"Teníem també, gràcies a Toni Cardona, unes gales de la 'Reina del turismo' que es varen fer molt famoses durant anys. La miss guanyadora tenia pagades les vacances de l'any vinent. Aquest esdeveniment es va deixar de fer, però avui en dia en altres festes. Tenim Mr Gay, així que qui no es consola és perque no vol.

I be, avui en dia les festes són molt més populars i sense barreres, però igualment importants al nostre poble. Des de el meu punt de vista, ni millors ni pitjors, diferents".

Bones tardes, som en Pep de la Ponderosa o també Pep de sa Marina.

En primer lloc, donar les gràcies al senyor Batle, en Rafel i a na Carmen Corraliza i resta d'autoritats per l'oportunitat de ser el pregoner de les festes de sant Roc, les festes del meu poble.

Vaig arribar a Mallorca, o millor dit, em varen dur a fer la mili ara fa exactament 60 anys. Aquí vaig coneixer a la que va ser la meva dona, n'Antònia Ranxera d'Artà. Aviat ens vàrem casar i anàrem a viure a Barcelona. A n'Antònia no li va agradar la capital i es consumia com una flor sense aigua. Jo no ho podia entendre, cóm no li agradava viure amb les oportunitats de la capital?

Tot i que no ho entenia, vàrem decidir tornar a Mallorca i provar si ens hi anava millor (han passat 60 anys i encara som aquí). En arribar a Artà vaig passar a ser en Pep de n'Antonia Ranxera.

Ens haviem de guanyar la vida, així que vaig provar de fer de fora-viler sense cap èxit, després de picapedrer amb no millor sort i finalment de camarer, que ja me va anar millor.

Fent de camarer a Artà, va venir un anglès cercant gent per anar a fer feina a Cala Rajada, i aquesta va ser la meva primera feina en aquest poble estimat.

Cobrava 3.000 pesetes d'aquell temps més propines que milloraven el sou. El primer any jo tot sol i el segon amb n'Antònia. El tercer any ja vàrem decidir tenir negoci propi i llogar un bar, va ser el Bar Cid, que estava davant Ca's Bombu. Passats uns anys ens varen oferir un bar que es deia El Parador, aprop de Capdepera, el vàrem comprar i li posarem el nom de La Ponderosa, per una serie popular de televisió que segur que tots recordau ara, Bonanza. En aquest moment vaig passar a ser conegut com en Pep de la Ponderosa. Va ser un local que es va convertir en punt de reunió per a les famílies del municipi que, especialment els diumenges, veníen amb els fills a menjar porcella torrada i a passar el capvespre deixant que els nins jugassin amb els nostros (en aquell moment en teniem dos nascuts a Artà (Vicente i Toni). Tres fills més varen arribar mentres érem a la Ponderosa (els bessons Pepe i Isabel i na Magdalena). Segur que més d'un de vosaltres va estar jugant a la Ponderosa a la seva infantesa.

Varen ser els millors anys de les nostres vides, de fet, quan ara ens reunim tots, els millors records que surten sempre són de la Ponderosa. Durant aquests anys, semblava com si un drac enorme ens hagues engolit i féssim vida al seu estómac. No sortíem per res, nins, més nins, més nins i feina, més feina i més feina, però sempre tots junts i feliços.

D'entre tots els clients que teníem, un d'ells era més que client, era un bon amic, en Pep Gómez, el nostre picapedrer. Cada setmana venia al manco un vespre a sopar amb la seva dona i sempre acabàvem a la ximeneia xerrant. Un de tants vespres, ens va proposar comprar un local a Cala Rajada... que si, que no, que si.... aquell vespre gairebé no vàrem dormir. Al matí de l'endemà ens va recollir i al migdia ja érem propietaris de l'Hostal Marina. Dit i fet, com es feien les coses abans.

A l'octubre, un R6 vermell carregat amb els set membres de la família Navarro arribava a l'hostal Marina (avui en dia no seria possible, ens posarien una multa). Per primera vegada, Cala Rajada era també el nostre lloc de residència, i vaig passar a ser en Pep de sa Marina. Va ser un gran canvi, però el vàrem agafar amb moltes ganes i vàrem aconseguir sortir endavant. Anys de nins i anys d'adolescents i més adolescents i també feina, més feina i més feina. En aquests anys, els nins varen creixer i ens férem grans, i sense adonar-nos, el drac s'havia tornat a engolir part de les nostres vides.



No vos puc contar gaire de les festes des poble, ja que com he dit el nostre ritme de vida era més de feina en aquells moments, però tot i així, vàrem tenir temps de coneixer a «los pekenikes» que un estiu estigueren per Cala Rajada. I a na Karina, la parella den Toni des grup, així com al 'Duo Dinámico'.

En aquells temps, les festes eren molt diferents; Cada poble s'esforçava per tenir les millors festes i Cala Rajada no quedava enrera en el ranking. A la plaça dels Pins vàrem poder veure actuar estrelles de l'espectacle com Julio Iglesias, Carmen Sevilla, Augusto Algueró, Lola Flores, Marujita Diaz, Gerogie Dan i molts d'altres que ja pocs recordam. Record la plaça dels Pins tancada, havent de pagar per entrar, que era la forma que ens permetia tenir aquells grans artistes.

Teníem també, gràcies a Toni Cardona, unes gales de la 'Reina del turismo' que es varen fer molt famoses durant anys. La miss guanyadora tenia pagades les vacances de l'any vinent. Aquest esdeveniment es va deixar de fer, però avui en dia en altres festes. Tenim Mr Gay, així que qui no es consola és perquè no vol.

I be, avui en dia les festes són molt més populars i sense barreres, però igualment importants al nostre poble. Des de el meu punt de vista, ni millors ni pitjors, diferents.

I tornant al que han estat aquests 60 anys a Cala Rajada, diria que en els darrers anys tot ha estat diferent, sense nins, sense obligacions... ja jubilats, n'Antonia formava part del Coro Sol Naixent i anavem molt sovint al club per participar en les seves activitats. Mica en mica i fora que ens en adonàssim vaig acabar que em feren president. Han estat i són uns anys preciosos, plens de festes, menjades, excursions, balls i, lo principal, amb amics.

Podria dir que aquests anys han estat la meva venjança contra aquell Drac que s'havia engolit en el passat 40 anys de les nostres vides. He disfrutat del Club Sol Naixent, de les festes i de la gent del poble i ara, entenc la meva dona quan no li va agradar la Capital. Ara form part d'una comunitat, tenc una família fantàstica, bons amics i, en definitiva, tenc les meves arrels aquí.

Gràcies a tots els que estau aquí, perque sense dubte formau part d'aquestes arrels.

Visca Sant Antoni! No, no, perdó, Visca sant Roc i bones festes a tots!



La presentació  fou a càrrec de Roger Udina, pregoner de l'any passat.