"Soc una fan de Cap Vermell i pas molt de gust de llegir-lo. Trob a faltar seccions tipo Na Maria per sa cuina, i sobretot que entri gent jove que s'hi posi de bon de veres".L'estrena de la revista,
va ser un esdeveniment,
tengué molt bona acollida,
tot-hom estava content.
...
Un encert el nom triat,
ha agradat a molta gent,
tant que el mos han copiat,
fins i tot s'Ajuntament.
Els 40 de cap Vermell
Era un 18 de Desembre,
40 anys just ara fa.
Es dia de l'esperança,
es Cap Vermell començà.
L'estrena de la revista,
va ser un esdeveniment,
tingué molt bona acollida,
tot-hom estava content.
Era un grup de gent diversa:
en comú, molta il·lusió,
volíem fer coses noves,
desitjant un mon millor.
Estrenàvem democràcia,
i tot estava per fer,
informar era necessari,
al poble puntualment.
També pensàvem, calia,
que tot-hom tingués opció,
a través de sa revista,
donar la seva opinió.
A l'hora de triar el nom,
fou difícil escollir,
perquè els dos nuclis del poble,
s'hi sentissin incluits.
Un encert el nom triat,
ha agradat a molta gent,
tant que el mos han copiat,
fins i tot s'Ajuntament.
Podria dir moltes coses,
de quant anàvem a muntar,
o de quant hi va haver crisis,
i es deixar de publicar.
Després nasqué es digital,
poc a poc ha anat creixent,
i a molts de punts del planeta
el segueix molta de gent,
No convé allargar sa glosa
perquè no vos vull cansar
brindem per aqueix quaranta,
i es quaranta que vindran.
De les gloses, com sabeu i podeu comprovar, les broda!
Gràcies Joana per sempre ser-hi!
De l'entrevista que li férem ens contestà:
Ara fa 40 anys començàvem a sortir d'una dictadura i entrar a una democràcia. Hi havia moltes ganes, il·lusions, inquietuds, tot era nou i tot estava per fer. I així començà Cap Vermell
Érem un grup de gent molt diversa però teníem en comú la il·lusió i les ganes de fer coses i això ens va empènyer a enllestir el projecte, que no era altre que fer una revista d'àmbit local per informar puntualment del que succeïa al poble i a la vegada donar una oportunitat al qui volgués expressar la seva opinió.
Quan vàrem començar érem simplement un grup de persones i no sabíem ben bé per on partir. En principi no érem una associació. Anys més tard es creà l'Associaciò Cultural Cap Vermell.
A Capdepera hi havia delegació de l'Obra Cultural Balear i vàrem decidir sortir com a butlletí de l'Obra Cultural.
A l'hora de escollir el nom vàrem fer una tria perquè la revista era de Capdepera i Cala Rajada i havia de dur un nom en que es dos nuclis de població s'hi sentissin identificats. Vàrem escollir Cap Vermell Hi havia altres alternatives però no les puc posar perquè no me'n record.
Començarem sense publicitat; els nostres ingressos eren els subscriptors i les ventes de la revista que es feien als estanys de Capdepera i Cala Rajada i a les llibreries.
El dia de l'Esperança de 1980 va sortir el numero 0.
Al poble va ser tot un esdeveniment, la revista va tenir una bona acollida. Les veus més critiques sortien de la gent més conservadora.
Al principi teníem una màquina de escriure que ja tenia els seus anys, al cap de dos anys la associació de veïnats de Font de Sa Cala ens va regalar una màquina d'escriure electrònica. Una meravella de la tècnica japonesa.
Anàvem a muntar la revista a can Jaume Fuster. Despenjàvem una vidriera i la posàvem damunt el respatler de dues cadires, tisores en ma per retallar, pegamento IMEDIO per aferrar, i en Joan Rai a punt per fer un dibuixet per omplir un racó que quedava buit i a poc a poc anàvem fent. En Joan Rai en Llorenç i jo érem els primers que ens en anàvem; na Maria Antonia feia es cafè abans d'anar a dormir, i la resta vetlaven fins que estava llest. Eren unes vetlades molt agradables.
Quan ja teníem sa revista era l'hora de doblegar-la, faixar-la amb un tros de paper i celo i posar adreces. Aquesta era bàsicament la meva feina a Cap Vermell a part de qualque entrevista i retallar quan muntàvem.
Més endavant, vaig fer gloses una temporada fins que vaig acabar la inspiració.
Ara l'únic que faig es llegir-lo.
Ses nostres crisis si que tinguérem, fins al punt que la revista es va deixar de publicar durant uns mesos.
Després vengué la revolució digital i fins el dia d'avui i que duri molts d'anys
Soc una fan de Cap Vermell i pas molt de gust de llegir-lo. Trob a faltar seccions tipus Na Maria per sa cuina, i sobretot que entri gent jove que s'hi posi de bon de veres.
