En motiu de l’estrena de l’obra de teatre Lítica al Centre Cultural Cap Vermell parlem amb l’autora, Lucia Pietrelli sobre les impressions que té davant de la representació que s’ha de dur a terme a Capdepera. Ella és molt amable, té l’alegria al timbre com qui fa les coses amb tranquil·litat, sense presses i amb una naturalitat esfereïdora. La seva vida passa ara per diferents etapes creatives, tant en el plànol personal com en el literari, si és que es poden separar, si és que no es poden confondre. Ella és una autora nascuda a Cadelara, Itàlia el 1984, però que és filla literària de Mallorca. Ha publicat poemaris com Fúria (2010) o Violacions (2011). També és rapsoda i col·laboradora de diferents mitjans literaris; també ha treballat com a traductora amb altres dos grans poetes, Jaume C. Pons Alorda i Pau Vadell, en l’obra Blues en setze, de Stefano Benni i Parasceve de Blai Bonet. Em quedo amb la seva rialla, mai no m’abandona el seu bon humor...

Cap Vermell: Què significa per a tu estrenar una obra com Lítica al Centre Cap Vermell de Cala Rajada?
Lucia Pietrelli: És una emoció molt gran. Vaig estar molt contenta quan m’oferiren aquest projecte. Me va fer moltes ganes veure com es concretava. També me fa molta d’il·lusió que l’estrena de l’obra sigui a Capdepera. 

- Què suposa per a tu que una actriu de renom com és na Mercè Sampietro la representi?
-  També va ser una sorpresa i un honor quan vaig saber que seria ella qui la representaria. Tenia curiositat per saber com seria el text en la seva veu. Per a mi, que sigui ella que l’actriu escollida és una oportunitat. 

- Per què et decidires a posar-li el títol de Lítica?
-  És un títol que juga amb els matisos de la novel·la. He realitzat un joc literari amb un dels seus protagonistes, el noi de marès. També fa referència al liti, perquè s’emprava per tractar els trastorns bipolars. Me va inspirar també la relació peculiar de les dues germanes protagonistes. D’altra banda, la Lítica de Menorca també és un espai que m’agrada.

- És la primera vegada que fas una incursió al gènere dramàtic?
- És la segona. Fa dos anys vaig fer “Irene i la terra adormida” conjuntament amb el músic Francesc Vicens per a la Fundació Mallorca literària, amb estrena al Teatre Principal de Palma, que va tenir una bona acollida. Aquesta vegada, però, és diferent, perquè Lítica és l’adaptació teatral d’una novel·la.

 - Què representa per a tu el fet d’haver guanyat el premi  Lletra d’or amb aquesta obra?
-  La veritat és que no m’ho esperava, perquè es tracta d’un premi per a obres ja publicades, a més és un premi amb molta tradició. Guanyar un guardó d’aquestes característiques representa el fet importantíssim que l’obra cobri una vida ulterior, que sense aquest no tendria. És un reconeixement molt important per a mi.

- Lítica guarda alguna relació amb la teva obra anterior?
-  Hi guarda amb Irene i la terra adormida, perquè hi entra l’espai del bosc, que també empro a Lítica. També es pot relacionar amb el meu darrer poemari “La terra i altres llocs”.

- També es representarà a Sa Nostra…
- Les dues dates són importants i els llocs també, estic encantada amb els dos espais. Però em fa especial il·lusió aquesta primera estrena gabellina, perquè na Toti, que s’encarrega de la direcció escènica és de Capdepera, per tant hi guarda una estreta relació.

-  Ara que estrenes obra dramàtica, com la veus dins el panorama teatral illenc actual?
- La veritat és que és un àmbit que no conec gaire. Si em demanessis per la situació del món editorial o de les llibreries, sí que et sabria contestar millor. Només et puc dir que com a espectadora me sembla que ara per ara hi ha molt de moviment, i això és bo. Però com a qualsevol altra expressió artística, ara amb el moment pandèmic que vivim ha patit molt. Tot i així resisteix els embats d’aquesta nova situació.

- Hi ha lirisme en aquesta obra?
- Sí que a nivell de text l’obra intenta suggerir més que no pas explicar-ho tot, es tracta d’una prosa més poètica que l’aproparia al lirisme.

 - Què t’agradaria comunicar al públic gabellí que ha de venir a veure aquesta funció?
-  Espero que el públic de Capdepera pugui gaudir molt de l’espectacle i que segueixi viu dintre de la seva mirada i els seus pensaments. És el que m’agrada a mi quan vaig a veure una obra dramàtica...

 Moltes gràcies, Lucia i molta de sort en aquesta nova aventura teatral!

Joan Cabalgante Guasp