Els grups Ex-Tress, Dr. Calypso i Dinamo feren ballar de valent al públic present al moll





 L'associació de les Festes del Carme ha tengut molt bon ull en triar els grups que, any rere any, ofereixen una proposta festiva per a les festes del Carme. Ho demostraren en edicions passades amb bandes com Gertrudis, Boc o l'Elèctrica Dharma, entre d'altres. Aquesta vegada, amb un cartell de qualitat, tampoc no tornaren a decebre.

Primer tocaren Ex-Tres, un grup on el vocalista Jordi (ja el coneixiem pel seu altre grup La vereda, o per la seva famosa intervenció al programa Operación Triunfo) donà el millors dels seus registres, aquells que fan vibrar un públic que demana rock per moure l'esquelet; el guitarrista Carlos Mancera ( gabellí que també està present a actuacions al bar Sa Cova de Cala Lliteres) realitzà una actuació correcte i mesurada; d'altra banda el grup el formaven el baixista Dani, el bateria Javi i el teclista Pierre. Va ser una banda consolidada de versions que el públic podia reconèixer de seguida: Unchain my heart, de Joe Cocker o I shot de sheriff de Bob Marley varen ser algunes d'elles. El temps amenaçava pluja i una tempesta elèctrica deixava caure els seus rajos a l'horitzó que hi havia rere l'escenari. Va ser una gran banda per a un gran moment.






Seguidament, actuaren els catalans Dr. Calypso, una banda veterana que consolida els seus trenta anys de carrera (se diu aviat), sobre els escenaris; ska a dojo per a divertir un públic entregat als dos cantants que presentava la formació. Cançons com L'home més ric, Sense sostre, o celebrades instrumentals varen ser el colofó d'una nit màgica, de lluna plena i ball en un espai idíl·lic.

D'altra banda, va ser ideal que entre grup i grup, Leti Trujillo amb el seu espectacle Cactus Jack fés de pont en un espai íntim on el foc i el didgeridoo, a més de la base electrònica, feren que els seus ventalls de foc hipnotitzassin el públic assistent.










Finalment, la banda Dinamo no davallà el llistó de la música festiva amb tons de mestissatge tant a les lletres (castellà, anglès...) com en la música. La gent no aturà de ballar i el jovent s'ho passà d'allò més bé. Un altre any, doncs, de música de qualitat que va fer que el Morralla xop sigui una festa de referència en tota l'illa. Han de continuar amb aquest bon fer i frescor musical.