MARGALIDA SERVERA FERRER

- Què et va decidir a presentar-te  a les municipals?

-Va ser en Joan Ferrer qui va venir a cercar-me i em proposà fer feina a l’àrea d’esports. De tot d’una no estava massa decidida, em feia molt de respecte, trobava que era molta responsabilitat,  mai m’havia plantejat ficar-me en política; però al final em convenceren. A mi m’agrada el trull  i la gent del poble i, mirau, aquí estic.

-Una vegada a l’Ajuntament, què és el que més t’ha sorprès?

-El “papeleo”, no em pensava mai que les coses duguessín tanta d’orenga, pel simple fet de voler fer alguna cosa has de demanar mil permisos i mil papers que has de emplenar i tot va molt lent. D’altra altra banda, tot em ve de nou, jo no conexia aquest món i cada dia vaig aprenent coses noves.

-En aquest mandat, què és el que més t’agradaria aconseguir?

-Per l’àrea que en toca més de prop, la d’esports, pens que el primer és que la piscina es posi en marxa, el més aviat possible, que se solucionin els problemes i que s’obri ja. El Servei Municipal d’Esports, que és el que més conec, sempre ha funcionat molt bé i l’hem de seguir impulsant.  I, sobre tot, més que fer coses noves, mantenir el que tenim, cuidar-les, fer el manteniment i dur una mica més controlada l’àrea del poliesportiu.

-Com es veu el poble, des del balcó de la Sala?

- Ho veig diferent, no és el mateix estar abaix, com vosaltres deis, que estar allà dalt. Quan hi ha un problema al poble, la gent des del carrer l’interpreta d’una manera distinta dels qui estan a l’Ajuntament. Te n’adones que no és tan bo de fer donar solucions, en part pel que vos deia abans del “papeleo”. Vist des del carrer, tot és molt fàcil, però quan ets allà dalt és un poc més difícil.