Dia 4 de desembre de 2010, en Joan Llabata va ser triat president de la Federació Balear de Trot. Cap Vermell digital ho publicava “ Recollim, de distints mitjans de comunicació, la notícia del nomenament de l'amic Joan Llabata com a nou president de la Federació Balear de Trot. Aquestes mateixes fonts fan referència, textualment, a la situació caòtica a què haurà de fer front el nou president, elegit en assemblea celebrada el passat dia 4 en el Palma Arena....   Sigui com sigui, la tasca que espera a Joan Llabata no sembla fàcil i nosaltres l'únic que podem fer és desitjar-li el millor. Coneixent-lo com el coneixem, no tenim cap dubte que, amb ell al capdavant, la FBT marxarà molt millor. Endavant les atxes!”.

I en Joan, després de 14 anys, dia 3 de desembre de 2024, va deixar el càrrec i una FBT totalment renovada, amb les feines fetes. Durant ha estat la màxima autoritat del trot balear i espanyol. Parlem a ell perquè ens comenti la seva experiència com a president de la Federació Balear de Trot.
 
Acomiadament del càrrec de president de la FBT a  Son Pardo, acompanyat d'un bon grup de gabellins

-  Quants d’anys has estat president de la Federació Balear de Trot?

- He d’aclarir que la Federació Balear de Trot és a la vegada Federació Espanyola de Trot.  Balears és el únic lloc d’Espanya on - es fa trop, llevat de Galícia on hi ha un hipòdrom on se pràctica, per això el Ministeri d’Esport homologa la federació balear com l’estatal.

Jo he estat catorze anys com a president, de fet per ara som el president que més anys ha estat al capdavant i  puc dir que en aquest període ha hagut un canvi molt important.

-  Quin han estat aquest canvis?

-  Se pot parlar d’una revolució, ha millorat molt sobre tot en qualitat. Fa catorze anys vam començar a fer carreres internacionals, és a dir les carreres que fèiem se podien veure per televisions de tot el món, i les apostes també es fan des de tot el món. La Federació rep una part d’aquestes apostes i així es va poder renovar i li permet disposar de suficients recursos
econòmics.

-  L’aspecte econòmic ho heu treballat molt en els teus anys al front del trot balear...

-  Des del primer mandat vam fer feina per aconseguir autonomia financera. Vam estar molt agraïts amb el suport econòmic del Consell de Mallorca, especialment amb el Gran Premi Nacional, però des del primer moment vam intentar que fos la pròpia federació la que dugués el pes dels premis agilitzant així el pagament i superar la dependència del Consell. En la primer mandat vam passar d’un pressupost de cent mil euros a un de dos milions d’euros, dels quals 1,5 se van repartir en els premis, al cap i a la fi en els criadors. Passant de ser un esport amateur a semi-professional, però sempre hem tingut clar que la base del trot balear se manté per l’esforç de l’amateur,  el criador i el propietari.

- Ens has comentat que el Gran Premi Nacional és el moment culminant de la temporada de Trot...

- Si. El dia del Gran Premi Nacional l’hipòdrom de Son Pardo s’omple d’aficionats i se vesteix de gala. Pels criadors és un honor poder participar-hi. Aquesta és la millor carrera del calendari anual on competeixen els millors poltres nascuts a les Balears els darrers tres anys. És la jornada més important del trot a l’Estat espanyol, tot un espectacle que fa més de 90 anys que se celebra ininterrompudament.

Però també vull valorar positivament el Gran Premi del Criador dels 4 anys.


Foto d'arxiu. Presentació del Gran Premi Nacional 2011


- El món del trot gaudeix de bona salut?

- Si, hi ha molta afició i hi ha molta gent jove. Van crear un curs de mini-trot per a nins i nines que comencen a partir dels 6 anys fins a 13 anys, i ho fan amb ponis. A partir dels 13 són infantils, que no poden córrer carreres oficials, però fan carreres entre ells amb cavalls. El mini-trot té molt de recolzament dels pares i això fa que el trot tingui durada.

- Quants hipòdroms funcionen a les Illes Balears?

- A les Illes Balears hi ha cinc hipòdroms, dos Mallorca ( Manacor i Son Pardo), dos a Menorca (Maó i Ciutadella) i un a Eivissa. A més hi ha un hipòdrom a Galícia, concretament a Ourense. A Les Illes Balears ni ha dos esports autòctons: el tir de fona i el trot. No n’hi ha d’altres, cose que no se té valorat així com toca, per a ser esports d’aquí.

- Jo record com eren abans les apostes, ara suposem que ha canviat tot...

- És tot un món. Ara les apostes es fan majoritàriament per internet, les carreres (sobretot a Palma i Manacor) se donen en directe, per tant el que vol té moltes facilitats per veure les carreres. És cert que ha baixat molt el públic que va a veure-les en directe, llevat del dia del Gran Premi que l’hipòdrom s’omple a vessar. Això  demostra que hi ha un tipus de gent que segueix el trot i però no va als hipòdroms, només compareix en els gran esdeveniments.

El Gran Premi és la competició més rellevant, però ara s’ha creat el Premi dels 4 anys per temes tècnics i de salut animal, per allargar la vida esportiva dels animals.


Reconeixement de la Societat Hípica Gabellina de Trot. Cursa de Sant Bartomeu 2024.

- De vegades surten noticies de maltractes als cavalls, com duis aquest tema?

- D’entrada aquest tema el tenim molt controlat. És un aspecte que tenim molt, molt regulat. Actualment no se pot pegar als cavalls, només se pot avisar al cavall i de cada dia està més controlat. Això ens ve per normativa europea, ja que la Federació Espanyola de Trot està dins la Unió Europea de Trot, que representa a 21 països. La Federació Balear es troba en el 7è lloc de 21, així que es troba molt ben posicionada i molt ben valorada dins Europa tant pel que fa al compliment de les normes contra el maltractament  animal i per la salut animal. Som l’únic esport propi que controla el tema de dòping, l’any 2024 van gastar devers 80 mil euros només en controls anti-dòping. I al cap de l’any, pràcticament surten un o dos. Pel que fa a les sancions depèn del tipus de dòping, és dir és diferent si el resultat és positiu perquè detecta qualque substància que s’empra per llevar qualque mal a l’animal o perquè empra substancies per augmentar el rendiment de l’animal. En el segon cas les infraccions se poden qualificar de greus o molt greus, i aquestes si que se sancionen molt.

El cavall és un esportista d’elit i s’ha de cuidar molt bé.
 

- Està el tema dels menadors, són esportistes amb una preparació específica,

- Els manadors pugen, això s’aprèn manant. És una feina molt específica i n’hi ha categories, és a dir, els bons són bons i el no tant bons, no són tan bons com per tot. Hi ha alguns noms de manadors que se repeteixen en els pòdiums. Normalment cada quadra té els seus menadors.
 

- A Capdepera hi ha bones quadres?...

A Capdepera  hi ha bones quadres actualment, prova d’això és que el Gran Premi Nacional ha vingut a Capdepera 3 vegades en els darrers 10 anys, amb cavalls nascuts a Capdepera. A part d’ésser l’únic poble de Balears que no ha perdut la tradició de fer carreres per les festes patronals. Crec que s’han celebrat, segons els meves dades des de 1940.

- Vols afegir alguna cosa més?

- Vull comentar que estic molt content de haver dut el nom de Capdepera per tot I haver representat el trot balear per gairebé tot el món durant aquests 14 anys.


Moltes gràcies Joan.