El poeta mariando presenta el seu nou poemari Dic Mar davant del públic gabellí 

Divendres, 14 de Febrer, a les 19 hores, hi va haver temps per enamorar-se de la poesia escrita i dita per Miquel Àngel Mas i Mas, qui presentà el seu nou poemari Dic mar, que li valgué el premi Vila de Lloseta 2024, publicada per Aida edicions, davant d’un públic fidel i entregat, format també per molts d’amics i coneguts del poeta.  

Primerament, la sala petita de la biblioteca de Capdepera es va omplir de bat a bat per a la presentació d’aquest esdeveniment, un acte poètic molt concorregut i escàs en aquestes terres gabellines, tan enfora i a la vegada tan a prop del món. D’altra banda, el mestre de cerimònies i presentador del poemari va ser el filòleg Jaume Fuster Alzina, qui confessà conèixer Mas, primer per les seves fotografies que no pas per la seva poesia, però que aquest llibre l’ha deixat totalment fora de joc. Un poemari que en mots de Fuster revelava paraules fetes carn, gairebé tangibles, a prop de ser palpades pel lector, que hi descobrirà una apologia de la bellesa. Jaume també insistí en el fet que la poesia ha de menester ser tastada a glops curts, talment com si es tractés d’un bon vi i es declarà un lector de poesia a petites dosis, mentre Mas feia capades d’aprovació. Acte seguit, realitzà una anàlisi del que per a ell seria la qualitat poètica realitzada en llengua catalana i arribà a la conclusió que hi ha molta de “morralla”. En aquest sentit, les xarxes socials han fet molt de mal, perquè “allà hi ha molta mala poesia”, tot i que li va saber greu haver-ho de dir. A més, qualificà Mas com un dels millors poetes en llengua catalana que existeixen actualment. Posteriorment, parlà sobre la impossibilitat de desfer-se del subjectivisme i  de la riquesa lèxica de l’autor, quan en un llampec de coincidència mediterràniament maríntima per part dels dos ponents, arribaren a port les paraules que brollen del poemari i ens retornen la identitat robada: asfòdels, grumers, algues, rabasses i tenasses, escars, celistres, Cala Matzoc… 

Seguidament, li tocà el torn a Miquel Àngel, qui no va perdre l’ocasió per agrair-li a Jaume la brillant presentació i també donà les gràcies al públic assistent. Després, comentà que és important el sentit crític i que molts de poetes que escriuen magníficament bé des dels pobles haurien de ser més reconeguts perquè després sembla que ningú no els conegui. Aquest fet pesà conscientment sobre l’auditori i seguidament passà a llegir alguns poemes del recull amb la seva veu característica, no tan avesada a la declamació per a alguns, altament sonora i ben articulada per a altres, però sí que fou nostrada, present i necessària i es notà l’esforç de l’artista per ser-hi, des de la seva apreciada Son Serra de Marina, on hi passeja de tant en tant amb la seva estimada, present a l’acte, a qui dedicà un dels poemes que recità, a banda d’altres, com el que comença amb el vers següent: “Escric en la gran nit per fer-me batec imparable”. 

En definitiva, la presentació de Dic Mar irradià emotivitat pels quatre costats, a més de ser un regal al poble de Capdepera, on l’autor treballa com a mestre i pedagog. Després hi hagué temps per a signatures, encontres entre la intel·lectualitat gabellina, mostres d’afecte i d’amor, però també de ràbia per fer sorgir del bassal ignominiós de la realitat que ens venen (sigui artificial o digital, fangosa o extreta del llot de la ignorància), un embat dels que ens salvà l’àngel d’ales de poeta protector, plenes de plomes d’Esperança, més enllà del mite. Moltíssimes gràcies Miquel Àngel Mas Mas!

Joan Cabalgante i Guasp