàrem una desviació cap a Muro (la carretera MA-3402). Després de fer un relativament curt tram arribàrem a la carretera Santa Margalida-Can Picafort i després d’anar uns metres cap a Ca’n Picafort agafàrem el camí cap a Muro. En aquest punt les primeres bòfegues comencen a aparèixer i els “compits” fan la seva feina.

Aquest tram se fa molt llarg i és quan fa més fred.

Muro amb fosca és molt diferent de la de l’any passat (just sortia el sol). Tot esta tancat, però així i tot férem una aturada més “llargueta”, asseguts a les cadires d’una terrassa i refugiats a un caixer automàtic (veritablement la temperatura interior era d’agrair!). L’humitat havia banyat les motxilles.

Enyorant el berenar de l’any passat, reanudàrem la marxa. Sempre hi ha la veueta que recorda que no ens hem de refredar! Idò iniciarem la caminada per la carretera que ens du a Inca.

Aquest tram resultà una mica feixuc ( com els altres!) i desagradable, ja que augmentà el trànsit de la carretera i les voreres eren molt estretes. Passada l’estació, no tinguérem dificultats per trobar el desviament cap a Moscari. La zona és plena d’explotacions agrícoles.

En aquest tram del camí, just abans d’arribar al creuer de l’autopista d’Inca - Alcúdia, sortí el sol. Aprofitàrem per a fer un descans i aixecar les cames.

Devers les 8 començaren a sonar els mòbils...els wasaps prengueren protagonisme, bàsicament missatges d’ànims del grup de companys de caminades.

Passat el pont de l’autopista i sentint tímidament la calor del sol, al manco començàrem a llevar-nos roba del damunt, i ens dirigírem a Moscari, on havíem previst el berenar. Així que cercàrem el primer bar obert del poble i prenguérem un “relaxing cup of café con leche in plaça Major de Moscari” i un pa amb oli. Amb la recàrrega de piles que ens suposà el berenar i el descans (no més de mitja hora, el tram fins a Caimari ens resultà bo de fer. Evidentment aquí el cap fa la seva feina, malgrat el cansanci i la son acumulada (i tots els mals que puguin haver) es fan notar, just pensar que queden dos trams per acabar el recorregut et dona forces.

A Caimari just ens aturaren a fer un tallat (ens havíem d’aturar, per cortesia, al bar on berenàrem l’any passat i tan bé ens van tractar) i cercàrem l’inici del camí vell de Lluc.

Just a la sortida de Caimari cridàrem als cotxes que ens havien de recollir a Lluc (gràcies Biel i Agustí!), ens férem la foto a l’inici del camí i ... cap a dalt s’ha dit!

Seguint la senyalització el camí no te pèrdua, i xino-xano vam arribar al mirador de Sa Bretxa vella on teníem prevista una aturadeta de descans, lo just per beure i menjar quatre bessonets abans de fer la darrera tirada.

Després d’aquest punt la pujada se suavitza i en poc temps som al coll de Sa Batalla, només en cal baixar cap a Lluc pel Guix.

Just arribar al pàrquing vam veure arribar els cotxes que ens venen a cercar. Ens canviàrem de roba i ens férem les fotos de l’arribada. Decidírem fer l’arròs brut previst al restaurant del monestir. Mentre els preparen la taula anàrem a veure la Mare de Déu de Lluc.

L’arròs brut, ben bo per cert, va ser com un bàlsam pel cos i després de empassar-nos una bona ració i fer cafè partírem cap a Capdepera. Com us podeu imaginar va qui més qui manco va fer una bona dormida en els cotxes. De fet, no vam donar massa conversa als conductors.