A priori era un plat de luxe a un preu més que popular. "Cada dia no es menja llagosta" deien molts. Els tiquets feia molts de dies que s'havien acabat. Però la pocavergonyeria (que no polissoneria) d'alguns que varen falsificar tiquets va estar a punt d'espenyar la festa. Perquè no foren un o dos tiquets, van ser 50! I això destorba qualsevol previsió.
Abans de començar hi havia tensió entre els membres de l'associació Festes del Carme i l'estol de voluntaris. Basta veure les cares.
Però tot i aquest imprevist, res no destorbà la festa. Poca gents se'n temé. Impertorbables al desencís, després de molta feina, continuaren amb la rialla d'orella a orella. Com si res anàs amb ells. Ho tenien tot molt ben preparat. Els plats semblaven fets a escandall, tots amb les mateixes tallades i suquet. Ja ho sabem que tenen la ma trencada en els quefers de cuina, però en aquesta ocasió també fou en el servir: tothom assegut i el plat a taula. Sense coes ni vesar cap plat.
Maria Pellicer, la cuinera-mestra, a qui hem entrevistat en aquesta mateixa pàgina, fou l'autora de la recepta que emprà al voltant de 70 quilos de llagosta i poc més de 90 de pollastre. De ceba devers 80.
Com deiem. Cadascú al seu lloc, la feina molt ben estructurada
Del plat a la safata i de la safata a taula.
Una bona racció i un suquet per a xupar-se els dits i deixar el plat ben net. I una combinació mar-muntanya digna de qualsevol establiment Michelin. Exquisita no, el següent. Tot i que qualque estugós la trobà una mica coenta. Que no és cert. El prebe bó, lo just i necessari. També sempre hi ha algú que deixa de menjar-ne perquè no li agrada la ceba. Què hi farem! ells s'ho perden.
La gent era a taula una hora abans per agafar lloc i guardar-ne pels qui arriben més tard. Gran ambient de festa al més pur estil d'un sopar a la fresca.
I llet freda amb coca de cuarto per acabar. Unes postres d'allò més refrescants..I sense adonar-nos es va fer fosc i començà la vetllada d'havaneres...però aquesta és una altra crònica que també podreu llegir i escoltar prop d'aquí.
No hi va faltar IB3 per fer-ho saber a tothom.
Com haureu llegit a l'entrevista a na Maria Pellicer, ja tenen preparat el plat de l'any que ve. Dolguts per aquestes falsificacions que provocà que alguns comensals no el arribàs el plat ni tampoc a tots els que l'havien fet i servit. Tenen clar que fan les festes pel poble i que "si haguéssim posat el tiquet a 20 euros, no haguessin tengut aquest problema". Però en aquest punt no hi volen arribar, tot i que econòmicament no hi guanyin.
Enhorabona a tots per la feinada i pel resultat. Excel·lent!!!!
