El president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, ha lliurat els Premis, Honors i distincions 2024 a desset persones i entitats que «han deixat una petjada, un llegat i que, en alguns casos, ha traspassat les fronteres portant el nom de Mallorca amb orgull al voltant del món». Més de 600 persones han assistit a la gala conduïda per l'actriu, humorista i presentadora, Llum Barrera, que s'ha celebrat en el Teatre Principal de Palma i ha comptat amb les actuacions musicals de Jaume Anglada, Carolina Cerezuela i Maria Jaume.
A continuació podeu veure el vídeo i la justificació del seu premi:
Els premis Jaume II - que es lliuren a persones físiques i jurídiques que han destacat durant l'any natural anterior en la promoció dels símbols, referents històrics o el nom de Mallorca- els han rebut el pintor Gustavo Peñalver; l'empresària Carmen Planas; el grup musical Anegats; l'Associació d'Industrials de Mallorca; l'Associació ELA Balears; l'empresa Melicotó, les Valentes Dones i la Cooperativa Camp Mallorquí. Així mateix, s'ha lliurat, a proposta de la societat civil al compositor, director de cor i pedagog Baltasar Bibiloni Llabrés i a l'organista Gerhard Grenzing.
El president del Consell de Mallorca s'ha dirigit als premiats com «els herois anònims que fan de Mallorca una terra única, emprenedora, que mira al futur, i al mateix temps, reivindica la cultura i les tradicions en un món cada vegada més globalitzat».
Com es pot veure a les imatges, Gustavo portava una de les seves camisetes amb els seus dibuixos i la legenda CAPDEPERA-MALLORCA.
Si heu vist el vídeo, haureu escoltat a Llum Barrera anunciar que l'estiu vinent, el 2025, el Consell prepara una gran exposició de Gustavo a La Miseicòrdia. A la capella i les tres sales d'exposicions, on farà una retrospectiva, amb més d'un centenar d'obres, que de moment porta per títol: "De la calle al cosmos"
Destacar l'emotiu i bell dicurs de Pep Álvarez, dels Anegats, que va fer en nom de tots els premiats, i que teniu a continuació:
Senyores, senyors, benvolguts conciutadans, bon vespre.
Avui, estam aquí per a reconèixer la contribució, de diferents persones i entitats, a la societat, en multitud d’àmbits diferents: artístic, associatiu, històric, empresarial, intel·lectual, etc.., de la nostra terra.
La nostra terra. Resulta fàcil, en una diada tan solemne i institucional com avui, identificar-se amb ella.
A la majoria d’indrets del món, “la nostra terra” ve delimitada amb unes línies dibuixades sobre un mapa i, d’aquesta manera tan fútil, hom es situa en el món, i s’identifica amb els estendards que la representen.
En el cas de Mallorca, però, això no és així. Amb el permís de tots els cartògrafs, a Mallorca, qui realitza aquesta feina, és la mar.
És la mar, la nostra Mar Mediterrània, qui ens ha situat al món, molt abans de que qualsevol partió, ni qualsevol fita, damunt qualsevol mapa, existís. Ella defineix i delimita la nostra silueta, determina la nostra precisa i inamovible ubicació. Però també el nostre caràcter i la nostra idiosincràsia. Es el nostre claustre matern. La mar. La mare.
El 70% del nostre cos, està fet d’aigua. Casualment la mateixa proporció en què la mar cobreix el globus terraqui. Sense sodi, sal, el nostre organisme no podria viure. Ni sense l’oxigen que l’oceà proveeix.
Som mar. Els nostres braços foren aletes fa milers d’anys. Suram en el ventre de la nostra mare abans de néixer i trepitjar la terra. On just després, ens ajeuen a un bres que recorda una barca, i ens engroncen perquè ens calmem i ens dormim, talment ho farien les ones.
La terra està davall. L’illa emergeix de l’aigua, donant forma al nostre territori, com ho faria el motllo d’un senyoret. Sobre ella, la gent s’interrelaciona com a formiguetes, duent a terme projectes que, avui, aquí, s’estan premiant.
Malauradament, la terra abona la supèrbia i supremacia de l’home, la desconnexió amb els seus impulsos més atàvics, amb la seva essència més espiritual. La mar això no ho permet. No oprimeix, ni marca cap sender que s’hagi de seguir obligatòriament, ni que generi comparacions ni enveja. A la mar tots els vaixells són petits, i tots poden elegir el seu rumb.
Aquesta llibertat de somiar, aquesta lleialtat més essencial, és el que volem reivindicar avui aquí.
De quina altra manera, sinó, se podrien entendre els blaus i verds, la llum i els universos den Barceló? O la força dels colors, la imaginació i l’imaginari den Gustavo?
Cap a on volarien les melodies composades per Baltasar Bibiloni, o les interpretades cada any al Festival de Música de Pollença? Amb quin vent terral arribarien als cors de la gent? I noltros? Anegats, on s’haguessin submergit les nostres cançons per a ser batiades i escampades entre la gent?
Si no fos pels nous mons i esperances que la mar representa, per la utopia d’Itaca, com haguessin reunit el coratge i l'anhel de fer un món més just i millor associacions com l’ELA, EAPN o la Societat de Ciències Aranzadi?
Les tripulacions de valents, que han cooperat en l’adversitat del temporal, i han aconseguit grans fites embarcant-se en naus a la deriva, com les associacions ASIMA, la iniciativa de la família Planas, els poetes de la terra de Camp Mallorquí, o els originals Melicotó, han tengut en els antics mariners, amb qui emmirallar-se. També en els humils pescadors de petits llaüts, com madò Bet del Siurells, qui llegint els seus estels i les seves enfilacions, mai no es va desorientar.
L'art de les formes, volums esculpits en les belles escultures de Remigia Caubet, com la sibil·la Nuredduna, que ara sempre roman davant la mar, anhelant l’amor de Melesigeni.
Petits artesans que han esdevingut gegants, com l’organista Gerhard Grenzing, que fa que, les ventades del pi den Costa, bramulin en perfecta harmonia dins els seu instrument. Re situant l’esperit al lloc on li pertoca.
La obstinació de les onades, la passió inesgotable per arribar a la vorera, per no rendir-se, és la mateixa passió que va dur a les Valentes dones a superar la seva por. És la mateixa passió amb la que n’Abdon, com un romàntic guerrer, defensa els seus colors al terreny de joc.
Així doncs, el que nosaltres entenem per “la nostra terra”, no és terra com la que hi pugui haver...dins un cossiol, per exemple. Com a artistes, no creiem en cap frontera, ni les que imposa la mar, ni molt manco les pintades als mapes. A l’art, no hi ha estrangers.
La nostra terra és, en realitat, l’amor que sentim per ella. Ni és nostra, ni és terra. L’amor que sentim per aquella mateixa cosa, és el que ens uneix com a veïnats i el que, ingènuament, ens permet parlar de la “nostra terra”. És la comunió dels individus. És més, és la comunió de la fe dels individus. En realitat és l’amor a la nostra cultura, la nostra idiosincràsia, l’amor a la nostra llengua, la nostra història i la nostra memòria, el respecte i vocació pels nostres avantpassats i per la seva saviesa immemorial. L’amor i el respecte pels animals i per la natura que ens acull, i que fa que siguem els essers privilegiats que som, de poder-la habitar.
A tots els guardonats aquí presents, ens uneix un denominador comú:
-
Creure en allò que ens apassiona.
-
La capacitat de somiar que, aquesta creença, es pot fer realitat.
La passió d’aquesta gent no es pot replicar per ordinador. La mar ens ha fet néixer. Podem navegar cap als somnis que ens proposem.
Vos convidam a que somiem tots plegats.
Visca Mallorca,
Anegats, 12 de setembre de 2024.
En finalitzar l'acte, fotos de família i d'altres més espontànies; moltes rialles i enhorabones!
Inauguració de l'exposició "Del amarillo al rojo" de Gustavo en el seu 85è aniversari.
Organitzada per l'Associació Hotelera i l'ajuntament de Capdepera, la inauguració de l'exposició tindrà lloc el dimecres 18 de setembre a les 19.00 hores i es desenvoluparà com una visita itinerant per diversos hotels emblemàtics de la zona. Començarà al Petit Hotel Ses Rotges i acabarà al Centre Cap Vermell, ubicat al carrer de l'Agulla, 50, Cala Rajada.
Itinerari de la inauguració:
- Petit Hotel Ses Rotges
- Hotel Baviera
- Hotel Amorós
- Hotel Bellamar
- Flacalco Hotel
- Hotel Capricho
- Guya Wave Hotel
- Centre Cap Vermell
Per facilitar la participació en aquest recorregut artístic, els assistents podran consultar la localització dels hotels mitjançant mitjançant codi QR que crea una ruta a Google maps:
Sobre GUSTAVO.
Qui no coneix en Gustavo a Capdepera?
Tothom coneix Gustavo. Tant per la seva rellevància artística com per la seva participació en la vida del municipi. No de bades, hem de recordar que fou premi Cap Vermell l'any 2012. Però sempre va bé recordar quadre dades:
Gustavo Peñalver, conegut artísticament com a Gustavo, és un dels artistes contemporanis més influents de les Illes Balears. Al llarg de les seves més de sis dècades de trajectòria Gustavo ha destacat pel seu inconfusible estil satíric i colorista, amb què ha retratat, de manera crítica i humorística, la societat i la política. Amb exposicions a múltiples ciutats d'Europa i Amèrica, Gustavo deixa una empremta significativa en el món de l'art.
La seva obra, carregada de simbolisme i un caràcter lúdic, es distingeix per la riquesa cromàtica i l'exploració de les emocions humanes, fet que el converteix en una figura referent a la cultura artística de Mallorca. A «Del amarillo al rojo», Gustavo plasma una evolució emocional i creativa, destacant per l'ús audaç dels colors que han definit la seva carrera.
Aquesta EXPOSICIÓ representa una oportunitat única per submergir-se en el vibrant univers creatiu de Gustavo, un artista que destaca a l'escena de l'art contemporani en general i de Cala Rajada en particular.
A més, Gustavo és un artista molt arrelat a Capdepera, on viu des de 1990. Ha donat al municipi dos murals ceràmics situats al port, quatre vitralls a l’església del Carme de Cala Rajada ha pintat dos murals a les escoles CEIP S’ALZINAR i CEIP S’AUBA, dues escultures de 3m d'alçada (una al passeig marítim i una altra a Canyamel) i, a més, ha col·laborat amb les seves imatges i dibuixos amb nombroses entitats i associacions. També ha contribuit a la dinàmica comercial del nucli de Capdepera en obrir l'espai Gustavo al Carrer Major. I vos podem assegurar que, abans de final d'any, Capdepera comptarà amb una altra obra pública de Gustavo al CEIP S'ALZINAR (amb notable participació de Cap Vermell). I és que no atura, aquest homu!
Antoni Gomila, actor, ha dit d'ell:
"Galant inversemblant, ànima silvestre, Robinson de terra endins, big bang de colors que el temps sobrepassa com un núvol de plom anunciant la tempesta i ell, sempre supervivent, s'aferra a un arc de Sant Martí de ceràmica i caramel. Sembla un conte de fades i és real. Aquell nen de nom Gustavo vesteix les seves vuitanta primaveres amb un vestit sense butxaques i alçat sobre una roca mediterrània cada clarejar riu, alt i a l'infinit, perquè les Parques l'escoltin i recordin que qui tanta vida ha creat serà immortal."
"Mujer árbol recibiendo en su jardín a un avión de hojalata"(2023). Oli, 120 x 90 cm.
